27 set 2020

Anar al contingut

REACCIÓ AL CORONAVIRUS

Empreses que renuncien a l'erto

Enmig de l'onada d'acomiadaments i retallades pel Covid-19, algunes companyies opten per vies alternatives de resistència a la crisi que no perjudiquin els seus empleats

Carles Planas Bou

Empreses que renuncien a l'erto

Gimena Berenguer

«Amb el Covid-19 hem perdut projectes, clients i pagaments. Tot i així, el meu cap, no només no aplicarà a ningú un erto, sinó que ha donat de manera anònima 9.000 euros en respiradors a l’Hospital Gregorio Marañón. No tinc clar com ens en sortirem, però enorgulleix la seva actitud». En aquests dies d’emergència en què les males notícies s’amunteguen, es fa difícil trobar missatges com aquest, anònim, que es va viralitzar a la xarxa. Però n’hi ha.

La crisi econòmica derivada del coronavirus amenaça d’acarnissar-se amb els més vulnerables, com ja va passar fa una dècada. Tres setmanes després que el Govern decretés el confinament a casa per mitigar l’impacte de la pandèmia, més d’1,6 milions de persones s’han vist afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) a tot Espanya, sent Catalunya la comunitat que lidera aquesta via amb gairebé 600.000 casos. Segons el Departament de Treball de la Generalitat, més de 69.260 empreses han recorregut a aquest mecanisme legal que els sindicats han defensat per evitar acomiadaments.

Però, tot i així, hi ha empreses que han optat per vies alternatives i intenten resistir sense perjudicar els seus empleats. És el cas d’Estrella Galicia. Aquest cap de setmana es va filtrar als mitjans una carta als empleats en la qual l’empresa descartava temporalment l’ús d’ertos. «Hem passat guerres, epidèmies i una infinitat de dificultats al llarg dels nostres 114 anys d’història i, com a mínim fins al 31 de maig resistirem aquest envit», assegurava el seu conseller delegat, Ignacio Rivera. Consultada per EL PERIÓDICO, l’empresa insisteix que es tracta d’un comunicat intern.

Amb 1.000 empleats i 500 milions de facturació el 2019, la cervesera corunyesa és referència en un dels sectors més colpejats per la crisi del coronavirus, el de l’hostaleria. Tot i així, aquesta política es mantindrà en el «futur immediat» a totes les marques del grup Hijos de Rivera. «Continuarem prenent decisions que protegeixin i animin tots els nostres empleats», expliquen en aquesta carta.

«Donar la cara»

Una altra empresa familiar que ha decidit plantar-se és la catalana Grup Carinsa, dedicada a la investigació en el sector alimentari i cosmètic. A més de rebutjar l’aplicació d’ertos als seus empleats, també ha renunciat a acollir-se als avantatges fiscals ja aprovats pel Govern. «És el moment que els empresaris donem la cara», explica Vanesa Martínez, la seva directora executiva. «Els ajuts públics han d’anar a sanitat i educació, nosaltres hem de donar seguretat a la nostra gent».

Després d’augmentar la seva plantilla un 20% des de gener fins a 180 empleats, ara la meitat teletreballa mentre l’altra continua acudint al centre. A més d’establir mesures de protecció, la companyia ha comprat tests de coronavirus per a tothom i ha compensat aquests treballadors amb pagues extres d’entre 700 i 2.000 euros. L’any passat el Grup Carinsa va obtenir 10 milions d’euros en beneficis. «Som molt afortunats, això ens permet poder aguantar fins a dos anys», remarca Martínez. «Si aquest any no guanyem tant o tenim pèrdues no passa res».

Petites que resisteixen

Altres empreses més petites i menys conegudes no tenen tant marge de maniobra, però també aposten per vies alternatives de resistència. És el cas d’Elèctrica Pintó i Domini Ambiental, dues companyies familiars de Santpedor dedicades al subministrament, gestió i manteniment de serveis d’aigua potable i energies renovables. «El nostre objectiu és no destruir llocs de treball. Ens va costar molt construir la cohesió a l’equip després de l’anterior crisi com per ara deixar-lo caure», explica Esteve Pintó, conseller delegat de Grup Aquacenter.

Tot i que altres empreses d’aquest grup hidràulic sí que han optat per aplicar ertos, les dues esmentades ho descarten. Una part del seu negoci es considera essencial, cosa que no ha evitat que la seva facturació caigui en picat. Fins i tot demanant finançament, calculen que només podran aguantar així 40 dies, per la qual cosa demanen a l’administració pública catalana que no retardi els seus pagaments per contractes d’obra pública i a l’espanyola, que apliqui una moratòria fiscal temporal.

D’altra banda, la marca de roba 198 també opta per protegir els seus empleats. Coneguda per haver confeccionat una versió republicana de la samarreta de la selecció espanyola de futbol però especialment perquè el vicepresident del Govern espanyol, Pablo Iglesias, ha utilitzat algunes de les seves peces, aquest petit negoci tèxtil va comunicar el passat 16 de març que no s’executarà «cap» erto i es va donar llibertat a les seves treballadores per no acudir al centre de treball.

Mentrestant, entre les més d’1,6 milions de persones afectades per ertos hi ha empleats de gegants amb beneficis anuals milionaris com Renault (2.900 milions), Ikea (1.817 milions), H&M (1.639 milions) i Inditex (3.638 milions), que l’aplicarà el 15 d’abril. Com altres grans empreses, podrien trampejar el temporal amb els seus guanys, però van optar per retallar els drets laborals dels seus treballadors. Després de publicitar donacions simbòliques de material sanitari, això sí.