impostos
Els economistes insisteixen en una moratòria fiscal
El col·lectiu remet una carta a la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño
Els economistes insisteixen en la necessitat d’una moratòria fiscal perquè les empreses puguin trampejar millor les dificultats de la crisi provocada pel coronavirus. En una carta a la vicepresidenta tercera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, el Consell General d’Economistes i el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) insisteixen en aquesta mesura que han reclamat també a la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, i que exigeixen des de Foment del Treball i Pimec fins a la Ceoe i centenars d’entitats empresarials i professionals.
En la missiva, firmada pel president del consell, Valentí Pich, i el del registre, Jesús Sanmartín, proposen «l’ampliació dels terminis d’ingrés de les autoliquidacions, el venciment de les quals es produeixi a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma, establint un segon venciment alternatiu fins a l’1 de juny, tret que l’estat d’alarma s’ampliï fins després del 3 de maig, en aquest cas s’ampliarà pels dies que excedeixi d’aquesta data».
Ajornaments
Asseguren que, d’aquesta forma, «els contribuents que vulguin presentar les autoliquidacions al termini podran fer-ho i, si són pimes, conservaran la possibilitat d’ajornar el seu pagament 6 mesos, i fins a 30.000 euros, de manera gairebé automàtica, conforme al disposat en el reial decret llei 7/2020». I alhora, «l’Estat només veuria diferits els ingressos de la resta de contribuents poc més d’un mes, i s’obviarien els problemes que tenen les empreses per confeccionar les seves declaracions a causa de les restriccions a la mobilitat vigents durant l’estat d’alarma».
L’altra proposta d’aquests col·lectius professionals és que els contribuents de l’impost sobre societats «puguin modificar l’opció de càlcul del pagament fraccionat de l’impost al presentar la declaració del primer d’aquests». Segons el seu parer, «aquesta mesura permetrà adequar els pagaments fraccionats del 2020 a la base imposable d’aquest exercici, també per als contribuents el volum d’operacions dels quals no hagi superat els 6 milions d’euros en els 12 mesos anteriors a l’inici de l’exercici».
Pich i Sanmartín reconeixen que la situació és «molt difícil» davant de prioritats com la despesa sanitària, però reiteren la necessitat d’alleujar les obligacions tributàries de les empreses en les circumstàncies actuals. «El Govern, davant d’aquesta situació ha reaccionat, com ha de ser, tapant vies d’aigua, amb l’objectiu que el problema sigui transitori i que no es cronifiqui quan es pugui reprendre l’activitat, comptant amb uns recursos molt limitats, ara per ara amb una difusa ajuda de la UE encara pendent de concretar, i havent de prendre decisions a tota velocitat. Naturalment, les solucions no són del gust de tothom i, per descomptat, que de tot això caldrà treure’n conclusions, més endavant, que ens puguin servir per al futur», agreguen.
Admeten que les mesures tributàries han de formar part d’«una estratègia global» i valoren les preses fins ara, com la flexibilització d’ajornaments d’autoliquidacions per a pimes i l’ampliació de determinats terminis dels procediments tributaris, però defensen «fer un pas més en alguns aspectes».
