La crisi sanitària pot ser que provoqui «de cop» 1,3 milions d'acomiadaments

La crisi originada pel coronavirus , amb la possibilitat que aquests es produeixin «de cop» una vegada superada l’emergència sanitària, segons un treball de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea).

L’estudi, realitzat pels professors Florentino Felgueroso, José Ignacio García Pérez i Sergi Jiménez, estima els efectes de la pandèmia del Covid-19 sobre l’ocupació i els seus fluxos d’entrada i sortida.

Comerç minorista, hosteleria i serveis presencials

Servint-se de dades de l’enquesta de població activa (EPA) i de la mostra contínua de vides laborals, els autors calculen que, en un primer moment, amb la declaració de l’estat d’alarma

Posteriorment, a l’estendre’s el confinament a molts altres sectors considerats no essencials, el nombre total de llocs de treball afectats per la crisi del Covid-19 ha augmentat fins als 9,2 milions, si bé a aquesta quantitat cal restar els treballadors que estan prestant els seus serveis a distància o teletreballant, el nombre dels quals es desconeix.

Fluxos d’entrada i sortida d’ocupació afectats

A més d’aquests efectes directes sobre l’ocupació, Fedea adverteix que la crisi sanitària afectarà també els fluxos d’entrada i sortida en l’ocupació, «amb una tendència a congelar-los en els sectors afectats per l’aturada», ja que no podran contractar treballadors just en un període de temps on l’ocupació augmenta amb «especial intensitat».

Fedea assenyala que les mesures d’urgència establertes pel Govern «tendeixen a congelar també els fluxos de sortida de l’ocupació, dificultant els acomiadaments i obligant la renovació dels contractes temporals», de manera que la crisi pot ser que impedeixi la sortida al mercat laboral de gairebé 1,7 milions d’ofertes i retardar en el temps uns 1,3 milions de cessaments.

Aturats de llarga durada, joves i treballadors de més edat

D’aquesta forma, els autors avisen que la crisi «tindrà previsiblement efectes adversos importants», tot i que en bona mesura «indirectes», sobre tres col·lectius que pot ser que no estiguin ben coberts per les mesures adoptades pel Govern: aturats de llarga durada sense prestacions; les persones que entren al mercat laboral –que es trobaran «amb un mercat de treball molt debilitat o simplement no aconseguiran ingressar-hi»–, i els treballadors de més edat, que pot ser que quedin exclosos del món del treball de forma permanent.

En aquest sentit, en l’estudi es demana protegir aquests col·lectius i per a això entenen que potser serà necessari establir de manera temporal «una renda mínima d’àmplia cobertura i durada», així com reforçar les polítiques actives d’ocupació i millorar la seva eficàcia.

Millorar les estadístiques

Així mateix, Fedea reclama la necessitat de millorar les estadístiques d’ocupació per fer possible el seguiment de la crisi i l’efectivitat de les mesures preses per pal·liar-la. Segons la seva opinió, les dades que es publiquen, que tenen, a més, un decalatge «considerable», no ofereixen gaire informació sobre els mecanismes d’ajustament que s’estan utilitzant.

Notícies relacionades

Coronavirus: El Govern mobilitza 200.000 milions per al seu «escut econòmic i social»

Atur i coronavirus: com el cobro amb un ERTO i altres dubtes

És el cas, apunten, dels treballadors inclosos en expedients de regulació d’ocupació temporals (ertos), ja que no figuraran entre els aturats registrats, però sí que s’inclouran en el nombre de demandants.

Tampoc es reflectiran en les baixes d’afiliació a la Seguretat Social (tot i que sí en el nombre en suspensió) ni apareixeran com aturats en l’EPA, ja que es consideren ocupats que no han treballat en la setmana de referència.