La gran indústria demana temps al Govern per parar la seva activitat

El decret del Govern que reclama parar tota l’activitat productiva d’aquells sectors «no essencials» ha posat potes enlaire la gran indústria. Empreses del sector siderúrgic, alumini i ceràmic reclamen més temps a l’Executiu per procedir a la paralització de la seva producció.

«Hi ha instal·lacions crítiques que no poden parar, no paren mai, i no estan recollides al decret-llei, tot i que sí en esborranys anteriors, i les que han de parar en menys de 24 hores no dona temps», explica el president de la patronal del metall, Unesid, Andrés Barceló. L’associació, que inclou empreses com Arcelor Mittal o Acerinox, ha demanat al ministeri d’Indústria que els «aclareixi» el decret i la seva aplicació.

El problema principal per a aquestes empreses és que per parar han «de fer plans segurs per a les instal·lacions i per als treballadors» perquè no es poden posar en marxa d’un dia per l’altre. El Govern central va decretar diumenge a la nit la paralització de tota l’activitat i va donar un marge de 24 hores per a la clausura, però des d’Unesid consideren que és un temps totalment insuficient.

A més, tancar un fàbrica no és tan fàcil com «tancar anb clau i marxar». És necessari «un manteniment mínim», explica Barceló. A més, resulta «imprescindible» comptar amb seguretat a les instal·lacions tot i que estiguin tancades. D’altra banda, Barceló afegeix que hi ha barcos de càrrega que tenen previst portar o emportar-se material els pròxims dies, i per això reclamen al Govern central «un sistema urgent i extraordinari perquè aquest material pugui entrar i sortir de les fàbriques».

La situació del sector siderúrgic s’estén a d’altres de la gran indústria com l’alumini , que s’han llevat aquest dilluns sense saber gaire com havien procedir. Fonts de la multinacional Alcoa reconeixien a primera hora de la tarda que «confien» a ser considerades com un servei essencial i «estan treballant en això». De moment no saben res més. L’empresa produeix alumini per un procés d’electròlisi  que no es pot parar d’un dia per l’altre. A més, per fer-se una idea, si és per a aquest procés, tornar a arrencar suposa prop de 20 milions d’euros, segons les xifres estimades l’any passat per la mateixa empresa.

En el cas d’Alu Ibérica, les altres dues plantes que Alcoa tenia a Espanya i que va vendre a Parter, la de la Corunya està aturada des que es va detectar el primer cas de coronavirus, i la d’Avilés està en procés de tancament, però en els dos casos les cisternes d’electròlisi estan aturades des de fa un any, quan es van vendre les fàbriques, per la qual cosa no tenen problema.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

La Generalitat denega l’erto a Freixenet al no veure causa major

El sector ceràmic també apunta en la mateixa direcció que el metall i l’alumini. En el seu cas concreten que les fàbriques necessiten fins a la mitjanit de l’1 d’abril per aturar tota l’activitat productiva «amb garanties de seguretat per a les instal·lacions i per als treballadors», segons la patronal ceràmica Ascer. «És imperant que s’apliqui el sentit comú i un mínim de flexibilitat per garantir la parada de l’activitat», agreguen.

La patronal assegura que acatarà les mesures decretades per l’Executiu, «tot i que no comparteix ni fons ni formes davant d’una decisió tan unilateral i desproporcionada, que obliga les empreses a suportar econòmicament la gestió de la crisi i que a mitjà termini comportarà pèrdues irreparables d’ocupació i d’activitat».