'Coronarecessió' a tot el món

La crisi sanitària del Covid-19 està mutant en crisi econòmica. «La recessió global ha arribat», certifica l’agència de qualificació Standard and Poor’s, encunyant en cinc paraules els pronòstics que en els últims dies han avançat organismes com l’OCDE, la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o el mateix  Fons Monetari Internacional (FMI). I Espanya no se’n salva. 

S&P preveu que el PIB espanyol caurà aquest any l’1,8% com a conseqüència de les mesures per frenar l’epidèmia (la quarantena), si bé preveu un rebot del 3,1% per a l’any pròxim que, en cas de complir-se, tornaria a deixar el creixement en el punt de partida previ a la pandèmia, tot i que amb 400.000 aturats més. Els serveis d’estudis de Bank of America empitjoren una mica aquestes xifres amb el pronòstic d’una caiguda de l’1,9% aquest any i un rebot del 2,8% l’any que ve.

L’epidèmia ha tret dels seus raïls l’economia mundial i l’espanyola, que haurà d’oblidar-se del creixement de l’1,6% previst pel Govern quan el món era sa.

Des de la II Guerra Mundial

Sense haver deixat encara d’afegir noms propis a la llista de víctimes i afectats a tot el món, la crisi sanitària del coronavirus ha mutat ja en una recessió que, segons Deustche Bank, serà la més potent des de la II Guerra Mundial i més profunda que la del 2008. La bona notícia és que s’espera que sigui molt més curta, de setmanes o mesos; i no d’anys. La mala notícia, és que no és segur.

«Les últimes setmanes han mostrat com una crisi de salut, tot i que sigui temporal, pot transformar-se en un xoc econòmic en el qual l’escassetat de liquiditat i les pertorbacions del mercat poden amplificar-se i perpetuar-se», admet l’FMI  en el seu blog sobre la pandèmia. «El xoc del coronavirus és greu fins i tot en comparació amb la crisi financera mundial el 2007–08, ja que colpeja les llars, les empreses, les institucions financeres i els mercats al mateix temps, primer a la Xina i ara a escala mundial», alerta l’organisme que presideix Kristalina Georgieva.

Com el joc d’ones que provoca una pedra al caure a l’aigua, la recessió s’ha instal·lat en els pronòstics sobre l’economia mundial, la dels EUA i la de la UE. I Espanya, també. 

«Som al mig d’una recessió i una de molt profunda», certifica la firma d’inversió Robeco. Segons diferents pronòstics la Xina, que va ser el primer país a entrar en la recessió, potser és el primer a sortir; el Japó ja està en recessió; Europa hi entrarà en el primer trimestre i els EUA, en el segon. «El segon trimestre als EUA serà brutal», amb una caiguda del 12% i la pèrdua de 3,5 milions de llocs de treball, anticipen els analistes de Bank of America. Amb tot, confien en un rebot en el tercer trimestre que podria deixar en el -0,8% el saldo anual.

Aquests mateixos analistes preveuen un descens de l’1,7% a Europa; de l’1,5% a França; de l’1,7% a Alemanya; del 2,2% a Itàlia i de l’1,9% a Espanya.

Per al conjunt de l’economia mundial, IHS Markit calcula la seva previsió de creixement per a aquest any fins al 0,7% en resposta a la propagació del virus, amb l’afegit que tot avanç per sota del 2,0% es classifica com una recessió global. Altres analistes retallen la seva previsió mundial fins al 0%.

Tot dependrà de les mesures

La pregunta ara és com de profunda i duradora serà la recessió. I depenent d’això, la pèrdua de llocs de treball al món serà d’entre 5,3 i gairebé 25 milions, segons càlculs de l’Organització Internacional del Treball (OIT), sobre una base inicial de 188 milions de persones aturades.

«Persisteixen els temors d’una recessió global prolongada», apunta l’analista Esty Dwek, de Natixis. I a la sopa de lletres on es debat si la recuperació serà en forma de ’V’ d’‘U’  o d’’L’, la major part dels pronòstics apunten cap a una ‘U’ de base prolongada.

La clau de la durada de la recessió està en la contenció dels contagis  de la malaltia i en les mesures econòmiques de contenció (primer) i reactivació (després) que s’adoptin.

Governs i bancs centrals estan posant en marxa mesures molt potents. Espanya ha mobilitzat més de 200.000 milions. El BCE ha anunciat compres de deute per més d’un bilió i ha flexibilitzat la normativa bancària per permetre a les entitats privades prestar 1,8 bilions addicionals d’euros. La Comissió Europea ha alliberat els estats membres de la cotilla de les regles fiscals i ha obert la mà perquè puguin prestar ajuts públics a empreses per mig bilió d’euros. No obstant, no s’ha trobat encara la via per posar al servei dels països els més de 400.000 milions que acumula el fons de rescat europeu, (el Mede), pel bloqueig de l’ortodòxia pressupostària de països com Alemanya. L’OCDE ha demanat un ‘pla Marshall’ per encarar l’empitjorament gradual de les seves previsions.

Espanya: Turisme i pimes

«És pràcticament segur que Espanya entri en recessió durant el segon semestre del 2020», afirma el professor d’Esade Pedro Aznar. Un dels factors més determinants per a l’economia d’Espanya davant la crisi del COVID-19 és la seva dependència del turisme, un dels sectors més importants del PIB nacional. L’altre —segons Aznar- és «el predomini de les petites i mitjanes empreses, que són més vulnerables en aquestes circumstàncies».

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

«Les dades que comencem a conèixer a Espanya són bastant concloents: veiem caigudes del 75% en el trànsit de viatgers en algunes ciutats, entre el 30% i el 60% del comerç minorista o per sobre de 80% en el turisme» apunta Rafael Doménech, responsable d’Anàlisi Econòmica del Servei d’Estudis del BBVA. En un ‘podcast’ que publica la mateixa entitat, l’economista fa càlculs: cada setmana suposa aproximadament gairebé un 2% del PIB anual; si l’activitat cau a la meitat, cada setmana suposarà un 1% menys de PIB. «Això ens dona una idea de l’impacte a molt curt termini que pot tenir aquesta crisi sanitària en l’econòmic, que, per descomptat, després es veurà compensat per la recuperació posterior que tinguem de l’economia».

La clau —insisteix— està que les mesures que s’adoptin (per part del Govern, de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu, amb la col·laboració del sector privat i dels ciutadans) evitin la destrucció del teixit productiu perquè, quan es contingui l’epidèmia es pugui produir una recuperació en forma de ‘V’, de victòria.