L'Eurogrup decideix aquest dilluns mesures contra la pandèmia

Els ministres d’Economia i Finances de l’eurozona fan aquest dilluns una reunió per videoconferència en la qual estan cridats a prendre mesures decisives, incloses de caràcter fiscal, per pal·liar l’impacte de la pandèmia de coronavirus, que amenaça d’arrossegar l’economia europea a la recessió aquest any. «El gruix de l’acció política depèn de les capitals, però lideraré el nostre grup per acordar una resposta econòmica àmplia i coordinada de la Unió Europea (UE)», va dir el president de l’Eurogrup, Mário Centeno, aquest dissabte a Twitter.

El portuguès, que va assegurar que hi ha una «sensació d’urgència i coordinació sense precedents a l’eurozona», va considerar, no obstant, que la reunió serà «un important primer pas per a la contenció del virus» i que «així que avanci la situació se’n faran més».

La crisi sanitària, que deixa ja més de 16.200 encomanats i prop de 1.500 morts a la Unió Europea, s’està transformant en una crisi econòmica que fa molt probable que el creixement per a l’eurozona i la UE en la seva totalitat caigui molt per sota de zero aquest any, segons la Comissió Europea (CE), les últimes previsions de la qual projectaven una expansió de l’1,2% i 1,4% del producte interior brut (PIB), respectivament.

L’Executiu comunitari, no obstant, estima encara que el xoc serà temporal –l’economia despuntaria en el 2021–, per la qual cosa la seva presidenta, Ursula von der Leyen, divendres va fer una crida als estats a prendre «accions decisives» per evitar crear un «mal permanent».

Brussel·les vol que destinin recursos a reforçar els seus sistemes sanitaris, donar liquiditat a les empreses, sobretot a les petites i mitjanes empreses (pimes), i recolzar els treballadors afectats, i per facilitar-los la tasca els donarà «màxima flexibilitat» a l’aplicar les seves normes de control del dèficit públic i d’ajuts d’estat.

El Banc Central Europeu (BCE), per la seva part, va decidir dijous ampliar el seu programa de compra de deute en 120.000 milions d’euros aquest any, injectar liquiditat de forma immediata a la banca perquè presti als més afectats per la crisi i relaxar les seves exigències de capital, però no va aplicar una nova rebaixa dels tipus d’interès. Amb aquesta decisió, que va provocar l’ensorrament de les borses europees, el BCE deixa en mans dels Governs nacionals el gruix de la responsabilitat d’aturar la crisi.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va demanar als països una resposta fiscal «ambiciosa i coordinada per recolzar empreses i treballadors en risc», amb mesures com la concessió de garanties públiques per avalar crèdits. No obstant, no està clar que a l’Eurogrup –en el qual participaran de forma extraordinària tots els ministres de tota la UE– hi hagi consens per adoptar aquest estímul fiscal coordinat, com reclamen també Itàlia i França.

La posició d’Espanya

Espanya es mostra reticent a un estímul de caràcter ampli i privilegia que es prenguin mesures fiscals específiques que permetin compensar l’efecte del coronavirus a curt termini, però sense provocar una desviació excessiva del camí pressupostari ni generar «comportaments irresponsables», segons fonts del Ministeri d’Economia.

Fins ara, els Governs que han adoptat mesures fiscals ho han fet de forma individual i el marge amb què compta cada un per apujar la despesa o alleujar la càrrega impositiva és molt diferent, en particular, per l’alt nivell de deute en alguns països. Així, mentre que Espanya ha aprovat una línia de finançament de 400 milions a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per prestar als sectors més afectats, Alemanya ha habilitat una línia per al seu banc públic de desenvolupament, KfW, de més de 500.000 milions d’euros per proporcionar liquiditat a les seves empreses.

A escala comunitària, la UE compta amb el Banc Europeu d’Inversions, el seu banc públic, per facilitar crèdits. L’Eurogrup  valorarà si la institució, el capital del qual és aportat pels estats membres, hauria d’intervenir.

Espanya està a favor de considerar que el BEI podria mobilitzar significatius recursos addicionals a curt termini. La UE també compta amb el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), el fons de rescat de l’eurozona, tot i que fonts europees assenyalen que aquest proporciona recolzament de tipus macroeconòmic o com a tallafocs, cosa que de moment no és necessària.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Sobre les mesures ja anunciades per la Comissió, els ministres estan en principi a favor de la flexibilitat fiscal –amb el beneplàcit explícit d’Alemanya– i per als ajuts d’Estat, que la Comissió està disposada a incrementar si la situació es deteriora més.

També analitzaran la iniciativa de l’Executiu comunitari per mobilitzar fins a 37.000 milions d’euros en fons estructurals per invertir contra la pandèmia, que requereix el seu vistiplau.