Caiguda històrica de les borses pel coronavirus

Caiguda històrica de les borses. Ni tan sols la decisió del BCE d’augmentar la liquiditat al mercat ha aconseguit provocar la recuperació dels índexs. L’Ibex 35 ha caigut més del 13% després que s’hagi conegut la injecció de 120.000 milions anunciat pel supervisor europeu. Es tracta d’un descens de rècord, un dia després de la forta caiguda d’ahir, i fins i tot supera les pèrdues del 12% registrades el juny del 2016 pel ‘brexit’. El mercat espanyol va iniciar la sessió d’aquest dijous amb una caiguda de més del 6%, cosa que el fa caure per sota de la cota dels 7.000 punts. De la mateixa manera, la resta de borses europees que ja van reaccionar amb fortes caigudes en l’obertura han intensificat les pèrdues després que es fessin públiques les mesures adoptades pel comitè que presideix Christine Lagarde.

De la mateixa manera, a Wall Street ha començat la sessió amb una nova caiguda del 7% als principals índexs, incloent-hi el S&P 500, que ha obligat a suspendre la sessió durant 15 minuts, tal com marca el protocol de funcionament d’aquest mercat. Els principals indicadors del mercat novaiorquès es precipiten cap a pèrdues de més d’un 8%.

Els experts consideren que les decisions preses pel BCE han quedat curtes per al que exigeix la pandèmia. «El BCE havia de donar un senyal de tranquil·litat i no ho ha fet; ha mantingut els tipus en el 0% i en el -0,5% els tipus de facilitat de dipòsit. Mentre que aquesta mesura estava descomptada pel mercat, l’atenció se centrava en les mesures addicionals d’estímuls monetaris», comenta Javier Molina, d’eToro.

«S’han produït dos encerts i un error en la decisió», comenta Paul Diggle, economista d’Aberdeen Standard Investments. «Els èxits es refereixen a l’augment del programa de liquiditat i el nou programa TLTRO-III, dues mesures que són clarament benvingudes i que haurien d’ajudar a mantenir la liquiditat en l’economia. El tipus d’interès del -0,75% en els préstecs de TLTRO als bancs és una innovació important, perquè és la primera vegada que el banc central presta als bancs un tipus inferior a l’oficial– en un cert sentit, és una retallada dels tipus molt dirigida», comenta.

«L’error té a veure que no s’ha produït una rebaixa en la facilitat de dipòsits principals, cosa que resulta una decepció davant les expectatives del mercat, i envia el senyal que fins i tot el BCE pensa que està al final del camí quan es tracta de retallar els tipus d’interès», afegeix.

Mala arrencada, mal final

La mala arrencada de les borses europees es produïa després que Wall Street visqués, dimecres, una nova jornada de pànic, que va culminar amb un descens de gairebé el 6%. El temor de l’expansió del coronavirus no s’atura. El president dels EUA, Donald Trump, ha anunciat que suspèn tots els vols des d’Europa cap als EUA per intentar frenar el brot, cosa que penalitza especialment els valors relacionats amb el turisme, com les aerolínies.

En la borsa espanyola destaca l’enfonsament deIAG, el grup en el qual s’engloben Iberia, Vueling i British Airways, amb una caiguda de més de l’11%. Aena també està penalitzada per la situació, amb un retrocés de més de dos dígits, el mateix que li passa a Meliá. En la resta de parquets passa el mateix amb altres aerolínies. Al DAX de Frankfurt, Lufthansa perd més de l’11%.

Però en l’obertura borsària de la jornada no només en surt malparat el sector aeri. De nou, els bancs tornen a ser castigats severament amb pèrdues que superen el 10%. La banca europea acusa l’informe del Goldman Sachs, que preveu una caiguda de beneficis del sector financer continental de 30.000 milions d’euros en tres anys, com a conseqüència dels efectes del coronavirus.

Itàlia tanca comerços

La notícies relacionades amb la malaltia no fan més que imposar el nerviosisme als mercats. Itàlia tanca avui tots els comerços, excepte les farmàcies, parafarmàcies i supermercats, i el Govern d’Espanya celebra un Consell de Ministres extraordinari també per anunciar mesures. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha declarat el brot com a pandèmia. 

No només les borses es desplomen, sinó que també ho fa el petroli, que es queda entorn del 4%. El barril de Brent, la referència a Europa, se situa entorn dels 34 dòlars i el petroli Texas, de referència als EUA, se situa en els 31 dòlars. A la guerra de preus, iniciada per l’Aràbia Saudita, s’hi suma una clara caiguda de l’activitat econòmica mundial, cosa que situa la demanda per sota de les expectatives dels productors.

No és la crisi financera

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Malgrat tota la negativitat registrada pels mercats, alguns analistes intenten marcar distàncies entre la situació econòmica actual i la del 2008 amb la crisi financera.  «La disrupció econòmica que causaran les autoritats en els seus intents per reduir la propagació del virus serà molt aguda i es deixarà sentir àmpliament, però creiem que el termini realista per continuar sentint dolor econòmic és d’un a dos trimestres, cosa que és molt diferent del dolor que s’estableix després de la crisi financera. És important assenyalar que la salut del sistema bancari és molt més estable i forta que el 2008, i val la pena recordar que és poc probable que els bancs causin un problema sistèmic en aquesta ocasió», explica Mark Holman, conseller delegat de la firma financera TwentyFour AM.

Tot i que la visió pessimista pesa més en aquests moments sobre els mercats.  El Barclays pronostica que les borses europees tindran caigudes addicionals d’un 10%, segons els seus tests d’estrès, i avança que els mercats es mantindran «agitats» durant les pròximes setmanes, almenys fins que el nombre de casos de coronavirus fora de la Xina deixi d’augmentar. En un informe d’analistes, la firma avança que, de moment, els inversors no s’aventuraran a comprar els valors a la baixa i continuaran les vendes per la crisi del Covid-19. «Les accions s’han venut als mercats europeus a nivells que suggereixen una lleu recessió. Fins ara, s’ha produït la venda del 23% de les accions del Vell Continent», detalla.