Pacte de Toledo

El Govern central vol endurir la prejubilació voluntària i incentivar els plans d'ocupació

El ministre de Seguretat Social planteja desplaçar la fiscalitat favorable de plans individuals a plans d'ocupació

José Luis Escrivá.

José Luis Escrivá. / el periódico

3
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

El Govern proposa endurir les jubilacions anticipades voluntàries i incentivar els plans de pensions empresarials davant els individuals (privats), segons ha explicat aquest dijous el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, durant la seva compareixença en la Comissió del Pacte de Toledo per a la reforma de les pensions. 

Escrivá va enumerar tres palanques clau per abordar el repte demogràfic a què s’enfronta Espanya a partir de mitjans de la dècada –quan la generació ‘baby boom’ es jubili– i que suposarà un creixement de la despesa en pensions que, segons ell, serà «bastant manejable i reconduïble». Això és, tornar al marc previ a la reforma de les pensions del 2013 (2011), donar incentius «positius» per estendre la vida laboral i desenvolupar la previsió social complementària.

Per prolongar la vida laboral, el ministre ha proposat incentivar la demora de la jubilació i endurir les jubilacions anticipades voluntàries. Les prejubilacions voluntàries han crescut un 66% des de l’any 2014 fins a suposar el 16% del total de les jubilacions l’any passat, en part perquè «el disseny de l’incentiu és molt regressiu i el desincentiu és molt menor del que un pot suposar», segons el ministre. En l’actualitat, la jubilació anticipada voluntària té una penalització sobre la pensió del 8%, però, segons Escrivá, en molts casos la taxa real és inferior, sobretot en el cas de les rendes més altes, així que proposa redissenyar-ho «perquè el desincentiu sigui més gran».

Respecte a retardar la jubilació, el que va ser president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha assegurat que hi ha diversos incentius, però amb molt poca aplicació, perquè les possibilitats existents són «molt poc conegudes i gens avaluades». Per això, el ministre ha anunciat l’avaluació d’aquests mecanismes i la posada en marxa de campanyes de publicitat que els doni impuls. «Hi haurà molt més percentatge de persones en edat de jubilació que voldran estar actius en el mercat de treball, però se’ls ha d’oferir un esquema ben dissenyat que els generi incentius», ha assegurat.

D’altra banda, el ministre també ha plantejat la possibilitat de traslladar «progressivament» els beneficis fiscals dels plans de pensions individuals –fons de pensions privats– als plans de pensions d’empreses –procedents de la negociació col·lectiva–, amb l’objectiu de beneficiar les rendes mitjanes i baixes.

Segons les xifres del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la rendibilitat mitjana dels plans d’empresa a deu anys (2009-2019) és del 4%, mentre que en el cas dels plans individuals la rendibilitat és del 2,5%. «Una part d’aquesta bretxa té a veure amb el fet que les comissions [el que s’emporta el mitjancer] que són d’1,2 punts. És un producte extraordinàriament car», ha advertit el ministre. Els plans empresarials tenen una comissió de 0,3 punts. 

Escrivá ha posat l’exemple de les Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV) del País Basc com a cas d’èxit en què reflectir-se. En aquesta comunitat, els plans empresarials arriben al 50% dels treballadors, davant el 10% de la resta d’Espanya, amb un patrimoni proper al 20% del PIB d’aquesta regió, davant el total del 3% sobre Espanya. 

El ministre no ha especificat com es produiria aquest desplaçament de la fiscalitat favorable d’uns plans als altres, a l’advertir que és un plantejament encara en discussió, tant pel que fa al «calendari» com a la «quantia». A més, ha recordat que primer la AIReF ha d’emetre l’informe  encarregat pel Govern sobre aquesta matèria. 

Punt de partida

Notícies relacionades

Les expectatives de l’Executiu passen perquè les recomanacions del Pacte de Toledo arribin en els pròxims mesos perquè a principis de l’any que ve les pensions es puguin actualitzar amb un marc estable. Escrivá ha volgut deixar clar durant la seva intervenció que el punt de partida ha de ser l’esborrany del Pacte de Toledo de febrer del 2019 que no va aconseguir el consens en vigílies de les eleccions, segons la majoria dels grups, pels nombrosos vots particulars que va presentar Unides Podem, grup llavors representat per l’actual ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Pel ministre, és «urgent» trobar de seguida el consens per acabar amb la «incertesa» que genera en els pensionistes les previsions catastrofistes sobre el futur del sistema i la falta d’acord polític que han fet que perdin confiança i, això, «minva els ingressos del sistema». Un exemple, segons el ministre, és que el 85% dels autònoms el 2019 ha optat per la cotització mínima i el 16% dels jubilats han sigut jubilacions voluntàries, a més de la caiguda de jubilats en les últimes eleccions. «És un fet que s’ha de revertir amb radicalitat i decisió i això passa per un acord en el Pacte de Toledo i a nivell diàleg social», ha explicat.