infraestructura aèria

Aena condiciona la inversió del Prat a l'ampliació de la tercera pista

Maurici Lucena afirma que és l'alternativa per fer del Prat un 'hub' internacional

El gestor aeroportuari contempla inversions de 1.500 milions a Barcelona, Girona i Reus

zentauroepp52522312 economia terminal satelite el prat200227202610

zentauroepp52522312 economia terminal satelite el prat200227202610

3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

El gestor aeroportuari espanyol Aena aposta per l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport de Barcelona per convertir el Prat en un ‘hub’ internacional de llarg radi. Així es considera en els plans expressats aquest dijous en el Cercle d’Economia de Barcelona pel president d’Aena, Maurici Lucena. De fet, el gestor aeroportuari aposta per allargar la tercera pista de l’aeroport (la més pròxima al mar) 500 metres cap a l’est, cosa que afectaria la llacuna de La Ricarda, una alternativa que no agrada a alguns dels ajuntaments de la zona, particularment al del Prat, que defensa que aquest espai està inclòs en la Xarxa Natura 2000 –per tant, és un enclavament amb el segell de conservació tutelat per la UE– i que en el seu moment ja va obligar que la pista que s’utilitza per a l’enlairament a l’aeroport fos més curta.  L’ampliació de la pista és clau per als plans d’inversió a Barcelona. «El desenvolupament de l’aeroport es durà a terme només si es desenvolupa el costat aire», ha precisat el president d’Aena en relació amb la necessitat d’allargar aquesta pista. Lucena, a més, ha afegit: «Si es limita el creixement de l’aeroport, es limita el creixement de Barcelona i de Catalunya». 

Lucena ha explicat aquesta tarda davant d’empresaris i polítics que l’ampliació de la pista 500 metres permetria que totes les operacions de sortida puguin envolar-se per aquesta pista, cosa que és indispensable, segons Aena, per arribar a les 90 operacions a l’hora, davant les 80 actuals, que és el màxim al qual pot arribar l’aeroport amb l’actual configuració de pistes, en la qual la més pròxima al mar s’utilitza exclusivament per a l’enlairament, però es necessita la del costat muntanya per als avions de més mida, de manera que l’eficiència de l’aeroport és menor del que podria ser. 

Inversions previstes

Lucena ha recordat que aquesta remodelació s’inclou en els plans d’inversió previstos per Aena per al pròxim període 2022-2026. I aquestes actuacions inclouen la reconfiguració de la T-1, un nou edifici per a la terminal satèl·lit, una nova connexió entre terminals, un nou aparcament a la T-1 i la millora del camp del vol. Aena valora la inversió en aquestes actuacions, a més de les requerides als aeroports de Girona i Reus, en 1.500 milions d’euros.

Ha precisat aquesta tarda que en el període 2017-2026 es contemplen inversions de 383 milions d’euros en l’ampliació de la terminal de passatgers de Girona, l’estació de l’AVE a l’aeroport i l’ampliació de plataformes d’estacionaments d’aeronaus. S’inclouen també en la quantitat total les inversions del període 2017-2021 de 26,7 milions d’euros en l’ampliació de l’edifici de la terminal de l’aeroport de Reus, l’adaptació del sistema d’inspecció d’equips en celler i el manteniment.

Notícies relacionades

Però el gruix de la inversió es destina a convertir el Prat en un ‘hub’. Lucena ha recordat que l’aeroport barceloní ja va arribar als 52 milions de passatgers el 2019 i té capacitat per a 55 milions de passatgers, i el normal és que el 2026 –quan finalitzi el pla en el qual s’ha d’incloure la seva ampliació– toqui sostre. La qüestió és: «¿Vol Barcelona convertir-se en un ‘hub’ internacional?», s’ha preguntat el president d’Aena. Ha recordat que l’aeroport té 212 destinacions internacionals, de les quals 166 són a Europa. I en total, 33 destinacions de llarg radi, 15 a Amèrica del Nord, sis a Llatinoamèrica i set a Àsia. Ha recordat també que l’impacte econòmic d’un ‘hub’ és molt significatiu. «1.000 passatgers generen 0,85 llocs de treball directes» i un increment de la connectivitat del 10% representa un 0,5% més de PIB per càpita.

El president d’Aena ha assenyalat que la metamorfosi de l’aeroport en un ‘hub’ exigeix adaptar la capacitat de les terminals, adaptar la capacitat del camp de vol, convertir l’aeroport en un referent de sostenibilitat ambiental, desenvolupar la complementarietat de Girona i Reus i el desenvolupament de la ciutat aeroportuària de Barcelona. Però ha recordat que, malgrat que l’aprovació del projecte depèn del Govern, «Aena busca el màxim consens del territori per desenvolupar aquesta ampliació». En aquest sentit, ha recordat que el Prat té un pla de sostenibilitat mediambiental que inclou la reducció de les emissions en un 40% el 2025.

Temes:

AENA