El BBVA acorda pagar 1,7 milions al directiu que va acomiadar pel 'cas Villarejo'

El BBVA ha arribat a un acord econòmic amb Antonio Béjar, exalt càrrec del banc durant gairebé dues dècades, expresident de la seva participada Distrito Castellana Norte (DCN) i únic directiu que ha cessat sense indemnització pel ‘cas Villarejo’, en el qual s’investiga la relació de l’entitat amb l’excomissari que s’ha convertit en sinònim de les clavegueres policials. El grup li pagarà 1,7 milions d’euros abans d’impostos i, a canvi, el seu exempleat ha desistit de la seva demanda per acomiadament improcedent.

Les dues parts s’han vist les cares aquest divendres al jutjat social  número 10 de Madrid i han arribat a un pacte que ha evitat que se celebri el judici a instàncies de la jutge, María Fátima Beardo, després de gairebé tres hores de negociacions i amb diverses aturades i millores de l’oferta per part del banc, que ha estat representat per Adolfo Fraguas, el seu director de serveis jurídics a Espanya, i Rafael Giménez-Arnau, soci del despatx Garrigues.

En un punt determinat, de fet, la magistrada ha estat a punt de començar la vista oral, però en l’últim moment les parts han continuat negociant. Segons la defensa de Béjar, l’entitat financera no havia fet cap proposta d’acord des que va acomiadar el seu representat a finals de setembre fins aquest mateix divendres.

Condicions

Fonts del BBVA han defensat que «Béjar desisteix de la seva demanda, així que l’acomiadament queda com a procedent». Això implica que el directiu no es reincorporarà al banc i que l’entitat li pagarà una quantitat malgrat continuar afirmant que tenia motius fundats per fer-lo fora. En canvi, la defensa de l’exdirectiu, exercida per Antonio Bernal, ha sostingut que la procedència o no del cessament ha quedat «sense jutjar», una cosa que només pot fer la jutge, i que el pactat és només un «acord de conciliació». 

Els 1,7 milions es pagaran a raó de 70.833,33 euros al mes durant dos anys, als quals haurà de restar la tributació de l’IRPF, des del pròxim mes de març fins al febrer del 2022. El pagament, això sí, està sotmès a certes condicions. Béjar ha acceptat no treballar per a la competència del banc o de la seva participada DCN durant 24 mesos, una clàusula habitual a les sortides d’alts directius de banca. A més, l’exexecutiu consolida el dret al cobrament de 890.000 euros bruts de la suma total, però haurà de tornar 910.000 euros si és condemnat en sentència ferma a més d’un any de presó en el marc de la investigació del ‘cas Villarejo’ de l’Audiència Nacional, una cosa que previsiblement tardaria anys a produir-se.

Represàlia o no

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Una altra de les claus de l’acord és que «no impedeix ni condiciona les parts en la seva defensa en la causa penal», en la qual tant Béjar com el BBVA estan imputats. L’exdirectiu és una peça clau de la investigació de l’Audiència Nacional: va començar a col·laborar amb la justícia després que la Fiscalia demanés per a ell una fiança de mig milió d’euros, que finalment va reduir. Així, va atribuir davant del jutge al llavors president del banc, Francisco González, tant l’ordre de recórrer a detectius per combatre els grans morosos de l’entitat com la d’acabar contractant l’empresa que proposés el llavors cap de seguretat del banc, Julio Corrochano. Va ser la de Villarejo, al qual l’entitat va pagar 10,2 milions d’euros a través de mitja dotzena de contractes entre el 2004 i el 2017.

El BBVA, per la seva banda, ha assegurat que la investigació externa (‘forensic’) que va encarregar a PWC el gener de l’any passat és la que el va portar a acomiadar Béjar sense indemnització. L’altre directiu de qui ha prescindit, Eduaro Arbizu, sí que va conservar els seus drets després del seu cessament. En la seva carta d’acomiadament, l’entitat va argumentar que el seu exempleat havia destruït documents i tingut un paper rellevant en el contracte amb Cenyt, l’empresa de l’excomissari. La defensa de Béjar ho nega. Assegura que els dispositius destruïts no tenien informació, i esgrimeix que l’acomiadament va ser una represàlia, ja que la carta en la qual se li notificava va arribar el mateix dia en què va començar a col·laborar amb la justícia.