28 maig 2020

Anar al contingut

Nou Estatut de la Indústria Electrointensiva

El Govern descomptarà 90 milions a la factura de la llum a la gran indústria

El Govern incentivarà els contractes bilaterals entre indústria i generador d'energia

El 25% de les empreses que es beneficiaran dels ajuts (600 en total) són catalanes

Sara Ledo

Instal·lacions petroquímiques al Camp de Tarragona.

Instal·lacions petroquímiques al Camp de Tarragona. / XAVI MOLINER

Després de l’onada d’amenaces de tancament en la gran indústria de l’últim any i després de l’aprovació fallida de l’anterior proposta, el Govern treu a la llum el nou esborrany de l’Estatut de la Indústria Electrointensiva que bonificarà amb 90 milions d’euros la factura de la llum de la gran indústria.

La factura de la llum està dividida en dues parts, un terme fix format per peatges (determinats per la CNMC) i els càrrecs (establerts per l’Executiu) que suposen al voltant del 30% del rebut elèctric. L’Executiu compensarà fins al 85% de part d’aquests càrrecs, aquells destinats a finançar les renovables, la cogeneració d’alta eficiència i el cost extra dels territoris peninsulars.

El Govern va treure l’any passat un controvertit Estatut en el qual eximia del 100% dels pagaments per capacitat a les empreses interrompibles i del 70% la resta de la gran indústria amb càrrec al sistema elèctric –41 milions d’euros–, i traspassava la quantia dels pagaments per interrompibilitat a la resta de consumidors –23 milions–.  

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va parar la tramitació amb un informe que advertia que algunes d’aquestes accions havien d’estar subjectes al control d’ajuts públics per part de la Comissió Europea, especialment en el cas de l’exempció dels pagaments per capacitat en les quals observava un «elevat risc».

El Govern va assumir aquesta recomanació i va elaborar una nova proposta que, adverteix, «és l’única possible», formada per tres mesures estrella: la compensació de fins al 85% dels càrrecs que formen part del rebut de la llum; la compensació per costos indirectes de CO2 per sobre dels 172 milions d’euros anuals (una mesura que ja existeix però s’inclou a l’Estatut per «consolidar-la»), així com la garantia (aval) del Govern per fomentar els contractes de la llum entre consumidors (indústria) i productors (renovables) coneguts com a PPAs, per les seves sigles en anglès. 

En total, a falta de conèixer les dades concretes establertes en la memòria econòmica de l’esborrany, el Govern destinarà prop de 300 milions d’euros, que en el cas de la compensació dels càrrecs (90 milions) i dels costos indirectes de CO (172 milions) dependran de l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).

PPA a llarg termini

Un PPA és un acord per a la compravenda d’electricitat a llarg termini (almenys 5 anys) a un preu, més o menys fix, fet que permet al consumidor tenir un preu més barat i estable que el que podria trobar al mercat i a més pot predir costos. Segons l’Executiu, aquest tipus de contractes suposaria una rebaixa mitjana al rebut elèctric de la gran indústria de 6 euros el megawatt hora.

Els contractes bilaterals entre productors i indústria són la gran esperança de l’Executiu per alleugerir els costos dels grans consumidors, tot i que també poden ser vistos com un incentiu per als mateixos productors de renovables, davant de l’al·luvió d’instal·lacions previstes en la pròxima dècada, ja que l’Estatut obliga la indústria que un 10% del seu consum anual provingui d’aquest tipus de contractes per poder beneficiar-se dels ajuts de l’Estatut del Consumidor Electrointensiu.

Fins a 600 empreses beneficiàries

El Govern pretén amb aquestes mesures reduir la bretxa competitiva entre Espanya i mercats homòlegs com França o Alemanya. Segons l’esborrany, serà considerat consumidor electrointensiu aquell que tingui un consum anual d’1 gigawatt hora, una intensitat energètica superior als 1,5 kilowatts hora, que pertanyi a sectors industrials beneficiaris d’ajuts en matèria d’energia i clima i que almenys el 50% del seu consum el faci en hores vall.

Amb aquests requisits, el Govern estima que hi podria haver 600 empreses beneficiàries amb un consum d’uns 40.000 gigawatts hora a l’any, el 25% d’aquestes (153) a Catalunya. Altres comunitats com Galícia o Astúries compten amb 31 empreses i 19 empreses potencialment beneficiàries, respectivament. Al País Basc són 44 i a Madrid, 19.