Els contractes d'energia verda a llarg termini es posen de moda

Fa cosa d’una dècada que les sigles PPA, corresponents a Power Purchase Agreement o, el que és el mateix, acord a llarg termini de compra d’energia, van començar a sonar al sector elèctric mundial. No obstant, a Espanya fins a finals del 2017 van ser unes grans desconegudes. Els últims mesos s’han posat de moda, amb un degoteig continu d’anuncis de contractes d’aquest tipus a causa de l’elevat preu de la factura de la llum i la necessitat de trobar garanties de finançament per a la construcció de parcs, a causa de l’al·luvió de renovables que hi ha per instal·lar a Espanya i la falta de primes.

La teoria. Un PPA és un acord per a la compravenda d’electricitat a llarg termini (solen tenir una durada de 10 anys) a un preu més o menys fix entre un generador d’energia i un client final. El que compra –consumidor de llum– s’estalvia uns diners perquè tindrà un subministrament d’energia a un preu més barat i estable que el que podria trobar al mercat i a més pot predir costos, i el que ven –productor d’electricitat– s’assegura un ingrés fix durant un període llarg de temps i, per tant, estabilitat en les seves inversions. A més, cal sumar el component ‘verd’ que suposa la generació d’energia cent per cent neta, i que dona punts en la RSC de les empreses.

La pràctica. Cada vegada, els PPA s’estan sofisticant més i aposten per fórmules de preus més complexes i l’arribada de nous actors com ara fons d’inversió estrangers o petites elèctriques que compren generació per revendre-la als seus clients.

El juliol del 2017, l’elèctrica Edp va firmar el que es considera el primer acord d’aquest tipus a Espanya, amb Qualitat Pascual, per un temps de cinc anys. Un any després, Iberdrola va fer el mateix amb el banc Kutxabank, la teleco Euskaltel i la distribuïdora Uvesco (que gestiona l’ensenya BM Supermercados) que consumiran electricitat renovable procedent de la planta fotovoltaica Nuñez de Balboa que l’elèctrica acaba de començar a construir a Usagre (Badajoz) gràcies als ingressos que garanteix aquest subministrament. 

El 2019, Iberdrola va firmar un altre PPA amb Nike, sobre el complex eòlic de Cavar (Navarra). Endesa en té un amb el banc BBVA, sobre la construcció d’un parc eòlic que estarà disponible el 2020. I Energya VM, empresa del grup Villar Mir, amb Foresight Group. Aquestes són algunes de les ‘firmes’ que es coneixen dels PPA creats a Espanya, un mercat encara incipient les empreses del qual tenen acords a fora, com Iberdrola amb Google als Estats Units o Naturgy amb una administració local a Austràlia. 

Més competència al mercat

Els PPA són una oportunitat única per a les petites comercialitzadores de llum, que poden adquirir més generació elèctrica per oferir als seus clients i així créixer en un mercat atapeït d’empreses tradicionals; així com per a grans inversors i generadors internacionals que poden, d’aquesta forma, introduir-se en el mercat renovable espanyol amb relativa facilitat.

La comercialitzadora catalana Audax té generació pròpia però aquesta només cobreix un 5% de la seva cartera de clients, per la qual cosa necessita ‘comprar’ més energia per revendre-la. Audax va firmar amb Cox Sonnedix –joint venture formada pel desenvolupador espanyol Cox i el vehicle d’inversions de JP Morgan– un gegantí PPA de 660 megawatts repartits entre Espanya i Portugal, un altre de 708 megawatts amb la irlandesa Welink, i un altre amb la xinesa Trina Solar de 300 megawatts (a més d’un a Itàlia). I tenen previst firmar-ne més. 

Una altra catalana, Holaluz, també ha firmat PPA, amb Raiola Future i EDF Solar, amb la premissa d’aconseguir més generació elèctrica en vista del seu enorme creixement (un 65% l’últim any). Nexus Energía i el gegant internacional X-Elio també han arribat a un acord per construir dues plantes a Múrcia.

Milers de milions en joc

Notícies relacionades

Audax Renovables va fregar l'any passat els 1.000 milions en vendes

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

Una de les claus dels PPA rau en la necessitat de finançament en un sector en auge com el renovable, en què ja no hi ha primes. L’any que ve s’haurien d’instal·lar més de 8.000 megawatts de potència fotovoltaica i eòlica de les subhastes fetes el 2016 i 2017 que, tot i que sí que compten amb un terra de retribució garantit, no tenen primes que sostinguin el seu finançament per la qual cosa els adjudicataris necessiten dur a terme aquests acords per garantir-se crèdits milionaris. 

Això és el que es lluita en aquest moment, una carrera de milers de milions en un sector amb una previsió de creixement que té previst instal·lar més de 50.000 megawatts abans del 2030, i cada vegada més actors volen participar-hi.