La gran indústria deixarà de pagar més de 23 milions a càrrec dels consumidors

Tres mesos després que el Govern anunciés la creació d’un marc específic per als consumidors electrointensius, el ministeri d’Indústria ha fet pública la proposta de reial decret amb què pretén incentivar la gran indústria i, molt especialment, les empreses que participen en la interrompibilitat (servei pel qual deixen de consumir energia per equilibrar el mercat i reben una retribució econòmica a canvi). Així, l’Estatut de la Indústria Electrointensiva planteja l’exempció dels pagaments per interrompibilitat, una mesura amb un impacte econòmic de 23 milions d’euros a l’any que haurà de ser assumit per la resta de consumidors elèctrics. 

Segons la memòria econòmica de la proposta, l’exempció d’aquest pagament suposarà una rebaixa de 0,81 euros el megawatt/hora per a les empreses interrompibles i una alça de 0,1 euros el megawatt hora per a la resta de consumidors, una quantitat petita però que suma –en comptes de restar– més números a l’eterna factura elèctrica.

L’Estatut també eximeix els consumidors interrompibles del 100% dels pagaments per capacitat (1 euros megawatt/hora de rebaixa) i del 70% d’aquests pagaments a la resta de grans consumidors (0,90 euros el megawatt/hora). L’impacte d’aquesta mesura serà de 41 milions d’euros –el 2019 menys– i aquest any serà assumida pel sistema elèctric, però en els següents haurà de ser analitzada a través de la retribució d’activitats regulades per al període 2020-2025 i dels peatges i càrrecs. A més, els grans consumidors també tindran compensacions pelscostos per emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per valor de 76 milions d’euros (PGE). 

La proposta de reial decret estableix també la revisió dels coeficients de pèrdues d’energia i el foment de la contractació bilateral a llarg termini (PPA). L’objectiu de totes aquestes mesures és reduir el rebut de la llum dels253 grans consumidors elèctrics (123 interrompibles) que hi ha a Espanya amb un consum de 42.000 gigawatts/hora d’electricitat (28.447 gigawatts/hora els interrompibles), fet que provoca que, en molts casos, la seva factura de la llum sigui el 30% dels seus costos totals i la seva competitivitat respecte als seus competidors europeus minvi.

Consumidor electrointensiu

La proposta defineix gran consumidor com aquell titular d’un punt de subministrament elèctric connectat a l’alta tensió que tingui contractada l’energia al mercat de producció i disposi d’un contracte d’accés a la xarxa aplicant una tarifa que diferencia sis períodes tarifaris. Però, a més, haurà d’haver consumit durant, almenys, dos dels tres anys anteriors, més de 40 gigawatts hora i en les hores corresponents al període tarifari sis, almenys, el 50% de l’energia total.

El càlcul per determinar si és o no consumidor electrointensiu es realitzarà partint de la relació entre consum elèctric i valor afegit brut de l’empresa en els tres últims anys disponibles. Així, el text introdueix dos tipus de grans consumidors, el consumidor electrointensiu, que haurà de tenir un quocient superior als 2,5 euros el quilowatt, i el consumidor hiperelectrointensiu, en el cas que aquesta ràtio sigui superior als 5 euros quilowatt. 

Obligacions

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

A més de complir aquests requisits, per disfrutar dels beneficis, el gran consumidor s’haurà d’acollir a una sèrie d’obligacions, com disposar d’un sistema de gestió de l’energia en el termini de dos anys, mesures de millora de l’eficiència energètica viables durant 4 anys, mantenir l’activitat productiva durant 3 anys –a excepció de "determinades situacions de crisi empresarial"–, i acreditar en el termini d’un any des que entra en vigor l’Estatut la contractació d’un 10% del seu consum anual d’electricitat mitjançant instruments a termini durant un mínim de tres anys.

L’esborrany estarà en consulta pública fins al 27 de març. Després, haurà de passar tràmits tècnics per ser aprovat abans de les eleccions generals del 28 d’abril.