Obtenen per primera vegada a Espanya l''or negre' que necessiten els mòbils

Un equip de científics ha aconseguit obtenir, per primera vegada a Espanya, dos materials (el niobi i el tàntal) considerats com l’‘or negre’ per a la fabricació dels telèfons mòbils i l’adquisició dels quals està lligada a altres llocs del món a l’explotació infantil i als conflictes bèl·lics.

Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Metal·lúrgiques (CENIM) han desenvolupat un procediment per recuperar estany d’una mina de la província d’Ourense i extreure, de l’escòria resultant en aquest procés, els dos metalls més valorats per la indústria tecnològica per les seves propietats químiques.

Es tracta, segons ha informat avui el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dels primers compostos d’aquestes matèries primeres que s’han sintetitzat a Espanya en la primera i única mina per a la seva extracció que hi ha a Europa.

«El coltan, terme col·loquial per denominar la barreja en proporció variable de columbita i tantalita, és un mineral relativament escàs que conté niobi i tàntal i forma part dels minerals estratègics per a la Unió Europea per les seves propietats per fabricar la majoria dels dispositius electrònics que ens envolten, des de telèfons mòbils fins a consoles de videojocs», ha explicat Félix Antonio López, investigador del CENIM.

López lidera el projecte Estannio (en col·laboració amb les empreses Strategic Mineral i Krown), que pretén dissenyar processos per aprofitar els residus miners de la mina de Penouta, a l’aldea de Viana do Bolo (Ourense), l’única mina d’Europa on s’exploten aquests minerals estratègics.

El CSIC ha recordat avui en una nota de premsa que l’empresa Rumasa va explotar aquest jaciment fins al seu tancament el 1982, cosa que va provocar una gran quantitat de residus que contenen aquests valuosos minerals.

El ràpid augment de la demanda i el fet que la seva obtenció en altres llocs del món estigui vinculada a l’explotació infantil i als conflictes bèl·lics, com el Congo, han convertit en «essencial» trobar una alternativa que permeti obtenir aquests minerals en zones lliures de conflictes.

El director de Strategic Minerals, Francisco Polonio, ha subratllat que des que l’empresa minera va reprendre l’activitat fa uns mesos s’estan processant les basses i runams de l’antiga mina i s’està iniciant l’explotació del jaciment a cel obert, d’on s’extreuen estany, tàntal i niobi, i addicionalment quars, feldspat i mica.

A partir dels minerals extrets a la mina, un equip d’investigadors del CENIM ha desenvolupat un procés que permet obtenir estany d’alta puresa i posteriorment, de l’escòria resultant, compostos de niobi i tàntal.

Els científics han desenvolupat una sèrie de processos químics amb què aconsegueixen separar aquests valuosos metalls i assolir una qualitat comercial que no es pot aconseguir amb els mètodes tradicionals, ha informat el CSIC.

La vida útil de la mina serà d’entre 35 i 40 anys, com a mínim, i a diferència d’altres projectes, els treballs a la mina de Penouta no han generat cap rebuig social, ja que la seva reactivació ha generat ocupació al municipi.

Tampoc existeix risc mediambiental, ja que «el procés d’obtenció dels concentrats no l’implica», ha informat el director de Strategic Minerals.

Notícies relacionades

El telèfon mòbil, eina per aconseguir un món millor

Molins de vent per omplir l’Espanya buidada

Dins del projecte Estannio s’ha instal·lat una planta comercial de fusió per a l’obtenció d’estany a Salamanca i una planta pilot hidrometalúrgica d’obtenció de niobi i tàntal al CENIM.

El CSIC ha destacat que aquesta és la primera explotació comercial que produeix els tres elements simultàniament, i ha informat que el projecte estudiarà també la possible obtenció de metalls de terres rares, principalment ceri i lantà, considerats també estratègics per a Europa.