Brussel·les reprèn Espanya per l'elevat deute i l'atur

Brussel·les torna a treure-li targeta vermella a Espanya pel seu elevat nivell de deute i d’atur. L’advertència figura a l’informe anual sobre desequilibris macroeconòmics, publicat aquest dimarts per la Comissió Europea, que analitza el grau de vulnerabilitat de les economies i la gravetat dels seus desequilibris partint d’onze indicadors. Segons aquest examen Espanya en suspèn quatre: deute públic, deute privat, posició d’inversió internacional neta i taxa d’atur.

Tot i que es va reduir el 2018, l’anàlisi apunta a l’existència a Espanya d’un superàvit per compte corrent. També destaca que la posició de la inversió internacional neta ha continuat millorant, tot i que continua sent molt elevada –del 80,4% davant el límit del 35% que fixa Brussel·les–, i que els costos laborals unitaris han augmentat marginalment en un context de creixement de la productivitat de pràcticament zero. A més, i malgrat un cert debilitament el 2018, degut en part a factors transitoris, les exportacions han crescut moderadament i les quotes del mercat de les exportacions s’han mantingut, en general, estables.

Quant al deute del sector privat, l’anàlisi constata que va continuar reduint-se el 2018 –al 133,5%, lleugerament per sobre del llindar del 133%– tot i que les necessitats de despalanquejament persisteixen. També es va reduir el nivell del deute empresarial, tot i que la disminució s’ha alentit a causa del lleuger augment del crèdit nou, i la mateixa tendència es confirma en relació amb el deute de les llars a causa de l’increment del crèdit el 2018. Arran d’això l’anàlisi destaca que els preus reals de la vivenda a Espanya continuen pujant i que la infravaloració dels preus sembla estar arribant a la seva fi.

Dues assignatures pendents

El nou diagnòstic també posa l’accent en el fet que el fort creixement ha sigut «el motor principal» de la reducció del dèficit públic en els últims anys. No obstant, «els dèficits persistents impliquen que l’elevat nivell de deute públic està disminuint lentament» ja que se situa encara en el 97,6%, molt per sobre del 60% fixat com a límit. I el mateix passa amb l’atur  que tot i que ha disminuït ràpidament, continua sent «molt alt» i «està per sobre dels nivells anteriors a la crisi, especialment entre els joves i els treballadors no qualificats». Concretament, segons l’examen, la taxa mitjana dels últims tres anys se situa en el 17,4% davant el 10% que Brussel·les considera com a llindar de risc. Un límit que també superen quatre països més: Grècia, Croàcia, Xipre i Itàlia. 

A més d’Espanya, dotze països més també han rebut la reprimenda de Brussel·les. Es tracta d’Alemanya, Bulgària, Croàcia, França, Irlanda, Països Baixos, Portugal, Romania i Suècia per desequilibris, així com Xipre, Grècia i Itàlia per «desequilibris excessius». Tots, no obstant, hauran de sotmetre’s l’any que ve a un nou examen en profunditat i continuar reparant els seus desequilibris per preparar-se davant de possibles noves crisis. «La bona notícia és que no proposem cap anàlisi nova en profunditat. El nostre informe conclou que els mateixos 13 països que ja van ser objecte d’anàlisi l’any passat han de tornar a ser analitzats», ha celebrat el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni.

Créixer de forma sostenible

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Juntament amb l’informe sobre desequilibris l’escola de comissaris també ha adoptat un nou informe sobre ocupació i una recomanació sobre la política econòmica de la zona euro en la qual insta els 19 països de l’Eurozona a adoptar mesures per aconseguir un creixement integrador i sostenible i per impulsar la competitivitat. A més, Brussel·les reclama una coordinació més gran a l’Eurogrup i polítiques pressupostàries diferenciades. «Necessitem que els països de la UE reforcin les seves defenses davant els riscos mundials. Insto els països amb marge pressupostari que continuïn impulsant la inversió i aquells amb un elevat nivell de deute que el redueixin», ha reclamat el vicepresident, Valdis Dombrovskis.

A més, l’Executiu comunitari també ha adoptat la seva nova estratègia de creixement, que posarà l’accent en la sostenibilitat ambiental i el nou Pacte verd, l’augment de la productivitat, l’equitat i l’estabilitat macroeconòmica. «S’ha d’insistir sobre el desenvolupament equitable. Tot i que la pobresa ha reculat les desigualtats persisteixen. Les dones continuen estant més mal remunerades que els homes i la taxa d’ocupació és inferior a la dels homes», ha recordat el comissari d’ocupació, Nicholas Schmit.