L'Audiència Nacional envia a judici la cúpula del Banc de València

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha proposat enviar a judici la cúpula del Banc de València per falsejar els comptes del 2009 i el 2010 a fi d’ocultar un dèficit de provisió superior als 20 milions d’euros entre els de risc normal i subestàndard i els dubtosos, cosa que va motivar que l’accionariat continués confiant en l’entitat fins a acabar perdent les seves inversions.

En la interlocutòria, Pedraz acorda el pas a procediment abreujat i processa així els integrants del consell d’administració que va aprovar els comptes d’aquell any, inclòs el seu president, José Luís Olivas Martínez, i el conseller delegat Domingo Parra; així com els consellers Celestino Aznar Tena, Antonio José Tirado, José Luís de Quesada, María Dolores Boluda, Federico Michavila, Silvestre Segarra, José Segura, Agnés Noguera, Manuel Olmos, María Irene Girona, Pedro Muñoz i Miguel Monferrer, soci de Deloitte i auditor del Banc de València.

Segons exposa el jutge, els comptes anuals del 2009 formulats pel consell d’administració en la sessió del 29 de gener del 2010, juntament amb l’informe de govern corporatiu de l’any 2009, «suposaven oferir a l’exterior una imatge de relativa fortalesa i bon estat financer que no s’acomodava a la realitat de l’entitat, tenint en compte que aquesta no tenia un pla estratègic, mirant únicament d’evitar la comptabilització d’actius dubtosos i de la seva corresponent dotació».

Més de 20 milions de dèficit

En total, la suma dels dèficits de provisió detectats al llarg de la instrucció ascendeix per a aquestes dates a 12.139.000 euros (risc normal i subestàndard) i 8.400.000 euros (dubtosos), «i supera àmpliament la xifra de materialitat assenyalada per la mateixa auditora en relació amb el resultat ordinari del Banc de València» i que l’havia establert en 1,1 milions d’euros, el 5% del total actiu.

Malgrat això, segons argumenta Pedraz, Olivas Martínez va dirigir, des de la seva posició de president de l’entitat, «una carta als accionistes a data de 10 de febrer del 2010 en què defensava els comptes, oferint una imatge de confiança en la gestió i de bona salut financera de l’entitat, tot perquè els accionistes aprovessin els comptes, com així va passar en la junta general d’accionistes celebrada el dia 6 de març del 2010», en una situació que «va quedar evidenciada» per les inspeccions del Banc d’Espanya.

«A l’oferir una imatge de solvència al mercat, els accionistes van mantenir la confiança en la societat, cosa que va produir la gairebé pèrdua íntegra de les seves inversions, i no va ser possible conèixer la situació real fins que, el 7 de novembre del 2011, la CNMV va suspendre la cotització borsària de l’entitat, mentre la premsa generalista se’n va fer ressò i va donar publicitat a la situació, i aquesta data va ser massa tard perquè els accionistes previs a tal data poguessin prendre algun tipus de decisió informada a l’efecte dels seus respectius interessos», explica l’instructor.

Juntament amb els consellers, el jutge proposa que es porti a judici una sèrie de mercantils en qualitat de responsables civils subsidiàries. Es tracta de Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant, Bancaixa, Operador de Banca Assegurances vinculat del Grup Bancaixa, Valenciana de Inversiones Inmobiliarias, Bancaixa Hàbitat, Bancaixa Centre d’Estudis, Bancaixa Participacions, Bankia, Banco Financiero y de Ahorro, Tenedora de Acciones, LIBERTAS 7, Macomer Inver, Minaval, Montepío Loreto Mutualidad de Previsión Socia, Fundació Bancaixa i Deloitte.

CaixaBank no n’és responsable civil

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

D’altra banda, el jutge descarta cridar com a responsable civil subsidiari del Banc de València CaixaBank, l’entitat que el va absorbir, perquè entén que va acreditar un interès legítim per a l’exercici de les accions civils i penals en qualitat d’acusació particular pràcticament des del seu inici els anys 2012-2013 i ja se’n va rebutjar la imputació per interlocutòria del 13 d’octubre del 2015, de manera que és ferm.

Es tracta d’una altra de les peces separades de la macrocausa que segueix el Central 1 sobre la gestió del Banc de València prèvia a la seva caiguda. Precisament, la setmana passada va ser jutjat a l’Audiència Nacional Domingo Parra junt amb quatre empresaris a qui, segons va reconèixer en la seva declaració, va afavorir amb préstecs manipulant els procediments interns de l’entitat, cosa que va deixar un trencament de més de 93 milions d’euros.