Energia, l'altra transició

Espanya va viure als anys 70, durant la primera i segona grans crisis del petroli, la transició a la democràcia des d’una dictadura. Ara és el torn d’una altra transició,l’ecològica, que haurà de ser «ordenada i justa», segons les companyies energètiques, els organismes reguladors i el Govern. Va ser una de les conclusions d’un col·loqui celebrat ahir en el marc de la 24 Trobada d’Economia a S’Agaró.

A només unes hores que comenci aquest dilluns la cimera del clima a Madrid, COP 25, la presidenta de la patronal elèctrica, Aelec, Marina Serrano, va afirmar que és necessari i irrenunciable avançar en la descarbonització de l’economia i, per tant,l’electrificació. Van debatre amb ella Rafael Mateo, conseller delegat d’Energiad’Acciona; Antoni Llardén, presidentd’Enagás, i María Fernández Pérez, vicepresidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC); moderats pel delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro.

Serrano va assegurar que el món està davant d’un «canvi radical de paradigma», i va qualificar el pla nacional d’energia i clima presentat aquest any pel Govern com el «més ambiciós».

En tot cas, «justa i ordenada» és com va defensar també aquesta transició la vigília la ministra d’Indústria en funcions, Reyes Maroto, que va apostar durant la seva participació en aquestes trobades convertir Espanya «en una plataforma d’inversió i desenvolupament de les tecnologies associades al vehicle alternatiu». És un procés que haurà de compatibilitzar la gradualitat amb certa celeritat davant de la situació d’emergència climàtica, declarada fins i tot pel Parlament Europeu.

De la mateixa manera, la secretària d’Estat d’Economia, Ana de la Cueva, que va clausurar les jornades i va destacar la bona salut de l’economia espanyola sobretot tenint en compte les tensions internacionals, va situar la transició energètica entre les prioritats del Govern.

Rafael Mateo, conseller delegat d’Energiad’Acciona, va afirmar que com abans es prenguin les mesures necessàries menys costoses seran. Segons va dir, «set milions de llocs de treball desapareixeran per la sortida del’economia fòssil, però gairebé 20 milions es crearan per la nova economia descarbonitzada», i va destacar que qui s’apunti a la transició «de forma precoç tindrà un avantatge». 

130 milions diaris en combustibles fòssils

I va recordar que a Espanyas’importen 130 milions d’euros diaris de combustibles fòssils, que s’acaben cremant, quan «avui es pot produir energia sense cremar fusta o gas o petroli». I va recordar que les energies renovables són les més «competitives; són territorials, locals, autòctones, són un recurs il·limitat i tenen un cost estable i són senzilles des del punt de vista tecnològic».

Abans que res és precís evitar una bombolla especulativa com la viscuda a començaments dels 2000 amb les energies eòlica i solar. Això va propiciar a Catalunya un decret que va limitar el creixement d’aquestes energies i que l’actual Govern ha derogat per posar-ne en marxa un de nou que pretén facilitar la implantació d’aquestes instal·lacions.

Però serà complex guanyar terreny perquè altres autonomies no han parat de créixer en els últims anys i els inversors han apartat Catalunya del seu radar. Acciona, per exemple, que va abandonar les inversions en renovables a Espanya amb les retallades aprovades pel Govern del PP, torna a posar-ho en el seu punt de mira, però especialment a Extremadura o Aragó, va explicar Mateo abans de participar en el debat.

Costos socials i polítics 

Antoni Llardén, per la seva part, va explicar que «el gas natural pot ser la baula que uneixi l’economia carbonitzada amb la descarbonitzada, assegurant el subministrament». I va advertir que la transició ha de ser justa i pot tenir «costos socials i polítics» segons com es faci. En aquest sentit el president d’Enagás va dir que hi ha mesures que poden ser tècnicament molt correctes, però que poden molestar algú segons com s’implantin. Això podria succeir, per exemple en termes d’ocupació, si es decidís «eliminar el dièsel de la nit al dia». Tindria un efecte positiu pel que fa al medi ambient, però molt negatiu en l’àmbit social.

Notícies relacionades

Botigues de productes frescos cada 400 metres: l’urbanisme densificat afavoreix la instal·lació de comerços de proximitat

Confirmat per un tribunal: Hisenda retorna més de 7.000 euros a un pensionista per aquest motiu

O els països amb elevats nivells de pobresa en el camp, com l’Índia, que haurien d’anar «a un altre ritme»; o aquells estats que viuen de la venda del petroli o el gas, per als quals va proposar una espècie de Pla Marshall.

En matèria d’oportunitats, Llardén va dir que Espanya podria ser «dels països europeus productors d’un petroli nou, que ésl’hidrogen», gràcies a la seva realitat climàtica i ambiental. La vicepresidenta de la CNMC, per la seva part, va advocar per una profunda reforma del sistema fiscal, que està dissenyat per a «una economia del petroli». Segons el seu parer, «si no es fan esforços per reformar aquesta fiscalitat costarà molt fer la transformació tant digital com energètica».