L'alça de nous morosos apunta a frenada econòmica

Els impagaments baixen a menor ritme i creix la preocupació per l'increment del flux d'impagats fins al juny

El BCE i el Banc d'Espanya ho vigilen, però creuen que és aviat per parlar d'un canvi de tendència

morosidad

morosidad

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar

Els impagaments dels crèdits són una amenaça per a la solvència delsbancs, però també constitueixen un indicador de la situació financera de les famílies i empreses i, per tant, de la salut de l’economia en general. La prova és que lamorositatcomença a donar símptomes d’empitjoramentcom a conseqüència de la creixentdesacceleracióglobal. El volum total net de crèdits de dubtós cobrament segueix reduint-se, però a un ritme més lent i, el que és més preocupant, amb el primer augment brut dels nous morosos en molts trimestres.

Els préstecs impagats tenen dos components: d’una banda, l’entrada de nous crèdits en mora i, de l’altra, les sortides, que es deuen a diferents causes, com que el client torna a pagar o que el banc executa el deute i es queda amb la garantia (normalment un immoble), el ven dins d’una cartera de crèdits tòxics a una tercera firma o el dona per irrecuperable i assumeix tota la pèrdua. Els primers, els nous morosos, van créixer el primer semestre d’aquest any un 8,9%, fins als13.500 milions d’euros, segons dades recents del Banc d’Espanya.

Les sortides més grans, no obstant, van permetre que el saldo total caigués als61.900 milions, el 17,6% menys que un any abans. Aquest ritme de reducció, amb tot, és molt inferior al de la primera part del 2018 (26,7%) i s’està frenant segons passen els mesos. «És veritat que crida l’atenció, caldrà veure l’evolució en els pròxims trimestres. És possible que estigui relacionat amb el crèdit al consum [la morositat del qual està creixent]. No creiem que sigui un canvi dràstic de cicle, però és alguna cosa a seguir», van apuntar fa uns dies fonts del Banc d’Espanya.

Més provisions

Alguns directius del sector, no obstant, són més pessimistes. «Veiem que la morositat gairebé no baixa. El problema és que costa més el recobrament. La desacceleració s’està començant a notar», apunta el conseller delegat d’una de les principals entitats espanyoles. «Els crèdits impagats baixaran en algunes entitats per les vendes de carteres en bloc, però ja s’ha venut el més vendible. Cada dia és més difícil vendre sense impacte en el capital i els resultats. I cada vegada hi haurà més entrades noves», afegeix un consultor d’una firma especialitzada a assessorar bancs.

Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya.

El mateix governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va ressaltar fa unes setmanes que la reducció de les provisions per fer front a les pèrdues que suposen els impagaments «mostra alguns signes d’esgotament», ja que en el primer semestre van créixer el 3,9%, el primer augment des del 2012. «I no hem d’oblidar que, en l’actualitat, la taxa de mora (5,24% a l’agost) continua estant encara significativament per sobre de la registrada abans de la crisi financera», va afegir. 

El màxim responsable del supervisor espanyol, a més, va advertir a les entitats que si la situació econòmica continua deteriorant-se, la «qualitat de l’actiu podria empitjorar, ja que la capacitat de pagament dels seus acreditats es veuria negativament afectada. Trobarien, així mateix, més dificultats per continuar desprenent-se dels seus actius improductius».

Núvols a l’horitzó

No es tracta només d’un problema espanyol. L’Autoritat Bancària Europea va assenyalar recentment que la «millora de la qualitat dels actius ha continuat, però a un menor ritme» en els últims mesos. Andrea Enria, màxim responsable de la supervisió bancària alBanc Central Europeu (BCE), va advertir dimecres passat que els «indicadors de qualitat dels actius encara no han tornat alsnivells precrisi», una cosa que cal corregir per afrontar la «pròxima tempesta, els núvols de la qual ja podem veure a l’horitzó».

Notícies relacionades

Segons les previsions dels grans bancs europeus que ha recollit el BCE, les entitats esperen que les provisions per impagaments augmentin «lleugerament en els pròxims anys», especialment als països que presenten uns nivells més baixos de morositat. «Això indica que els bancs pensen que el 2018 pot haver marcat un punt d’inflexió en la qualitat del crèdit en aquests països», ha explicat l’autoritat monetària en un article de fa uns dies.

La situació de la morositat, és cert, ha millorat enormement des de la Gran Recessió. A Europa, els crèdits impagats han baixat d’1,15 bilions d’euros el juny del 2015 (6% del total de préstecs) a 636.000 milions el juny del 2019 (3%), segons l’EBA. A Espanya, s’han reduït en 126.900 milions des del màxim de 188.800 milions del desembre del 2013. Però una nova crisi pot arribar al sector financer sense haver reparat les ferides de l’anterior.

La morositat entre empreses també augmenta

Els impagaments comercials, aquells que es produeixen entre empreses, també mostren alguns símptomes preocupants. En el tercer trimestre van créixer un 6,5%, si bé és cert que a menor ritme que al tancament de l’any passat (9,4%), segons la companyia d’assegurances Crédito y Caución, del grup Catalana Occident.