audiència nacional

Anticorrupció demana al jutge que imputi Francisco González pels pagaments a Villarejo

La fiscalia sospita que la cúpula del BBVA va consentir la contractació de l'excomissari per a tasques d'informació i espionatge

El ministeri públic també demana interrogar com a investigats l'exdirectiu Arbizu i actuals executius del banc, com l'assessor del president Asúa

zentauroepp42534897 spain s bilbao vizcaya argentaria bank  bbva  president fran180316110041

zentauroepp42534897 spain s bilbao vizcaya argentaria bank bbva president fran180316110041 / ANDER GILLENEA

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / Pablo Allendesalazar

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón que imputi l’expresident del BBVA Francisco González pels pagaments que l’entitat va fer durant anys a l’excomissari José Manuel Villarejo, principal imputat del ‘cas Tàndem’ en què s’investiguen les clavegueres policials, pel «desenvolupament de múltiples serveis d’intel·ligència i/o d’investigació de naturalesa patrimonial i caràcter il·lícit».

González va deixar de ser president a finals de l’any passat, poc després que es conegués la relació del banc amb l’expolicia, i va abandonar temporalment la seva presidència d’honor el març, després de confirmar-se que l’entitat havia sigut imputada en la causa. En un comunicat, l’exbanquer ha manifestat aquest dimecres «la seva plena disposició a col·laborar amb la Justícia» i s’ha remès una altra nota que va emetre el març, en què va defensar que l’entitat va actuar sota el seu mandat «dins de la més estricta legalitat», una cosa que caldria «separar (de) possibles actuacions individuals de caràcter irregular, si n’hi hagués».

La fiscalia també ha demanat la imputació de Juan Asúa, actual assessor principal del president del banc, Carlos Torres Vila, i exresponsable del negoci a Espanya primer i de la unitat de banca corporativa i d’inversió després, i d’Eduardo Arbizú, responsable de regulació i control intern del grup, que va ser cessat després de la imputació de l’entitat. A més sol·licita que declarin com a investigats altres directius actuals de l’entitat, entre els quals no hi ha Torres Vila, segons han confirmat fonts jurídiques a aquest diari.

Recopilació d’indicis

El febrer, l’actual president va prometre una investigació en profunditat, ja conclosa i de la qual es van derivar cessaments com el d’Arbizu i Antonio Bejar, al capdavant de Distrito Castellana Norte, tot i que s’ha deixat oberta per si sorgeixen noves evidències en la causa judicial, en què es depuraran les responsabilitats penals. Alhora, es va mostrar convençut que González no hi va tenir res a veure: «Ell transmet una consciència molt tranquil·la i que no sabia res de les irregularitats. Jo el crec». 

Anticorrupció va decidir no instar la imputació de González fins a prendre declaració a diversos dels exresponsables de l’entitat, com qui era el seu cap de Seguretat, Julio Corrochano, qui va firmar els contractes subscrits amb Cenyt, l’empresa de seguretat de l’entramat empresarial de Villarejo, o de Béjar, que en la seva primera compareixença al Jutjat Central d’Instrucció número 6 va estar a punt d’haver d’aportar una fiança de mig milió d’euros com a garantia. Anticorrupció va renunciar a demanar-la un cop va comprovar la seva intenció de col·laborar amb la investigació. Asúa va ser el seu cap directe durant una època.

Fiances milionàries

Qui sí que va haver de fer front al pagament de 300.000 euros va ser Corrochano, a qui en una gravació telefònica se’l sent dir que el «presi» el trucava cada 10 o 15 dies, en al·lusió precisament a González, cosa que fa pensar que estava al corrent d’aquesta operació. També està imputat l’exconseller delegat Ángel Cano, entre altres exdirectius del banc.

La investigació va sorgir de l’anàlisi de la documentació del banc i intervinguda en els registres de propietats de Villarejo i el seu soci, l’advocat Rafael Redondo, el novembre del 2017, entre la qual es van trobar els contractes firmats amb el banc en les dates en què Sacyr provava d’aconseguir el seu control. 

Notícies relacionades

Segons Anticorrupció, els encàrrecs assumits per l’entramat de Villarejo eren incompatibles amb la seva condició de policia en actiu i «haurien implicat una ingerència reiterada en els drets fonamentals de les persones mitjançant seguiments i accés a les seves comunicacions o a la seva documentació bancària».

Així s’emmarca el suposat accés a 15.000 trucades de llavors membres del Govern, empresaris i periodistes, conductes que podrien ser constitutives, segons Anticorrupció, de «múltiples delictes de descobriment i revelació de secrets». També investiga si exdirectius del banc van cobrar regals de l’excomissari per assegurar-se els contractes.