Comença l'era Lagarde al Banc Central Europeu

Nova era alBanc Central Europeu (BCE). Christine Lagarde, anterior directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) inicia aquest divendres el seu mandat de vuit anys al capdavant de l’organisme des del qual es regeix la política monetària de la zona de l’euro. El nomenament efectiu de Lagarde es va produir en el Consell Europeu del 18 d’octubre.

En cert sentit, la nova presidenta del BCE, amb una elevada capacitat i experiència política, ha sigut sempre una pionera. Va ser responsable de la cartera d’Economia de Nicolas Sarkozy entre el 2007 i el 2011, va ser la primera dona a presidir el gabinet americà més gran d’advocats, la primera ministra de Finances del G-7 i la primera directora gerent de l’FMI. Ara, a més, passa a ser la primera dona al capdavant del BCE, càrrec en què l’han precedit l’holandès Wim Duisenberg, el francès Jean-Claude Trichet i l’italià Mario Draghi.

Salvació de l’euro

A més de mantenir o superar l’obra de Mario Draghi, a qui s’atribueix la salvació de l’euro el 2012 gràcies a les seves miraculoses paraules «faré tot el que sigui necessari»; Lagarde afronta el repte de convèncer els governs que guanyin protagonisme mitjançant la política fiscal i les reformes estructurals. I tot això en un context de desacceleració, tot i que les dades del tercer trimestre indiquen que el creixement es va mantenir i una Alemanya, la locomotora de l’àrea, que flirteja amb la recessió per la crisi a l’automòbil, però amb una economia interna que no va malament.

El BCE ja ha fet una bona part de la feina durant el mandat de Draghi amb uns tipus d’interès en el 0%, després de vuit retallades aplicades durant el mandat de Draghi i la recuperació de la compra mensual de deute per import de 20.000 milions d’euros, que comença precisament aquest mateix 1 de novembre, alhora que la nova presidència de l’organisme. A més al setembre va aplicar una nova retallada en el tipus d’interès negatiu que cobra als bancs per guardar els seus diners (del -0,40% al -0,5%). 

‘Falcons’

Precisament per aquesta estratègia duta a terme per Draghi els denominats‘falcons’,defensors d’una política monetària més ortodoxa encapçalats per Bundesbank alemany i la resta de països nòrdics, han deixat sentir la seva oposició. De fet, la representant alemanya en aquest òrgan, Sabine Lautenschläger, va decidir fa unes setmanes, per sorpresa, dimitir molt abans de vèncer el seu mandat.

Aquesta decisió va fer aflorar les tensions internes existents. Posteriorment, sis exbanquers centrals van criticar obertament el paquet d’estímuls aprovat pel BCE al setembre i es van afegir a les opinions expressades en les últimes setmanes pels presidents dels bancs centrals de França, Alemanya, Àustria i Holanda. En una carta enviada als mitjans, els exbanquers alerten que estan observant «amb una preocupació creixent» les decisions que està adoptant el BCE.

El document estava firmat pels exmembres del BCE Ottmar Issing i Juergen Stark, que van formar part del comitè executiu de l’autoritat entre 1998 i el 2006 i el 2006 i el 2011, respectivament; així com per l’exgovernador del banc central d’Àustria Klaus Liebscher, l’expresident del Bundesbank Helmut Schlesinger, l’exgovernador del banc central dels Països Baixos Nout Wellink i l’antic subgovernador del Banc de França Herve Hannoun.

En qualsevol cas és més que evident que l’últim paquet d’estímuls aprovat per l’entitat ha dividit la institució. De fet, en un gest poc habitual fins ara, el governador del Banc d’Holanda, Klaas Knot, titllava públicament a començaments de setmana de «desproporcionat» el pla de l’eurobanc que, per al seu col·lega del Bundesbank, Jens Weidmann –aspirant a succeir Mario Draghi en la presidència fins a ser desbancat per Lagarde–.

Superàvit

Fins i tot abans de fer-se amb la presidència del BCE, Lagarde ja va deixar clar que un del seu objectius és aconseguir que Alemanya i Holanda, els dos països de l’euro amb més superàvit fiscal, prenguin la iniciativa en favor del creixement de la zona euro.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

De fet, Draghi va situar l’impuls de la política fiscal com a tasca essencial per a qui el relleva. Abans de deixar el càrrec va insistir en la necessitat que els països amb més marges fiscals augmentin la despesa pública. Per això seran essencials els dots i capacitats polítiques de Lagarde, que no ho tindrà fàcil davant de l’oposició a gastar més als països que ha apuntat directament.

«L’euro és un projecte polític», va dir Draghi aquesta setmana en el seu comiat. I com a tal, serà necessària una voluntat política d’expansió fiscal. Aquesta exigència xoca amb un fort i arrelat compromís polític de l’actual coalició de govern a Alemanya de no elevar l’endeutament ni caure en el dèficit.