A Catalunya

Inspecció de Treball aflora 130 milions d'euros per fraus fins al setembre

La 'policia laboral' dependent de la Generalitat incrementa el 7% la recaptació de cotitzacions, després de gairebé 40.000 actuacions

jcarbo45202764 chakir conseller190206131348

jcarbo45202764 chakir conseller190206131348 / Elisenda Rosanas

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Inspecció de Treball ha fet aflorar durant els nou primers mesos de l’any un total de 129,7 milions d’euros fruit de fraus a la Seguretat Social d’empreses amb activitat a Catalunya. Aquest és el balanç que ha fet aquest dimecres el Departament de Treball, amb referència a les 39.600 actuacions realitzades per la ‘policia laboral’ que depèn de la Generalitat. A més de l’import econòmic, Inspecció també ha obligat a regularitzar a les empreses un total de 13.028 persones que treballaven en l’economia submergida.

El conseller de Treball, Chakir el Homrani, flanquejat pel seu secretari general,Josep Ginesta, i la directora general d’Inspecció de Treball de Catalunya,Mari Luz Bataller, ha fet públics els resultats de la intervenció de l’autoritat laboral durant els tres primers mesos de l’any. La intervenció ha deixat un registre de 99,6 milions d’euros en cotitzacions addicionals aportades per les empreses, reclamades per falta d’ingrés o per estar els treballadors en un enquadrament erroni. A aquesta intervenció s’hi han d’afegir les que van acabar en sanció, que eleven la recaptació per a l’erari públic en 30,1 milions d’euros, una xifra que es manté respecte al mateix període de l’any anterior i que deixa una mitjana de 3.395 euros per sanció.

De tots els àmbits d’actuació en què ha entrat Inspecció de Treball, la indústria càrnia ha sigut un dels més destacats. Aquest any ha finalitzat una campanya específica de l’organisme a Catalunya per liquidar el model de cooperatives de treball associat, que nodrien les empreses de mà d’obra per la via de treballadors autònoms i les deslliuraven així de l’obligació (i cost) de contractar-los directament. Entre el gener i el setembre Treball va regularitzar 7.289 ‘falsos autònoms’ i va recaptar 8,1 milions d’euros. Això comporta un augment de l’estabilitat laboral, la protecció social i, habitualment, de sou. «Era una assignatura pendent», ha afirmat el conseller El Homrani, i aquesta conversió s’ha realitzat sense minva de la seva «productivitat» i la «competitivitat», segons ha remarcat.

Un altre sector amb impacte mediàtic i relacionat amb aquesta figura dels ‘falsos autònoms’ durant els últims mesos és el de les empreses digitals de repartiment, com Glovo Deliveroo. Les actuacions d’Inspecció de Treball en aquest sector no han sigut computades en el balanç del Departament de Treball, ja que són competència directa del Ministeri de Treball.

Una de les matèries coordinades des del Ministeri de Treball, i aplicada conjuntament amb la resta d’instàncies, és el Pla Director per un Treball Digne. Va ser una de les primeres mesures aplicades pel PSOE en matèria laboral tot just arribar al Govern i els seus objectius eren perseguir, entre d’altres, la temporalitat parcialitat no justificada. I a Catalunya, el balanç entre el gener i el setembre deixa 9.591 contractes temporals transformats en indefinits, el 26% més que l’any anterior; i 953 treballadors a temps parcial han vist augmentada la seva jornada, el 50% més.  

Objectius per al 2020: control horari i igualtat

L’entrada en vigor del registre de jornadaregistre de jornada ha sigut una de les novetats aquest any en matèria de normativa laboral. El balanç presentat aquest dimecres per la conselleria contempla en l’àmbit temporal aquesta matèria, però no així els resultats. La mateixa directora general d’Inspecció de Treball de Catalunya, Mari Luz Bataller, ha reconegut que les actuacions del cos inspector es troben encara en una fase de transició.

En dades, Bataller ha donat fe de 73 actuacions, en un sentit, no obstant, creixent, ja que les actuacions en relació amb el temps de treball han augmentat el 18% respecte al mateix període de l’any anterior. Principalment per la via de la denúncia, cosa que des dels sindicats d’inspectors han atribuït a l’efecte psicològic i informador de la nova normativa. I el sector de l’hostaleria és el que més denúncies ha registrat des de començament d’any, segons han remarcat.

Notícies relacionades

El control dels temps de feina, especialment focalitzat a delimitar l’ús i l’abús de les hores extres i el respecte dels temps de descans, serà una de les prioritats d’Inspecció per al 2020. Així ho ha assenyalat el conseller El Homrani i així ho traslladarà a patronals i sindicats en el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, l’òrgan tripartit on consensuen els plans anuals d’actuació. En aquest sentit, El Homrani ha insistit que la meta no serà únicament assegurar que a les empreses es compleix el registre de jornada, «sinó aprofitar l’eina per poder controlar els temps de treball i de descans a totes les plantilles», ha emfatitzat.

Un altre element prioritari per al pròxim exercici, i influït per una nova normativa que entrarà en vigor gradualment durant el 2020, serà el compliment dels plans d’igualtat. El Govern central va aprovar el març del 2019 l’obligació per a totes les empreses de més de 50 treballadors de tenir un pla d’igualtat i un registre dels salaris de cadascun dels seus empleats, per combatre la bretxa salarial de gènere. En aquest sentit, i malgrat que la norma no estarà plenament desplegada fins al 2022, les actuacions fins al setembre en matèria d’igualtat han crescut el 60%, fins a les 391 intervencions, i les sancions interposades han pujat el 163%, fins a un total de 42.