Espanya està per sota de la mitjana europea pel que fa a la creació de 'start-ups'

L’emprenedoria,  la força que impulsa la creació d’empreses (‘start-ups’) a Espanya té una trajectòria relativament curta. Potser per aquesta raó, l’auge que hi ha hagut als ecosistemes –així es coneixen aquests entorns en l’àmbit de la inversió– de Barcelona i Madrid, principalment, però també a València i Màlaga, representen un pas important, tot i que insuficient si es compara amb la mitjana europea –i Europa és un desastre pel que fa a emprenedoria, segons reconeixen els experts– a més d’estar a molta distància dels grans entorns emprenedors desenvolupats als EUA, la Xina, Israel i Suècia, que tenen un paper destacat en la creació de grans empreses tecnològiques, desenvolupades a partir de ‘start-ups’. 

Un estudi d’Arcano Economic Reseach, titulat ‘Espanya: ¿nació emprenedora?’, posa de manifest les debilitats de l’emprenedoria d’Espanya, així com l’espai recorregut els últims anys. A partir d’una comparació simple: quants ‘unicorns’ –‘start ups’ tecnològiques que ja reben una valoració superior als 1.000 milions de dòlars– donen mostra de les trajectòries d’uan emprenedoria desenvolupada. Els EUA tenen 172 d’aquestes empreses; la Xina, 91; Corea, vuit; com Alemanya, país líder europeu, i Espanya només en té una.

«Si comparem Espanya amb Suècia, veiem que hi ha diferències clares en ocupació: el sou d’un suec per hora treballada és gairebé el doble del d’un espanyol», explica Ignacio de la Torre, soci d’Arcano, que ha dirigit l’estudi.  «Si ets molt productiu per hora treballada et pots permetre un sou millor i treballar menys hores. I aquesta productivitat està molt lligada a l’emprenedoria i a la innovació», afegeix.  El nexe directe entre productivitat, innovació i benestar és evident i aquesta relació està en el fons dels elements d’èxit dels ecosistemes emprenedors, que es defineixen per factors comuns.

Tenir finançament

El primer d’aquests factors és el finançament. «A Espanya pots trobar finançament per a un projecte petit, però si vols muntar un Google no trobes recursos», explica De la Torre.  La indústria que aporta aquests diners és elCapital Risc (CR). A Espanya els nivells d’inversió per capita són una tercera part que als EUA, i també són baixos respecte a la Xina.  

La proximitat al coneixement és un altre dels elements clau. Tenir la capacitat per desenvolupar un ecosistema d’emprenedoria que estigui molt a prop de les universitats –millor si té una capacitat especial en algun camp d’investigació–. I, a més, la relació amb el coneixement militar és un factor a considerar. El GPS és un invent militar, la pantalla tàctil pertany a la Força Aèria Nord-Americana, destaca l’estudi. 

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

 «Que tinguis una cultura d’emprenedoria que s’educa des de la infància i que passa per la tolerància davant el fracàs és important. S’ha d’entendre que fracassar és part del camí», apunta De la Torre com a tercer element. Això es trasllada a una dada: ¿quin percentatge de la població activa espera emprendre? «En el cas d’Espanya estem en el 5%, quan a Israel o als EUA és un 20%».  

Tot el que acabem de dir s’ha de traduir en la creació de patents. «I pel que fa a patents per milió d’inversió estem molt per sota d’Europa i en fem una desena part que als EUA», destaquen. De vegades s’investiguen coses que tenen poca aplicació pràctica. Amb la qual cosa la difusió del coneixement és important.  I uns altres dos aspectes coincideixen en els entorns emprenedors més desenvolupats i es troben a faltar a Espanya: l’accés al mercat ha de ser fàcil i a mesura que la burocràcia s’estén en un país «és més difícil que una ‘start-up’ aparegui i es desenvolupi», exposa l’estudi d’Arcano.