L'FMI alerta dels riscos del deute empresarial davant d'una eventual recaiguda

L’aixeta de liquiditat oberta pelsbancs centrals en els últims anys ha servit per reactivar el crèdit i estimular el creixement, però també ha creat una sèrie de riscos cada vegada més latents que amenacenl’economia global a mitjà termini. Així ho ha expressat aquest dimecres el Fons Monetari Internacional, que en el seu últim informe sobre l’Estabilitat Financera Global, alerta dels creixents riscos assumits pels inversors en la recerca de rendiments i de l’elevat nivell de deute amb risc d’impagament que arrosseguen les empreses en països com araEspanya, la Xina i els Estats Units. L’FMI afirma que, en cas de produir-se una recaiguda significativa, el 40% deldeute corporatiu en vuit grans economies correria seriosos riscos d’impagament.

Els seus analistes no identifiquen de moment bombolles en sectors concrets com l’immobiliari i el tecnològic, epicentres de les crisis del 2008 i del 2000 respectivament. Però sí que remarquen que la baixa rendibilitat i els interessos negatius derivats de les polítiques acomodatícies dels bancs centrals han empès els inversors a buscar retorns en actius de més risc i menor liquiditat. Una tendència cridada a continuar perquè, segons els càlculs dels mercats, un de cada cinc bons estatals tindrà interessos negatius durant els pròxims tres anys. 

Aquesta recerca de rendibilitat ha fet que companyies d’assegurances, fons de pensions i altres inversors institucionals s’hagin «convertit en una font important de finançament per a les empreses no financeres, la qual cosa ha facilitat al seu tornl’augment del seu nivell d’endeutament».Una circumstància que arriba en un mal moment, perquè la desacceleració del creixement i les tensions comercials estan reduint els marges de benefici de moltes companyies i empenyent la caiguda de vendes, segons el Fons. «Les empreses estan prenent més deute i la seva capacitat per tornar-lo s’està debilitant», ha dit el seu assessor financer, Tobías Adrián. 

El seu departament ha analitzat què passaria si la desacceleració actual donés pas a una frenada molt més accentuada, amb una caiguda del creixement fins a la meitat dels nivells que va assolir durant la crisi del 2008 i una pujada equivalent dels interessos que paguen les empreses pels seus diners prestats. El resultat és poc encoratjador. «A França i Espanya el deute amb risc [d’impagament] s’està acostant als nivells vistos durant les últimes crisis, mentre que a la Xina, el Regne Unit i els EUA ja els ha sobrepassat», diu el seu informe. A Espanya aquest deute potencialment morós es concentra tant en les grans corporacions com en les pimes i «s’explica en part per l’elevat nivell de deute de grau especulatiu»que existeix al país, un terme que al·ludeix al deute amb baixa qualificació creditícia. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Després d’analitzar les cinc economies europees més grans, a més de la Xina, els EUA i el Japó, el Fons conclou que el deute en risc d’impagament davant d’un escenari advers com el plantejat ascendeix a 19 bilions de dòlars. Ni més ni menys que el 40% del total del deute corporatiu en aquests vuit països. El que podria crear també molts problemes per als bancs, particularment les entitats petites i mitjanes, les més exposades al deute de les pimes, segons el Fons. 

Els seus analistes insisteixen que els bancs són avui més forts del que ho van ser en els anys previs a la crisi. Estan més ben capitalitzats i supervisats, però hi ha encara baules vulnerables. «Els interessos negatius i les corbes planes de rendiment han reduït les expectatives sobre la rendibilitat dels bancs i la capitalització borsària d’alguns d’ells ha caigut fins a nivells baixos», assegura Adrián. Davant de l’augment dels riscos a mitjà termini, l’FMI reclama que continuïn les reformes per apuntalar les entitats financeres. «No haurien de fer-se passos enrere en els estàndards regulatoris», afirma l’assessor financer del Fons.