El balanç de l'esclat

Vuit morts, 1.340 ferits i 1.192 arrestats va deixar la protesta a l'Equador

Durant 12 dies van deixar d'entrar al país 1.638 milions de dòlars

AME9172. QUITO (ECUADOR), 13/10/2019.- Manifestantes corren entre los gases lacrimógenos lanzados por la policía en una nueva jornada de choques este domingo, en Quito (Ecuador). Las protestas comenzaron el 3 de octubre contra las medidas de austeridad económicas adoptadas por el Gobierno, especialmente la eliminación de los subsidios a los combustibles, como parte de las condiciones puestas por el Fondo Monetario Internacional (FMI) y otras instituciones para un crédito de 10.000 millones de dólares. EFE/ Paolo Aguilar

AME9172. QUITO (ECUADOR), 13/10/2019.- Manifestantes corren entre los gases lacrimógenos lanzados por la policía en una nueva jornada de choques este domingo, en Quito (Ecuador). Las protestas comenzaron el 3 de octubre contra las medidas de austeridad económicas adoptadas por el Gobierno, especialmente la eliminación de los subsidios a los combustibles, como parte de las condiciones puestas por el Fondo Monetario Internacional (FMI) y otras instituciones para un crédito de 10.000 millones de dólares. EFE/ Paolo Aguilar / Paolo Aguilar (EFE)

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

L’esclat social va deixar a l’Equador vuit morts, 1.340 van resultar ferits i 1.192 detinguts per agents policials i/o militars, segons la Defensoria del Poble. La majoria de les persones no van ser arrestades a Quito, la capital equatoriana i epicentre de les protestes contra l’alça del preu del combustible, sinó a la província de Pichincha, situada al nord del país: un total de 532. «No hem oblidat els nostres lluitadors socials, exhortem l’ONU i la Defensoria a donar seguiments als casos de criminalització per l’exercici de la protesta social, pels ferits i morts. No hi ha diàleg veritable sense justícia social», va assenyalar la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie).

Les comunitats originàries van arribar a un acord amb el president Lenín Moreno diumenge passat pel qual van donar per concloses les seves mobilitzacions. A canvi, el Govern va anul·lar el decret que va encendre la metxa del malestar. Per als analistes la Conaie va sortir victoriosa de la confrontació però el Govern també va tenir alguna cosa per celebrar a l’enfonsar la bretxa entre el moviment indígena i els seguidors de l’expresident Rafael Correa.

«Acordem la pau i continuem treballant: nou decret, projecte de llei, reactivació productiva i ocupació, així com mesures per ajudar els qui van ser afectats en aquests dies. ¡Gràcies perquè han optat per la democràcia, la justícia i la pau!», va dir Moreno, que va assenyalar Correa com a capitost d’una conjura que va qualificar de «colpista» i en la qual també va involucrar el veneçolà Nicolás Maduro.

«L’opció de buscar acords en un marc propici per sortir de la crisi que afligeix el país, comença a concretar-se. Construir-la no és tasca fàcil, com tampoc ho són la reparació dels danys físics i econòmics i la restauració de la convivència nacional dins de la democràcia. Però la pàtria mereix viure en pau. Aquesta mobilització que va començar amb els xofers, seguida per indígenes i centrals sindicals, va mostrar una cara de la protesta mai vista», va assenyalar el diari El Comercio en la seva editorial.

PÈRDUES ECONÒMIQUES

Notícies relacionades

Els 12 dies de protestes, a les quals Moreno va respondre amb un estat d’excepció i un toc de queda que ja no regeixen, va provocar al país pèrdues de 1.638 milions de dòlars, d’acord amb estimacions de la Cambra de Comerç de Quito (CCQ) difós aquest dilluns. L’estudi es basa en xifres de facturació del Servei de Rendes Internes (SRI) i conclou que només a la ciutat de Quito es concentra el 40% del lucre cessant. El comerç, a l’engròs i minorista, va resultar el sector més afectat, seguit de la indústria manufacturera i les activitats professionals. «Les pèrdues sumaran més ja que encara no se sap quants mercats no han pogut ser proveïts els dies en què no hi va haver producció», va explicar el president executiu de la Cambra d’Indústries, Producció i Ocupació (CIPEM), Roberto Maldonado.

El conflicte va començar el 3 d’octubre quan es va anunciar l’eliminació dels subsidis als combustibles com a part de les condicions posades pelFons Monetari Internacional (FMI) per rebre un crèdit de 4.200 milions de dòlars. L’organisme financer va recomanar al seu torn una reforma laboral que contempla la reducció dels salaris i els dies de vacances dels empleats estatals.