Neix la criptodivisa de Facebook, però amb set baixes destacades

L’Associació Libra, entitat que estarà darrere de la criptodivisa recolzada per actius impulsats per Facebook, s’ha constituït formalment amb la creació de la seva estructura de governança i la firma dels estatuts per part dels 21 membres fundadors, set menys que els que es va anunciar inicialment com a part del projecte.

En un comunicat, l’Associació informa de la posada en marxa del Consell Libra en una reunió celebrada aquest dilluns a Ginebra, on serà establerta l’entitat, que estarà formada pels 21 membres fundadors, entre els quals finalment no hi sónMastercard, Visa, Paypal, Stripe, Booking, Ebay ni MercadoPago. Fonts de l’associació s’han esforçat a minimitzar la retallada de recolzaments al projecte i han assegurat que existeix una llista de 1.500 organitzacions interessades a unir-s’hi. D’aquestes, afirmen, n’hi ha 180 que compleixen amb els requisits d’elegibilitat per ser membre, i que podrien substituir les set que han abandonat l’Associació. Però no ha transcendit la identitat d’aquestes empreses. En qualsevol cas, la criptomoneda Libra continua sent un element desestabilitzador potencial per al sector financer. 

Aquestes set companyies que s’han donat de baixa del projecte Libra formaven part de les 28 que eren darrere de la constitució de l’Associació Libra quan es va anunciar la seva posada en marxa el 18 de juny, però en els últims dies s’han anat donant de baixa del projecte davant dels dubtes regulatoris que ha generat el projecte. No es descarta tampoc que aquesta retirada es degui a una actitud prudent com a via per preservar possibles conseqüències en la seva pròpia activitat. Firmes com ara Visa, Mastercard i Paypal no estan en condicions de posar en perill el seu ‘core business’ per un projecte que almenys a mitjà termini consideren que tindrà molts obstacles regulatoris.

Entre les companyies que sí que s’hi han adherit com a membres fundadors de l’associació hi ha la filial de Facebook Calibra, l’empresa de serveis de pagament PayU i comerços Farfetch, Lyft, Spotify i Uber. Entre les companyies de telecomunicacions, s’hi han sumat Iliad i Vodafone, mentre que entre les firmes associades a la tecnologia ‘blockchain’ hi ha Anchorage, Bison Trailes, Coinbase i Xapo.

L’entitat també compta amb la participació de firmes de capital risc com ara Andreessen Horowitz, Breaktrhough Initiatives, Ribbit Capital, Thrive Capital i Union Square Ventures, així com organitzacions sense finalitats de lucre, multilaterals i institucions acadèmiques com ara Creative Destruction Lab, Kiva Microfunds, Mercy Corps i Women’s World Banking.

El perfil de totes aquestes companyies és eminentment tècnic. L’èxit o el fracàs de Libra com a criptomoneda dependrà de com els usuaris la facin servir. Els experts en criptomonedes han sigut en general optimistes amb el projecte, al considerar que ofereix una base de clients (més de 2.000 milions de clients) capaços de consolidar-ne l’ús. 

En la seva primera reunió el Consell Libra ha nomenat els cinc membres del seu consell d’administració: Matthew Davie (Kiva Microfunds); Patrick Ellis (PayU); Katie Haun (Andreessen Horowitz); David Marcus (Calibra) i Wences Casares (Xapo). A més, s’ha escollit Bertrand Perez com a director d’operacions i director gerent interí; Dante Disparte, com a responsable de Comunicació i Polítiques, i Kurt Hemecker, com responsable de Desenvolupament de Negoci.

«L’Associació Libra està ansiosa per complir la seva missió de construir una millor xarxa de pagaments, ampliar l’accés a serveis financers essencials i reduir els costos per als milers de milions de persones que més ho necessiten», remarquen els socis fundadors. Així, afegeix que continuarà fent una tasca «crítica» amb els reguladors implicats en tot el món, començarà l’important procés de mantenir una estructura de govern i política i crearà un criteri de filiació transparent i un procés d’admissió que s’aplicarà de manera uniforme i no discriminatòria a tots els nous membres.

Facebook va anunciar el juny passat el llançament de la seva criptodivisa dirigida a aquells usuaris de les seves aplicacions que no disposen de banc o mitjans de pagament alternatius, però posteriorment va reconèixer que oferiria aquest servei fins a haver solucionat per complet els dubtes regulatoris i haver rebut les aprovacions apropiades.

Des de la presentació del projecte, tres dels principals bancs centrals del món (la Reserva Federal, el Banc Central Europeu i el Banc d’Anglaterra) van mostrar la seva cautela davant dels efectes que podria tenir al mercat el llançament d’una criptodivisaper part d’un gegant com Facebook, així com en la seva capacitat per implementar la seva política monetària.

Inicialment, Facebook explica que la divisa estarà disponible a través d’un moneder virtual que s’integrarà a Facebook Messenger, WhatsApp i comptarà amb un aplicació pròpia. Al principi, els clients podran realitzar transaccions entre particulars amb les ‘libres’ de Facebook, però amb el temps esperava oferir serveis financers addicionals com ara pagar factures o pagar en comerços.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Libra farà ús de la seva pròpia xarxa de ‘blockchain’, que serà de codi font obert. A diferència de les criptodivises pures, com Bitcoin, Ripple i Ethereum, la moneda de Facebook estarà recolzada per una ‘Reserva’ en la qual es tindran en custòdia una sèrie d’actius que serveixin com a suport i que serà administrada per l’associació.

En el manifest fonamental de la xarxa Libra, Facebook va especificar que entre aquests actius hi haurà «una sèrie de dipòsits bancaris i bons sobirans a curt termini» denominats en divises de bancs centrals respectats i estables.