Jean-Claude Trichet dona suport a Draghi davant els seus crítics

L’expresident del Banc Central Europeu (BCE) Jean-Claude Trichet ha decidit recolzar públicament el seu successor al capdavant de l’entitat, Mario Draghi, davant dels seus crítics, recolzant així les seves decisions d’aprovar successius estímuls per a l’economia de l’eurozona.

En un article d’opinió publicat aquest dilluns al ‘Financial Times’ i titulat ‘Els crítics de Draghi estan equivocats’, el francès ha remarcat que no està d’acord amb la carta publicada la setmana passada per sis exbanquers centrals. En aquest document, antics membres del BCE van criticar obertament Mario Draghi, assegurant que la seva política monetària es basava en un diagnòstic «erroni».

El document estava firmat pels exmembres del BCE Ottmar Issing i Juergen Stark, que van formar part del Comitè Executiu de l’autoritat entre el 1998 i el 2006 i el 2006 i el 2011, respectivament, així com per l’exgovernador del banc central d’Àustria Klaus Liebscher, l’expresident del Bundesbank Helmut Schlesinger, l’exgovernador del banc central dels Països Baixos Nout Wellink i l’antic subgovernador del Banc de França Hervé Hannoun.

Els sis exbanquers van defensar que el BCE havia alterat de facto la definició inicial d’estabilitat de preus, al·ludint que en origen es va delimitar que l’esmentada variable hauria d’estar per sota del 2%, per la qual cosa l’1,5% hauria de ser acceptable.

Trichet ha remarcat que el 1998, quan es va establir el BCE, es va delimitar que estabilitat de preus es traduïa en un creixement de l’índex de preus de consum (IPC) harmonitzat per sota del 2%, però això «no equival a un rang entre el 0% i el 2%», ha puntualitzat.

Respecte a les mesures «no convencionals» de política monetària, l’expresident del BCE ha assegurat que les decisions preses sota el seu mandat i el de Draghi van ser «necessàries» i «valentes». «No és encertat dir, com fan els autors del document, que existeix un ‘ampli consens’ en què l’expansió quantitativa ja no està tenint un impacte positiu en la demanda domèstica», ha conclòs Trichet.

«Respecte als tipus d’interès, no hi ha estimacions empíriques que suggereixin que el BCE està en un punt en el qual les conseqüències adverses de tipus negatius sobrepassin les positives», ha afegit el predecessor de Draghi.

Al seu article, també ha recolzat la idea defensada per Draghi que la política monetària del BCE no pot fer-ho tot per si sola, sinó que necessita el recolzament fiscal dels països membres de l’euro que disposin d’espai de maniobra, així com reformes estructurals. «Els atacs a la política monetària del BCE són equivocats. L’energia estaria més ben utilitzada demanant a les institucions de la Unió Europea, els governs nacionals, els parlaments i els actors socials que compleixin les seves obligacions», ha conclòs Trichet.

Al setembre, l’institut emissor va decidir aprovar un complet paquet d’estímuls que incloïa una rebaixa en el tipus d’interès de facilitat de dipòsit, fins al -0,5%, la segmentació d’aquesta taxa per no perjudicar l’excés de reserves dels bancs, una millora en les condicions del tercer programa d’operacions de finançament a llarg termini amb objectiu específic (TLTRO III), el reinici de les compres netes d’actius i el compromís de mantenir els tipus baixos per un període de temps prolongat.

Diverses setmanes després d’anunciar-se aquestes mesures, el governador del banc central de França, François Villeroy, es va mostrar en contra de reiniciar les compres netes d’actiu perquè no eren «necessàries».

Prèviament, el president del banc central d’Alemanya (Bundesbank), Jens Weidmann, va afirmar que l’autoritat presidida per Mario Draghi va anar més enllà dels seus objectius i que un paquet amb tants estímuls «no era necessari».

D’altra banda, el president del banc central d’Àustria (Oesterreichische Nationalbank), Robert Holzmann, va opinar que les noves mesures anunciades eren un «error», mentre que el seu homòleg holandès, Klaas Knot, va qualificar el paquet de «desproporcionat».

Poc més de 10 dies després d’aprovar el paquet d’estímuls, l’alemanya Sabine Lautenschläger va decidir dimitir del seu càrrec en el Comitè Executiu del BCE, sense donar cap justificació ni explicació.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Lautenschläger havia sigut una de les veus crítiques dins del Comitè Executiu del BCE contra el paquet d’estímuls que va aprovar l’entitat en la seva reunió del gener.

«Em preocupa fixar incentius equivocats als governs si reiniciem el programa de compra d’actius i adquirim més bons sobirans. El que fa falta són reformes estructurals que fomentin el creixement sostenible», va assegurar tot just dues setmanes abans que el BCE prengués la seva decisió de comprar 20.000 milions d’euros nets mensuals en actius.