L'FMI reclama un impost a les emissions de carboni per combatre el canvi climàtic

La preocupació pel canvi climàtic és des de fa anys part de l’agenda del Fons Monetari Internacional (FMI), que ha cridat a acabar amb els subsidis multimilionaris a la indústria petroliera o a dissenyar estratègies per resistir els impactes derivats de l’escalfament del planeta. Aquesta actitud està cridada a accentuar-se des de l’arribada als despatxos de Foggy Bottom de l’economista búlgara Kristalina Georgieva, que va fer de la lluita contra la crisi climàtica una de les prioritats del Banc Mundial durant la seva etapa allà com a directora executiva. En un dels primers informes publicats sota el seu mandat, l’FMI insta els seus països membres a adoptar amb urgència polítiques fiscals per desincentivar l’ús dels combustibles fòssils, concretament amb la imposició d’un impost a les emissions de diòxid de carboni. 

«L’escalfament global genera danys massius per a l’economia global i el món natural i comporta riscos de conseqüències catastròfiques i irreversibles», assegura el document presentat aquest matí a Washington, on el Fons celebrarà la setmana que ve la seva Assemblea Anual. «És necessari adoptar amb urgència polítiques per reduir les emissions. Com més es retardin aquestes accions, més abruptes i costoses seran». L’informe subratlla que els impostos a les emissions de carboni «són l’eina més poderosa i efectiva» que existeix per impulsar la transició energètica cap a un model sostenible d’emissions neutres. Actualment la combustió de petroli, gas natural i carbó genera el 63% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, principals responsables de l’augment de la temperatura global. 

Uns 50 països apliquen actualment algun tipus de gravàmens al carboni, però de mitjana la seva tona es cobra a 2 dòlars, «una xifra molt per sota del que el planeta necessita» per evitar que l’augment de la temperatura no sobrepassi els 2 graus centígrads respecte als seus nivells preindustrials. «Els països que més emeten han d’adoptar accions ambicioses. Haurien, per exemple, d’adoptar un impost al carbó que augmenti ràpidament fins als 75 dòlars per tona el 2030», escriuen els autors de l’informe. Aquest preu implicaria una pujada mitjana de la factura elèctrica de les llars del 43% i del 14% en els preus de la gasolina. Tot i que una pujada semblant podria portar costos polítics per la seva previsible impopularitat, l’FMI afirma que podria compensar-se abaixant els impostos sobre la renda o el treball.  

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Per a les arques estatals els incentius són evidents, ja que, segons els càlculs del Fons, la recaptació fiscal augmentaria entre un 0,5% i un 4,5% depenent del país. Com a exemple de l’efectivitat d’aquest sistema exposa el cas de Suècia, on la tona de carboni es grava a un preu de 127 dòlars. Un preu que no ha impedit al país escandinau reduir les seves emissions un 25% des del 1995 mentre la seva economia creixia un 75%. 

Tot i que aquestes recomanacions del Fons no són vinculants, la seva importància política és innegable. I és que, particularment als Estats Units, els negacionistes del canvi climàtic, començant per la Casa Blanca, esgrimeixen que els plans per reduir les emissions no són més que un estratagema per destruir el capitalisme. Caldrà veure ara com respon l’Administració Trump perquè ningú amb dos dits de front pot acusar l’FMI de ser un enemic del capitalisme.