Escola de finances

Si l’educació financera implica la familiarització amb els números, a més de les clàusules que figuren en la lletra petita dels contractes, vagin per endavant unes xifres: 400 escoles, 700 voluntaris, 20.000 estudiants. D’aquesta forma es pot resumir el programa EFEC (Educació Financera de les Escoles de Catalunya), que duu a terme l’Institut d’Estudis Financers (IEF) i que arriba gairebé al 40% dels alumnes que surten de l’ESO. «Es tracta d’un projecte de formació que malgrat ser impartit per voluntaris i per tenir el volum que té, es considera un projecte model en els entorns europeus relacionats amb l’educació financera», explica Josep Soler, president de l’IEF.

La formació financera a Espanya sempre ha observat una gran asimetria entre l’oferta i la demanda. Mentre que els professionals del sector han comptat amb recursos per a la seva formació per mitjà de les mateixes entitats ocupadores, pel costat de la demanda s’ha manifestat el buit més  absolut. No obstant, ja fa 12 anys que l’IEF es va guanyar la seva participació en un projecte europeu amb altres entitats per formar adolescents. Es tracta d’una iniciativa  que es feia a Escòcia, amb voluntaris i que ha sigut traslladada a les escoles catalanes. «Els tallers es dirigeixen més a la gestió personal de l’economia domèstica que a les finances pròpiament dites», explica Jordi Martínez, director d’Educació Financera de l’IEF. El programa està dotat amb fons de la Comissió Europea i la seva dimensió no és petita, ja que a Catalunya hi ha 1.000 escoles en què s’imparteix quart d’ESO que és el curs al qual es dirigeix el programa. 

Un programa de voluntaris

 «Si havíem de fer-ho créixer necessitàvem molts voluntaris i diners. I va funcionar bé des del punt de vista de l’organització», recorda Soler. Les entitats que hi participen –els bancs (BBVA, Santander, CaixaBank, Sabadell, Caixa de Enginyers i ICF), així com escoles i associacions professionals, com el d’Economista, auditors de comptes, EFPA Espanya,  actuaris, entre d’altres– van veure que era un moment adequat per posar en marxa el programa. El sector sortia d’una crisi que havia danyat la seva reputació. I part de la crisi estava relacionada amb la asimetria informativa comentada, però també amb el paper que van haver de jugar molts empleats bancaris davant dels clients durant aquell període. En cert sentit, la seva participació en el programa educatiu és una manera de reivindicar la seva professió. D’aquesta forma s’entén que per l’IEF hagin passat 900 voluntaris per conèixer els continguts que després imparteixen a les escoles. 

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El programa no s’acaba aquí. Des de fa quatre anys s’ha introduït a les escoles d’adults de Catalunya. «És important que ells tinguin alguns conceptes financers», apunta Soler. Aquest any s’ha fet en 84 centres educatius, que inclouen formació d’adults i FP. I també centres penitenciaris. «Hi ha escoles d’adults a les presons i també hi anem. I té molt èxit. La primera va ser la presó de Figueres, i va ser magnífic», recorda Martínez que va participar directament en aquest curs.

La formació de la demanda és només una de les potes del programa formatiu de l’IEF. L’altra és la formació de professionals per al sector financer, entre aquests, els professionals d’EFPA (European Financial Planning Association, en la sigles en anglès), que són els assessors financers professionals, la certificació dels quals ha de ser aprovada per l’associació a Espanya, però que es formen a l’IEF, entre altres centres. L’institut acaba formant 40.000 persones a l’any entre oferta i demanda. Un esforç evident per equilibrar la asimetria informativa.