Creixen la crítiques a la política monetària del BCE

Sis exbanquers centrals han criticat obertament el paquet d’estímuls aprovat pel Banc Central Europeu (BCE) al setembre, afegint-se a les opinions expressades en les últimes setmanes pels presidents dels bancs centrals de França, Alemanya, Àustria i els Països Baixos.

En una carta enviada als mitjans, els exbanquers alerten que estan observant «amb una preocupació creixent» les decisions que està adoptant el BCE.

El document està firmat pels exmembres del BCE Ottmar Issing i Jürgen Stark, que van formar part del comitè executiu de l’autoritat entre 1998 i 2006 i 2006 i 2011, respectivament; així com per l’exgovernador del banc central d’Àustria Klaus Liebscher, l’expresident del Bundesbank Helmut Schlesinger, l’exgovernador del banc central dels Països Baixos Nout Wellink i l’antic subgovernador del Banc de França Hervé Hannoun.

L’exgovernador del Banc de França Jacques de Larosier no figura com a signant de la carta, tot i que el document assegura que comparteix les opinions dels seus col·legues.

«En els últims anys, el BCE ha alterat de facto la definició inicial d’estabilitat de preus al considerar que una taxa d’inflació de l’1,5% és inacceptable», han criticat els banquers, després d’assegurar que el 1998 es va definir l’estabilitat de preus com que la inflació anual de l’eurozona estigués per sota del 2%.

Així mateix, també s’han mostrat en contra de la decisió del BCE de situar el tipus d’interès de facilitat de dipòsit en territori negatiu des de fa cinc anys. «El BCE va justificar el 2014 la seva política ultraexpansiva, essencialment, per l’amenaça de la deflació. No obstant, mai hi ha hagut un perill real d’una espiral deflacionària», han postil·lat.

«La política monetària del BCE, per tant, està basada en el diagnòstic erroni», han criticat a la carta. Els exbanquers consideren que, després de tants anys de compres d’actius, no generarà cap efecte positiu el reinici de les compres netes. «La sospita que darrere d’aquesta mesura subjeu un intent de protegir governs altament endeutats d’una pujada dels tipus d’interès s’està veient cada vegada més fundada», han alertat.

«El BCE ha entrat al territori del finançament monetari de la despesa dels governs, el que està estrictament prohibit pel Tractat [de la Unió Europea]», han afirmat.

D’altra banda, els antics membres del BCE han acusat el consell de govern actual d’estar alimentant una nova crisi, ja que la recerca de millors rendiments «augmenta artificialment el preu dels actius» fins a un nivell que «amenaça de resultar en una correcció abrupta del mercat o fins i tot una crisi profunda».

Compres d’actius

Al setembre, el governador del banc central de França, François Villeroy, es va mostrar en contra de reiniciar les compres netes d’actiu perquè no eren «necessàries».

Unes setmanes abans, el president del banc central d’Alemanya (Bundesbank), Jens Weidmann, va afirmar que l’autoritat presidida per Mario Draghi va anar més enllà dels seus objectius i que un paquet amb tants estímuls «no era necessari».

Del seu costat, el president del banc central d’Àustria (Österreichische Nationalbank), Robert Holzmann, va opinar que les noves mesures anunciades eren un «error», mentre que el seu homòleg holandès, Klaas Knot, va qualificar el paquet de «desproporcionat».

Poc més de deu dies després d’aprovar el paquet d’estímuls, l’alemanya Sabine Lautenschläger va decidir dimitir del seu càrrec en el comitè executiu del BCE, sense donar cap justificació ni explicació.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Lautenschläger havia sigut una de les veus crítiques dins del Comitè Executiu del BCE contra el paquet d’estímuls que va aprovar l’entitat en la seva reunió de gener.

«Em preocupa fixar incentius equivocats als governs si reiniciem el programa de compra d’actius i adquirim més bons sobirans. El que fa falta són reformes estructurals que fomentin el creixement sostenible», va assegurar tot just dues setmanes abans que el BCE prengués la seva decisió de comprar 20.000 milions d’euros nets mensuals en actius.