infraestructures

Les autopistes catalanes lliures de peatge tenen un cost de 100 milions anuals

Les administracions consideren que la gratuïtat de les vias d'alta capacitat és insostenible

El final de la concessió de l'AP-7 representa una despesa de manteniment de 129 milions per a l'Estat

Les autopistes catalanes lliures de peatge tenen un cost de 100 milions anuals

ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

El cost de mantenir les autopistes catalanes lliures de peatge s’acosta als 100 milions d’euros a l’any (99,2 milions) per a les administracions, segons els càlculs que fa la Generalitat de Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va explicar la setmana passada al Parlament que el cost de conservació de les vies d’alta capacitat catalana –tant les de l’Estat com les de la Generalitat– se situa entre 50.000 i 60.000 euros anuals per quilòmetre. La xarxa total suma 1.646 quilòmetres, dels quals una mica més de la meitat (52%) pertanyen a l’Estat i un 46%, a la Generalitat. Un petit percentatge (1,6%) és propietat de les diputacions. D’aquesta despesa se’n fan càrrec les concessionàries en el cas de les vies de pagament, però retornarà al sector públic en cas de reversió de les concessions, una cosa que ja està passant amb les vies de titularitat central i està prevista en les de titularitat autonòmica.

 El cost de manteniment és prou elevat com perquè les administracions considerin les alternatives de conservació que no carreguin el pressupost públic. I a l’horitzó apareix amb més claredat el pagament per ús –amb diversos formats possibles– com a solució per afrontar el problema. «És insostenible alliberar el peatge en el tram de l’AP-7 que venç el pròxim 31 de desembre sense pensar com es finança el manteniment d’aquesta via», va destacar el conseller en la seva compareixença parlamentària. 

La tornada de l’AP-7

De fet, vencen quatre trams d’aquesta autopista que té una mica més de 600 quilòmetres de longitud i de la qual fins ara tenien la concessió Aumar i Abertis. El cost anual de manteniment i conservació s’acosta als 145 milions d’euros a l’any, segons expliquen fonts d’Abertis. D’aquests, prop de 30 milions corresponen al tram que discorre a Catalunya entre Tarragona i Castelló.  

De moment, part d’aquest manteniment està a càrrec del Ministeri de Foment, al qual pertany l’autopista. El Consell de Ministres del 2 d’agost va autoritzar la formalització de quatre contractes de serveis per a l’execució de diverses operacions de conservació i explotació a l’autopista AP-7 entre Salou (Tarragona) i Alacant. El contracte es divideix en quatre trams (Tarragona, Castelló, València i Alacant), i entrarà en funcionament a partir de la reversió a l’Estat de la gestió d’aquests trams d’autopista, prevista per al pròxim 1 de gener del 2020. El seu cost total ascendeix a 129 milions d’euros, i la durada del contracte és de dos anys, prorrogables a cinc més. En el cas del tram català d’aquesta autopista, es licitarà el manteniment per un import de 29 milions d’euros. La discrepància amb les xifres d’Abertis es deu al fet que el contracte correspon al manteniment bàsic d’aquestes vies, mentre que la concessionària inclou en les seves xifres treballs ordinaris i extraordinaris de conservació i també el manteniment del tram de l’AP-7 Nord, que discorre entre Salou i la Jonquera i la concessió del qual no venç fins al 2021.

¿Qui n’assumeix el cost?

La qüestió de fons, no obstant, no és quin és el cost, sinó qui l’assumeix. I per al Govern català està clar que s’ha de posar en marxa un sistema de vinyeta, una tarifa plana per l’ús de les vies que permetria generar els recursos amb els quals sufragar la despesa de manteniment i altres costos. Aquesta, a més, és una de les conclusions del grup de treball sobre gestió i finançament del sistema de vies d’altes prestacions, que va concloure els seus plantejaments el mes de juliol passat.  

Notícies relacionades

El sistema proposat pretén garantir l’ús idoni d’autopistes i autovies amb l’eliminació de les barreres de peatge –tot i que no el pagament– i eliminar les freqüències en els itineraris alternatius que es produeixen per evitar-les. El sistema proposat es proposa superar els greuges territorials quant a les diferències d’accés a les vies d’altes prestacions. Així mateix, assignarà recursos econòmics alliberats per l’autofinançament del sistema a la promoció del transport públic i permetrà executar millores a la xarxa, segons les conclusions presentades al juliol.  

Malgrat els avantatges considerats, aquest sistema de gestió ha de ser consensuat amb el Govern central –la Generalitat no té competència sobre totes les vies–, que igualment considera necessari obrir un debat sobre com s’ha de sufragar el cost de les autopistes. El procés electoral obert, de moment, deixa aquest debat –com d’altres–, en mà dels electors. 

Peatges aixecats i per aixecar