Les tecnològiques treuen múscul per fer front a l'allau d'investigacions als EUA

Un dels millors barems per esbrinar cap a on bufen els vents a Washington és alcarrer K, l’avinguda on es concentra el poder a l’ombra de la ciutat. Els seus edificis quadriculats acullen molts dels grans despatxos de ‘lobbies’ i laboratoris d’idees on es cuinen les polítiques del país. Durant molt temps els gegants tecnològics de Silicon Valley es van mantenir allunyats del carrer K, com si no volguessin contaminar-se per la incestuosa relació entre la classe política i els ‘lobbies’ que representen les grans indústries del país. «Ho van acabar lamentant», diu a aquest diari la directora legal deElectronic Frontier Foundation, Corynne McSherry. «Quan Washington va començar a investigar-los, es van adonar que s’estaven prenent decisions sense que ells fossin a la taula».

Aquella epifania ha transformat el carrer K en els últims cinc anys. Ja no hi manen els bancs o les farmacèutiques, sinó companyies com Google, Facebook, Amazon o Apple, que estan desplegant tot el seu poder per fer front a l’ofensiva regulatòria que els cau al damunt. Entre les quatre es van gastar l’any passat 55 milions de dòlars en ‘lobby’ per influir el Congrés i les agències regulatòries, més del doble del que van invertir el 2016, segons el Center For Responsive Politics. «Quan han de parlar amb els republicans, els multimilionaris de Silicon Valley són ‘llibertaris’ amics de la desregulació i els baixos impostos; quan s’adrecen als demòcrates són activistes ‘hípster’ preocupats pels drets gais i de la marihuana», li va dir a ‘The Guardian’ el professor de la Universitat d’Illinois, Robert McChesney, per caracteritzar l’actitud del sector. 

Dels 238 lobbystes contractats actualment pels quatre mastodonts de Silicon Valley, el 75 % van treballar abans per al Govern o alguna campanya política, segons una anàlisi de ‘The New York Times’, un exemple de manual de les anomenades ‘portes giratòries’.Però la pluja de milions sobre el carrer K no els ha servit fins ara per frenar l’l’allau d’investigacions a què s’enfronten. Ni més ni menys que 16, que inclouen des de possibles pràctiques monopolístiques a violacions de la privacitat. Dues d’aquestes les ha obert el Congrés, a les que s’han de sumar les de diverses agències estatals com el Departament de Justícia o la Comissió Federal de Comerç. Altres són estatals, com la llançada aquesta mateixa setmana pelsfiscals generals de 48 estats contra Google pel control que exerceix sobre la publicitat digital i les dimensions monopolístiques que hauria adquirit la companyia. 

«Haurien d’estar molt preocupades», diu McSherry, l’experta legal. «La realitat és que cinc o sis companyies han passat a tenir un poder extraordinari sobre les nostres dades, el comerç electrònic o la nostra capacitat de comunicar-nos i organitzar-nos. Hem deixat que es fessin molt grans sense gairebé contrapesos». I no només hauria de preocupar-los la varietat d’estaments que hi van darrere. Silicon Valley ha aconseguit posar d’acord a republicans i demòcrates, una cosa que rarament passa. Tot i que els primers les acusen principalment de tenir un biaix progressista que suposadament privilegia les veus de l’esquerra, tots estan d’acord que s’han fet tan gegantines que amenacen la lliure competència i són un obstacle per a la innovació.  

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Fins ara Silicon Valley només estava acostumada que la Unió Europea li busqués les pessigolles. Algunes de les seves empreses han pagat allà multes multimilionàries. Però ara enfronta la seva amenaça més directa. «Tot va començar a canviar en les eleccions del 2016. Els repetits escàndols sobre la privacitat i la desinformació a les xarxes van fer que Washington es replantegés la seva actitud i comencés a fer preguntes serioses», diu McSherry. «I va ser llavors quan molts polítics van començar a espantar-se».

A través de Google i les seves subsidiàries es realitzen més del 90% de les recerques globals a internet. La meitat de les compres digitals als EUA passen per Amazon. I Facebook i Amazon van acaparar l’any passat el 60% de tots els ingressos per publicitat digital, un dels motius que està enfonsant els mitjans tradicionals. La situació és tan dràstica com alguna de les solucions proposades. La senadora i candidata demòcrata, Elisabeth Warren, ha proposat trossejar els gegants tecnològics, com va aconseguir al seu dia amb els monopolis d’Estandard Oil o AT&T. I no està sola.