Un jutjat condemna Ron a tornar el cobrat per sortir del Popular

La jutge de Primera Instància número 47 de Madrid, Rocío Montes, ha donat la raó al Banco Santander en el plet que manté amb l’expresident del Popular Ángel Ron i condemna a aquest a tornar a l’entitat els més de 270.000 euros que ja ha rebut dels 12,8 milions amb què se’l volia indemnitzar com a compensació per la seva jubilació. El motiu és que resulta «notori» que abans que abandonés l’entitat la seva situació ja era «molt complicada» i certes clàusules indemnitzatòries evitaven el cobrament en aquest cas.

La sentència, que encara pot ser recorreguda en apel·lació davant de l’Audiència de Madrid, recorda que Ron va ser cessat el 20 de febrer del 2017 com a president de l’entitat. Llavors va firmar un protocol d’extinció que li reconeixia el dret a percebre la pensió establerta a l’article 27 dels seus Estatuts, inclosa la compensació per prejubilació.

I això malgrat el «radical deteriorament» que havia patit l’entitat, cosa que va portar el 6 de juny següent el Banc Central Europeu a comunicar-ne la inviabilitat per la seva incapacitat per obtenir liquiditat per atendre el pagament de les seves obligacions. I el FROB va iniciar el procés de subhasta, en què va acabar sent adquirit pel Santander.

La magistrada no té dubtes que la percepció de remuneracions variables per part de membres de l’equip directiu del Banc Popular venia lligada al compliment d’objectius i a la situació i els resultats de l’entitat almenys des del 2012, segons consta al Reglament del sistema de retribucions variables de l’any següent. 

Devolució

Dona la raó al Santander i condemna Ron a tornar els 13.093 euros que va cobrar per avançat com a remuneració pel primer trimestre del 2017, tot i que va deixar el lloc al febrer, i les remuneracions variables per 215.546 euros als exercicis 2015 i 2016. També té pendent de cobrament 42.600 euros i 10.216 accions del banc que han de patir les seves remuneracions variables per les clàusules «malus» i «clawbank».

Ron, com a president, havia de saber que, a més, contenia una regulació sobre l’aplicació de les clàusules «malus» i «clawback», ja que estava previst l’insuficient acompliment econòmic de l’entitat i la variació significativa del capital econòmic del banc com a motiu d’impagament. També es tenien en compte les circumstàncies imprevistes pel banc que tinguessin efecte negatiu sobre els comptes de resultats.

Notícies relacionades

Illa admet que la Generalitat ja sospitava de l’arribada de la pesta porcina dos dies abans de la declaració oficial

Telefónica llança la seva oferta final de l’ero amb 4.554 sortides i acosta l’acord amb els sindicats

La jutge destaca que al firmar el protocol d’extinció es van excloure expressament el pagament de retribucions variables dels exercicis 2015, 2016 i 2017, i el pagament d’imports diferits de variables del 2013 i 2014, però, respecte de la compensació per prejubilació, es va reiterar el contingut de l’article 27 dels Estatuts. La sentència considera clau que el 20 de juny del 2017 la Direcció General de Supervisió Microprudencial del Banc Central Europeu va dirigir una missiva al Popular mostrant la seva «preocupació» sobre els elements variables de la remuneració de certs consellers executius i directors generals.

En aquesta carta «s’indica, respecte a les prestacions del període de prejubilació», que l’entitat estava obligada a garantir que aquests pagaments per resolució anticipada de contracte es basessin en «els resultats obtinguts en el transcurs del temps i que no recompensessin els mals resultats o les conductes indegudes». També recordava que la previsió contemplava la reducció de la remuneració variable quan l’entitat obtingués resultats poc brillants o negatius, fins i tot per aplicació de clàusules de penalització o de recuperació.