03 d’abr 2020

Anar al contingut

Precarietat d'estiu

Socorristes sota (salaris) mínims

La plataforma SOS Socorristes denuncien que molts dels vigilants de les platges de Catalunya no cobren ni el salari mínim de 900 euros

Gabriel Ubieto

Socorristes sota (salaris) mínims

maitecruz

Una lleugera brisa oneja la hissada bandera verda a la platja de Badalona i els veïns disfruten d’un dels últims matins del mes d’agost. Sona un brunzit de mòbil que interromp la conversa, i Nicolás Migueiz li llegeix a Carlos Parra el missatge que acaba de rebre: «Ja són 23 els ofegats aquest estiu a les platges catalanes». La majoria de morts són inevitables, com les derivades d’una patologia que ja té el banyista i que en l’argot es coneixen com l’«ofegat silenciós», ja que no emet soroll ni senyals, segons expliquen aquests membres de la plataforma sindical SOS Socorristes. «És en els evitables on falten recursos», denuncien.

Un informe d’aquesta plataforma, vinculada a la UGT, xifra en 300 els vigilants que els ajuntaments haurien de sumar als 1.200 socorristes que vetllen actualment per la seguretat dels banyistes a les costes catalanes. I un altre element que reivindiquen és una millora de les condicions laborals en les quals exerceixen la seva guàrdia, ja que aquest col·lectiu va ser un dels que es va beneficiar directament de la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 900 euros l’1 de gener. Tot i que no en tots els municipis s’està aplicant, segons assenyalen, ja que aquest estiu ja han denunciat davant d’Inspecció de Treball les empreses que gestionen la vigilància de les platges de l’Escala, Viladecans, Altafulla, Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant per no pagar el SMI.

Cada platja és un món

El dels socorristes de platja és un sector amb una alta varietat de condicions laborals. Aquestes condicions es fixen, amb més o menys concreció, en el plec de condicions segons el qual cada ajuntament licita el seu servei de vigilància, ja que molt pocs municipis l’assumeixen directament. Depenent de com d’exacta sigui la licitació, l’empresa que l’assumeixi podrà escollir entre l’estatal o el català; per ordre de pitjor a més ben pagat. I si la licitació és prèvia al 9 de març del 2018 pot fins i tot pagar el salari mínim. És per això que des de SOS Socorristes exigeixen una implicació més gran i supervisió de les corporacions locals a l’hora de plantejar el servei. «No poden habilitar un pressupost baix i després desentendre’s quan falta personal o aquest treballa en males condicions», reivindiquen.

I Barcelona és una illa dins del mar, general, de precarietat. Allà la licitació la porta majoritàriament Eulen, una empresa multiserveis que fins fa poc gestionava els vigilants de seguretat de l’aeroport del Prat. «L’alta concentració de personal –són uns 100 socorristes de plantilla– ens permet organitzar-nos i mantenir unes bones condicions de treball», explica el portaveu de la secció sindical de CGT, Salvador Zettelmann, que parla de plantilles estables i uns salaris que pràcticament doblen el mínim.

I cada platja és un món amb les seves pròpies regles: en la de Montgat, a tan sols una parada de Renfe de la de Badalona, el servei de socorristes només dura el mes complet durant juliol i agost; mentre que en la de Badalona és ininterromput de juny a setembre. La primera conseqüència per als socorristes és que en la primera podran treballar quatre mesos a l’any i en la segona, poc més de dos. Una feina temporal de tot just uns mesos, pagat moltes vegades amb el salari mínim i per al qual s’exigeix un registre en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC) i una acreditació d’un grau mitjà, la qual cosa implica com a mínim un any de formació.