Anar al contingut

GUERRA COMERCIAL

Els EUA i la Xina pugen els seus aranzels mútuament

L'1 de setembre Pequín imposarà impostos addicionals d'entre el 5 i el 10% sobre més de cinc mil productes nord-americans i aquell mateix dia Trump passarà d'un 10 a un 15% de gravamen sobre els béns xinesos

Adrián Foncillas

Els EUA i la Xina pugen els seus aranzels mútuament

NG HAN GUAN

La guerra comercial ha tornat amb empenta renovada. L’anunci d’aquest divendres de nous aranzels xinesos en resposta als aprovats pels EUA va provocar la fúria de Donald Trump. Aquest divendres, el president ha anunciat a través de Twitter un augment imminent dels aranzels per a les importacions procedents de la Xina hores després que el Govern xinès anunciés una mesura similar i en plena escalada de tensions polítiques i comercials entre les dues potències.

“La Xina no hauria d’haver posat noves tarifes a 75.000 milions de dòlars de productes dels Estats Units”, ha assenyalat Trump a Twitter, en al·lusió a una mesura que ha atribuït a raons polítiques. En concret, Pequín imposarà aranzels addicionals d’entre el 5 i el 10% sobre 5.078 productes a partir de l’1 de setembre.

Del 10 al 15% i del 25 al 30%

Trump ha confirmat que aquell mateix dia els béns i productes xinesos que fins ara estaven lligats a un gravamen del 10% –valorats en “300.000 milions de dòlars”– pujaran fins al 15%. Un mes més tard, l’1 d’octubre, als béns subjectes fins ara a un aranzel del 25% –i que sumen “250.000 milions de dòlars”– se’ls aplicarà el 30%. A més, el president ha reclamat a les empreses americanes que es plantegin la fugida de la Xina.

L’anunci xinès ha arribat a Pequín per sorpresa divendres a la nit. S’aplicaran tarifes del 5% al 10% en béns valorats en 75.000 milions de dòlars (67.300 milions d’euros) que inclouen la soja, el porc, la vedella i l’oli. El primer grup entrarà en vigor l’1 de setembre i el segon, a mitjans de desembre, segons l’agència oficial Xinhua. També es reprendran les tarifes addicionals als vehicles importats i components de fabricació, un sector clau en l’economia nord-americana.

Contraatac

Es tractava d’un tebi contraatac a les canonades de Trump: aquests 75.000 milions són només la quarta part dels 300.000 milions que Washington va aprovar recentment. Les declaracions que van acompanyar l’anunci suggereixen que a Pequín no li quedava cap altre remei i que no ha perdut l’esperança d’arribar a una solució dialogada que avui sembla quimèrica. “L’adopció de mesures aranzelàries punitives ha sigut forçada per l’unilateralisme i el proteccionisme dels Estats Units”, va aclarir el Ministeri d’Afers Estrangers xinès. “Desitgem que la Xina i els EUA puguin resoldre les diferències d’una forma acceptable amb la premissa del mutu respecte, la igualtat, la bona fe i el compliment de la paraula”, va continuar.

Pequín va considerar trencada la treva que Xi Jinping i Trump van acordar a Osaka quan el segon va ampliar el paquet d’aranzels. Segur que la recent venda d’armament nord-americà a Taiwan per 8.000 milions de dòlars, la cinquena en el mandat de Trump, no va contribuir a relaxar l’ambient.

La Xina i els EUA acumulen una dotzena de reunions sense cap progrés ressenyable, però aquell compromís presidencial al Japó per desencallar la situació havia retornat cert optimisme. Ahir, l’assessor econòmic de la Casa Blanca, Larry Kudlow, havia qualificat de “molt constructives” les xerrades per videoconferència amb els seus homòlegs xinesos i va anunciar una nova ronda de negociacions a Washington el pròxim mes. Avui, aquesta reunió està en suspens.  

Rebuig

La trucada de Trump va ser rebutjada per la Cambra de Comerç dels EUA.  “Si bé compartim la frustració del president, creiem que un compromís continu i constructiu és el camí correcte”, va afirmar Myron Brilliant, vicepresident executiu i cap d’Assumptes Internacionals. 

La guerra comercial està castigant les dues economies, però encara cap ha patit els danys greus que les obligarien a acceptar un acord desfavorable. La Xina té l’esperança que Trump perdi les eleccions nord-americanes de l’any que ve, i a aquest tampoc el perjudica la dinàmica hostil amb Pequín, que satisfà bona part del seu electorat. El mes passat la Xina va permetre la devaluació de la seva moneda, una mesura amb què buscava absorbir les tarifes nord-americanes i irritar Trump, però no ha utilitzat recursos devastadors com tancar l’aixeta dels metalls rars o la venda dels seus bons del Tresor nord-americà.

Temes: Xina