Empreses amb clàusules terra

Una empresària va sol·licitar un préstec hipotecari per a la compra d’un local comercial en el qual desenvoluparia la seva activitat professional (una perruqueria), mentre que a la part de dalt del mateix edifici tindria la vivenda. Es va tractar d’un sol préstec, que incloïa una clàusula terra, però, en principi, la reclamació judicial només es podia presentar per la vivenda, ja que els professionals que firmen una hipoteca a nom d’empresa compten amb més complicacions a l’hora de reclamar les quantitats pagades de més per la clàusula terra ja que no compten amb la condició de consumidor. 

Aquesta demanda defensada per Martínez Echeverría Abogados va arribar al Tribunal Suprem, que el gener d’aquest any, es va posicionar a favor del client. “En cap moment es va negar que la destinació del préstec tingués caràcter empresarial, però, en aquest cas, el jutge d’instància va considerar que, conforme al que es disposa als articles 5 i 7 de la llei de condicions generals de la contractació, la clàusula terra no superava el control d’incorporació a l’estimar que els adherents no havien tingut opció real de conèixer-ne el contingut”, destaca. 

Es pot destacar que el redactat de la clàusula no era particularment clar: “Durant la vida d’aquesta operació en la qual s’apliqui el tipus d’interès variable, el tipus d’interès nominal anual resultant final tindrà un límit mínim de manera que no podrà ser inferior al tipus nominal del TRES SENCERS I SETANTA-CINC CENTÈSIMES D’ENTER PER CENT ANUAL. Aquests límits màxim i mínim no afectaran en cap cas el tipus d’interès fix establert per al termini inicial d’aquesta operació que serà l’indicat en aquesta clàusula”. 

Mínimes garanties

La sentència, amb data 25 de gener del 2019, recorda que mitjançant el control d’incorporació s’intenta comprovar que l’adhesió a les condicions imposades pel banc a l’empresa s’ha realitzat amb unes mínimes garanties de coneixement per part de la mateixa. 

“S’han arribat a produir situacions molt absurdes amb aquesta norma, raó per la qual en aquest moment el nombre de persones afectades, tot i que es desconeix, pot ser molt gran”, afirma Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, societat que ha emprès una campanya per defensar els afectats per les clàusules terra d’empreses. Fins a la sentència del Suprem es predicava que la falta de transparència només es podia aplicar a la normativa de consumidors. Ara això ha canviat”, explica. 

Segons recorda el bufet Arriaga y Asociados, especialitzat en la reclamació de clàusules abusives, “la legislació espanyola deixa fora del concepte de “consumidor” les empreses per no ser persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que actuïn sense ànim de lucre en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial. No obstant, això no suposa la falta de protecció de les mercantils davant l’abusivitat de clàusules que haurien de ser declarades nul·les. El despatx considera que poden reclamar a l’empara de la llei de condicions generals de la contractació (LCGC), que es basa en la nul·litat fruit del caràcter abusiu i la conseqüent recuperació de les quantitats que van ser abonades indegudament. 

Jurisprudència europea

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Al marge de la sentència del Suprem, el despatx Navas Cusí, defensa que el tribunal de Luxemburg ha deixat la porta oberta que les empreses puguin reclamar sempre que es demostri que no hi ha hagut la transparència en la comercialització. “Quan es produeix un abús que deixa a l’altra part en desequilibri”, puntualitza Juan Ignacio Navas. 

Sigui quina sigui la jurisprudència, els bancs, afectats ja per una elevada litigiositat, particularment amb les clàusules terra, no es rendiran fàcilment. “Cas a cas”, el que implica que es la justícia qui decideixi el destí de cada reclamació.