Aragonès obre la porta a un salari mínim català

El vicepresident del Govern i titular de la cartera d’Economia, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dijous la posada en marxa d’una proposta de Govern per a la confecció d’un salari mínim interprofessional a Catalunya. No n’ha concretat la quantia, tot i que ERC ha defensat en anteriors programes electorals la xifra dels 1.200 euros. La mesura ha generat des de recel fins a directament rebuig per part de les patronals i els sindicats, que consideren que la Generalitat té altres vies per impulsar la pujada de la massa salarial entre els catalans.

Notícies relacionades

Així va celebrar el Sabadell el desenllaç de l’opa: copes i una conga a l’oficina

El president del BBVA descarta dimitir i defensa que el desenllaç de l’opa no és un fracàs sinó una «oportunitat perduda»

Aragonès ha llançat la proposta durant la presentació de l’‘Informe anual de l’economia catalana 2018’ i s’ha marcat un termini de tres mesos per tenir a punt un document tancat i concret sobre la quantia d’aquest SMI català i, el més important, la seva articulació normativa. La Generalitat no té competències per fixar un salari mínim obligatori, ja que són exclusives del Govern central, i Aragonès, conscient d’això, ha estès la mà a sindicats i patronals per vehicular-lo a través de la negociació col·lectiva. És a dir, que aquest SMI català sigui la referència base a partir de la qual es negociïn els convenis.

I els agents econòmics no han rebut amb entusiasme la mesura. Foment del Treball ha considerat que l’han d’estudiar amb deteniment, ja que existeix un clar risc que pugui generar “distorsions” dins de les empreses. CCOO ha qualificat de “barrera” la mesura, davant de la falta de competències, i ha instat el Govern a, si vol redistribuir la riquesa, començar per l’IRPF a les rendes més altes, una cosa en què sí que té competències. UGT ha manifestat que tot el que siguin pujades salarials és una cosa positiva per als interessos dels treballadors, tot i que ha reconegut els buits legislatius de la proposta i ha considerat que ja existeix un marc de relacions laborals per a qüestions com aquesta, que és l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC).