El tren suposa només el 2% del transport malgrat ser un 30% més barat

El sector logístic català representa el 13,8% del PIB de Catalunya, percentatge similar al del turisme, després de cinc anys consecutius de creixement, però el tren continua tenint un pes gairebé testimonial malgrat ser l’opció més ecològica i rendible. La 14a edició de l’estudi sobre el sector fet per l’empresa pública Cimalsa i presentat aquest dimecres destaca els cinc anys consecutius de creixement del sector logístic per l’auge del comerç internacional entre Catalunya i la resta del món i el predomini de la carretera malgrat lacompetitivitat més gran del transport ferroviari, que continua estancat a l’espera de noves infraestructures i de la liberalització del sector. L’opció del ferrocarril

El president de Cimalsa, Enric Ticó, va destacar la paradoxa de l’estancament del ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies a Catalunya en el 2% del total, tot i que segons els estudis realitzats aporta estalvis de costos evidents, d’una mitjana del 30%. "És un problema mental, d’herència del passat, per una vocació poc comercial d’Adif", va opinar Ticó. El màxim responsable de Cimalsa va destacar que la liberalització del transport ferroviari comportarà canvis, com va passar al mercat italià en el qual es van registrar creixements del 100% amb les noves empreses privades". També apunta que en el futur seran els mateixos clients de les empreses logístiques els que exigiran formes d’enviament més ecològiques (com el tren), per la qual cosa es preveu que aquest mitjà de transport guanyi pes en el futur especialment en transport intermodal (que combina diversos mitjans de transport).

Terminal intermodal

Per a la presidenta de Port de Barcelona, Mercè Conesa, la situació canviarà radicalment quan s’instal·lin noves terminals intermodals a la segona corona de Barcelona. En aquesta línia, Port de Barcelona impulsa negociacions amb el Govern i amb l’Estat per obrir una estació intermodal, que podria situar-se a la Llagosta, per exemple. "Hem d’aprofundir en aquesta estratègia i hem de generar nous espais immologístics en l’entorn del port", va destacar Conesa. Va reconèixer que el Port de Barcelona ja ha ocupat el 100% dels seus espais i necessita "anar més enllà de la zona estrictament portuària" en el marc d’una estratègia general d’anar a buscar negoci als centres de producció i a nous possibles carregadors, reduir el trànsit de camions a les zones d’embarcament i agilitar el transport de cabotatge. 

Internacionalització

L’estudi de Cimalsa ve a ratificar la política econòmica del Govern de recolzar obertament la internacionalització de les empreses catalanes com a principal motor de creixement per al futur. Segons l’estudi dels tràfics de mercaderies que es fan a Catalunya, resulta que els transports amb destí a països de fora d’Europa suposen el 24% del total amb un creixement del 4,6% l’últim any i "el creixement interanual més gran al llarg de tota la sèrie històrica entre el 2004 i el 2018". El trànsit intern suposa el 45%, amb un creixement del 10,8%, com a mostra de la situació positiva de l’economia. Per contra, el transport a la resta de la península Ibèrica suposa el 17% del total, amb un creixement exigu del 0,8%. També cauen les relacions logístiques amb la resta d’Europa (el 3,1%), que suposen el 8% del total. 

'Start-ups'

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

L’estudi de Cimalsa destaca la mutació de l’ecosistema logístic català, amb el naixement de noves empreses de perfil més tecnològic. Destaca el fet que Barcelona és la cinquena ciutat europea amb més capital invertit en 'start-ups'. L’estudi identifica un total de 258 'start-ups' que generen més de 3.500 llocs de treball. Crida l’atenció que la mitjana d’empleats d’aquestes firmes de nova creació sigui de 15, davant els 2,4 treballadors de les firmes tradicionals. El 34% d’aquestes 'start-ups' són plataformes de comerç electrònic, que són també les que generen més llocs de treball (entorn d’un miler).