Segons Infoempleo i Adecco

El creixement de l'ocupació rebaixa els salaris, que cauen un 5%

Els empresaris aprofiten les encara altes taxes d'atur per no apujar els sous; quatre de cada deu al·leguen que no contracten perquè els candidats demanen sous massa alts

zentauroepp7940285 a worker prepares buffalo mozzarella in a compagny of the it190504181449

zentauroepp7940285 a worker prepares buffalo mozzarella in a compagny of the it190504181449 / MARIO LAPORTA

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

Els empresaris estan aprofitant que les elevades xifres de creixement de l’ocupació conviuen amb una taxa elevada d’atur per no apujar els salaris. No només no els apugen, sinó que de mitjana els abaixen, tal com revela un informe d’Infoempleo i Adecco publicat aquest dimecres, que xifra el descens del sou mitjà a Espanya en gairebé el 5% el 2018 respecte al 2017. Les companyies saben que per cobrir determinades places encara tenen molts candidats entre els quals triar i això empeny els processos de selecció a la baixa: Quatre de cada deu empreses al·leguen que no contracten perquè els candidats demanen sous "massa alts".

L’estudid’Infoempleo  Adecco analitza un total de 383.960 ofertes d’ocupació en les quals s’oferien 1.197.407 vacants corresponents a l’exercici 2018-2019. Segons aquest estudi, el salari mitjà a Espanya es va situar l’any passat en els 23.812,2 euros anuals, cosa que seria uns 1.700 euros bruts al mes (en 14 pagues). La baixada respecte al 2017 és notable, concretament del 4,9%, ja que llavors els empresaris van declarar pagar de mitjana 25.053,3 euros anuals.

I això a Espanya cohabita amb un mercat laboral hiperactiu, que registra l’augment més gran d’ofertes de feina en l’última dècada, amb un increment del 15,8% respecte a l’any anterior. Un mercat en el qual l’oferta i la demanda presenten seriosos problemes per trobar-se de manera eficient, ja que el mateix informe assenyala que "per a aquestes vacants les empreses no poden recórrer a l’1,7 milions de persones amb una qualificació baixa que estan aturades, sinó a treballadors d’alta qualificació, dels qual encara n’hi ha pocs en el mercat".

Recuperació, però no per a tothom

Les places que sí que aconsegueixen cobrir les empreses revelen que les plantilles acumulen una dècada de mals resultats per a les seves butxaques. Els salaris es resisteixen a pujar, almenys entre els empleats i especialment entre els càrrecs intermedis. Mentre les remuneracions delsdirectius  van pujar el 6,6% de mitjana el 2018, respecte al 2017, entre els empleats rasos ho van fer a un terç d’aquesta velocitat, a l’1,8%.

Una altra de les dades que llança l’informe, i que va en aquesta línia, és la tendència de les noves incorporacions a entrar a treballar en una empresa amb el mateix sou que els treballadors ja veterans. Gairebé la meitat dels empresaris, concretament el 44,5%, afirmen que paguen el mateix a un nou fitxatge que a un empleat amb cinc o més anys d’experiència a l’empresa. Una tendència 10 punts superior a la del 2017.

Als treballadors que van sobreviure a la crisi els costa recuperar les condicions que tenien abans i les expectatives entre les empreses no són gaire afalagadores en aquest sentit, almenys a mitjà termini. Un de cada tres empresaris afirma que en la seva companyia el 2025 encara no s’hauran recuperat els nivells salarials previs a l’esclat de la crisi.

Catalunya, on es cobra més

Notícies relacionades

Catalunya repeteix un any més com la comunitat autònoma on es perceben més bons sous. El 2018 la mitjana va tancar en els 26.421 euros anuals, un 10% superior a la mitjana espanyola. Una de les claus per entendre la bonança catalana és la bona posició dels càrrecs intermedis, que cobren un 10,6% més que la mitjana. No obstant, els empleats només superen la mitjana en un 2,3% i els directius, en un 5,5%. 

La cara b l’encarna Cantàbria, la comunitat autònoma amb els sous més baixos d’Espanya, on de mitjana es cobren 19.610 euros a l’any, un 17,6% menys que en el conjunt del país.