¿Què implica sortir del 'braç correctiu' de Brussel·les?

Deu anys després de quedar sota la tutela dels 'homes de negre' de la Comissió Europea, Brussel·les (CE) ha tret aquest dimecres formalment a l’economia espanyola l’anomenat 'braç corrector' del Procediment de Dèficit Excessiu (PDE). Espanya ha sigut l’últim país a sortir d’aquest estricte control dels comptes nacionals (l’any passat en va sortir França) i a partir d’ara torna de nou a l’anomenat 'braç preventiu' del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC).

La notícia és rebuda amb satisfacció entre les autoritats espanyoles i els agents econòmics, però no vol dir que a partir d’ara tornaran més alegries a les finances públiques. Més aviat, al contrari. El repte a partir d’ara és més gran. La necessitat d’ajustament és més elevada. Però la vigilància de Brussel·les és més flexible, gràcies als anomenats "marges de tolerància" del procediment. Desapareix la llosa dels controls periòdics dels 'homes de negre'. I sobretot, Espanya s’incorpora al que per a la CE és la "primera divisió" i deixa d’estar a la pila dels maldestres.

Els dos braços

Des del punt de vista dels objectius, la principal diferència entre el 'braç correctiu' i el 'preventiu' del PEC és que la meta ja no és situar el dèficit públic per sota del 3% del producte interior brut (PIB). Això ja es va aconseguir el 2018 (2,5%) i a partir d’ara, la primera condició és que no torni a depassar aquesta meta del 3%

El canvi rau que a partir d’ara la Comissió Europea deixa de fixar-se en el dèficit nominal (aquest 2,5% del 2018, per exemple) i passa a fer-ho sobre el dèficit estructural, amb unes condicions molt més exigents.

Dèficit estructural

El dèficit estructural és la diferència entre els ingressos i les despeses sense tenir en compte el cicle econòmic. És a dir, sense tenir en compte, per exemple, els majors ingressos en impostos que venen derivats d’un major creixement econòmic o els estalvis que aquest pot produir en prestacions d’atur.

El 2018, el dèficit nominal va passar del 3,1% del PIB el 2017 al 2,5%. Va baixar sis dècimes (7.531 milions menys), però no va ser per l’adopció de mesures per apujar impostos o abaixar despeses (al contrari), sinó perquè el creixement de l’economia (del 2,6%) i de l’ocupació (del 2,9%) van permetre una recaptació tributària més gran i un estalvi en les prestacions d’atur. També hi van ajudar els baixos tipus d’interès.

Res d’això comptarà a partir d’ara per a la Comissió Europea. La CE imposa que el dèficit estructural baixi un 0,65% del PIB aquest any i el mateix, el pròxim (aproximadament 8.139 milions cada any). Però Brussel·les ja no es conformarà amb més ingressos o menys despeses derivades del cicle econòmic. A partir d’ara només donarà per bo el compliment d’aquest objectiu si és a base de mesures per apujar impostos o per reduir la despesa. Però com que això difícilment es complirà el 2019 –segons ha advertit la mateixa Comissió Europea– és molt probable que Espanya ja hagi d’estrenar aquest any els marges de tolerància” previstos en el procediment.

L’objectiu últim és que quan l’economia creixi segons la seva velocitat de creuer (el Govern xifra en l’1,8% el creixement potencial) hi hagi equilibri pressupostari (el 2022, segons Economia) i que només hi pugui haver dèficit si la taxa del PIB és menor.

De moment, el Govern espanyol ha plantejat poques mesures per pujar els ingressos el 2019 (només en el relatiu a les cotitzacions socials) i una pujada d’impostos per al 2020 per 5.654 milions, en un càlcul que la Comissió Europea considera inflat. 

Quatre condicions dures

Juntament amb la necessitat de no depassar el dèficit nominal del 3% del PIB i de reduir el dèficit estructural, entrar al 'braç preventiu' comporta dues condicions més que, si no es compleixen, obren la porta a una sanció de fins al 0,2% del PIB (2.510 milions), tal com prova la situació en la qual està Itàlia en aquest moment.

Com a tercera condició, s’han de complir uns determinats objectius de reducció progressiva del deute públic (0,60 punts de PIB menys el 2020) fins a l’objectiu del 60% de PIB.

La quarta condició té a veure amb la regla de despesa. L’objectiu és que la despesa primària (sense incloure els tipus d’interès però sí les pensions, a partir d’ara) no pugi més del 0,9% el 2020.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

De moment, la Comissió Europea ha advertit aquest mateix dimecres de l’existència de "risc de desviació significativa" en el dèficit tant del 2019 com del 2020 i del previsible incompliment dels objectius de deute. Són mals auguris, ja que aquest és el llenguatge que utilitza Brussel·les en l’avantsala d’un expedient sancionador.

"El repte és més dur per a Espanya, però el nou règim de vigilància és més flexible en la mesura que el país pugui demostrar que va en la direcció correcta", resumeix Josep Oliver, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB. Amb tot, Oliver es mostra optimista i considera que la sortida del 'braç correctiu' del PDE només pot ser interpretada com "una bona notícia".