La banca mira de convertir els estalviadors en inversors

Els bancs porten des del 2013 intentant desviar els estalvis dels seus clients delsdipòsits cap als fons d’inversió. Convé als consumidors assumir una mica de risc, argumenten, perquè la remuneració dels dipòsits és irrisori (0,05% de mitjana en les noves contractacions) a causa delstipus oficials en mínims històrics amb què el Banc Central Europeu (BCE) mira de revifar l’economia del continent. Però també, admeten, és bo per a les mateixes entitats, ja que els fons els permeten cobrar comissions i millorar els seus ingressos.

La recent decisió de l’autoritat monetària de retardar encara més la pujada de tipus ha fet les entitats perseverar en aquesta estratègia. L’última ha sigut ING, que fa uns dies va anunciar el llançament d’’‘Inversión Naranja+’: set carteres de fons d’inversió adaptades a diferents perfils de risc i amb una de les comissions més baixes del mercat (0,99%). "Els 27.000 milions en el compte taronja no són rendibles per als clients, perden diners per la inflació. Volem moure'l als fons, però no tot; a menys de tres anys de termini és millor deixar-lo en un producte absolutament segur com els comptes taronges", va apuntar el seu conseller delegat, César González-Bueno.

Segons va exposar el banc, tenir els diners aparcats al compte ja no és rendible: el client perd capacitat de compra si la inflació és superior a l’interès que se li paga. Entre 1959 i 1999, la remuneració del passiu va ser del 9,7% i els preus van créixer el 7,8%, però a partir de l’any 2000 i fins avui dia, la primera s’ha situat en l’1,8% i els segons en el 2,2%. És a dir, que 10.000 euros del 2003 haurien perdut el 18% del seu valor. "En els pròxims cinc anys això no canviarà: els tipus seran a prop del 0% i la inflació a prop del 2%, amb la qual cosa el 9% del poder adquisitiu desapareixerà", va argumentar Francisco Quintana, el seu director d’estratègia. 

Més inversió financera

Notícies relacionades

Hisenda es proposa regular el secret professional dels assessors fiscals

Alerta davant la crisi de l'oliverar tradicional a Espanya

Les autoritats estan alineades amb la banca. María Isabel Cambón, subdirectora de conjuntura i estabilitat financera de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) , va assegurar el març passat que seria desitjable que l’"estalvi de les llars espanyoles fos una mica superior i que les seves inversions estiguessin més equilibrades entre actius immobiliaris i financers". Les famílies espanyoles, va argumentar, van estalviar "sistemàticament menys que les de la zona euro en els últims 20 anys" i sobretot en actius immobiliaris. "Mentre la inversió anual per càpita dels espanyols en actius financers se situa en 642 euros, a la zona euro és de 1.432", va esgrimir. 

Segons la patronal Inverco, les llars espanyoles tenen un 39,9% d’actius financers en efectiu i dipòsits i un 60,1% en inversió (accions, fons, plans de pensions i assegurances), davant el 30,3% i 69,7% dels europeus. Segons una enquesta de Bankinter de principis d’any, el 71% dels estalviadors espanyols són inversors: el 9% tenen menys de 1.000 euros en productes d’inversió, el 34% entre 1.000 i 10.000 euros, i el 37% entre 10.000 i 50.000 euros. Però curiosament, el 14% diu no tenir cap coneixement dels mercats de valors i un altre 58% assegura saber només el bàsic. En la mateixa línia, una altra enquesta de Raisin apunta que el 30% dels espanyols no té una estratègia sistemàtica d’estalvi.