Un camp més competitiu

La patronal catalana del camp,l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, proposa substituir els ajuts europeus directes als agricultors per pagaments condicionats a la productivitat. Aprofitant el debat sobre la política agrària comuna (PAC) en el marc de les discussions per a un Pressupost per al període 2021-2027, aquesta organització, que ocupa una vicepresidenta en la patronal Foment del Treball, advoca per “un canvi de paradigma” per evitar inflar els marges dels mitjancers i l’encariment dels preus que paguen els consumidors , així com evitar que la renda dels productors depengui cada vegada més de les arques públiques europees.

Aquesta proposta s’exposarà aquest dimarts durant una reunió de la comissió d’agricultura de Foment, dedicada monogràficament als reptes del sector agrari i agroalimentari, i que estarà encapçalada pel president de l’Institut i vicepresident de Foment, Baldiri Ros. La intenció de retallar els ajuts als productors ha provocat un gran enrenou en les organitzacions agràries. El pressupost total augmenta en pràcticament 200.000 milions d’euros (0,13 punts de la renda nacional europea), mentre que el capítold’ajuts directes descendeix un 7,3% en el conjunt del període a preus de mercat respecte al marc vigent 2014-2020.

Pot semblar una mala notícia en un context marcat pel ‘brexit’, l’escalada en les amenaces internacionals de guerra comercial i la conformació d’un text que permeti complir els compromisos de la UE al si del’Organització Mundial del Comerç (OMC) en matèria de subsidis a exportació, barreres no aranzelàries i l’actual tracte de favor al sector agrícola a través de la PAC.

L’Institut entén, en canvi, que caldria aprofitar per canviar el sistema. “És veritat que els ajuts directes han anat bé per al consumidor, però el que rep el productor ho descompta la indústria”, explica Baldiri Ros, que atribueix el sistema vigent a una “visió folklorista” del’agricultura. Segons el seu parer, “el model d’agricultura ha de ser competitiu” i amb un enfocament econòmic.  

El model vigent, basat en la regulació del mercat, enfonsa els preus a l’origen i “provoca una dependència continuada de la renda dels agricultors de les subvencions directes”. Els preus cauen en idèntica proporció al subvencionar el cultiu, “ja que l’agricultor està percebent una renda addicional que no prové del mercat”.

El cas de Nova Zelanda

L’Institut posa d’exempleNova Zelanda. El 1984, un Govern laborista va decidir eliminar els subsidis als productes agrícoles, tot i que el 40% dels diputats eren agricultors. Des d’aleshores, el país és una de les economies dependents de l’agricultura més pròsperes del planeta, ja que “produeix prou aliments per donar menjar a 40 milions de persones i un 90% de la producció agrícola és exportada”.

A Espanya, la dependència dels ajuts directes és 6 punts percentuals inferior a la mitjana de la UE (22%) en termes de renda total mitjana entre el 2011 i 2015, mentre que el conjunt d’ajuts suposa el 30% de la renda agrícola. Mentrestant, a França ascendeix al 31%; a Alemanya, el 37% i a Portugal, el 29%. Només Itàlia és darrere d’Espanya en la UE-15, amb un pes dels pagaments directes del 18%.

La menor dependència a Espanya es basa “en el creixement extraordinari que han experimentat els ingressos dels agricultors (homogenis per fases del cicle econòmic) gràcies a productes agraris que o bé no perceben subvencions directes de la PAC o, si en perceben cap, tenen un efecte escàs o poc representatiu en el conjunt del mercat”.

Descomptant la creixent empenta delsserveis agrícoles (4,8%), el 25% que queda de la riquesa agrària (106.750 milions d’euros d’un total de 437.000 milions anuals) és la que es veuria afectada per la retallada del pressupost, amb un cost aproximat de 1.245 milions d’euros anuals (una caiguda anual acumulativa de l’1,16%). Si bé aquest

és el cost, és necessari assenyalar que cada any estaria molt més que compensat prenent en consideració l’evolució del PIB agrícola, que en termes reals creix de mitjana un 2,8% en el conjunt de la UE i també, en mitjana a Espanya, més del doble que el cost de curt termini de deixar de percebre ajuts directes.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Per tant, agreguen, “en tot cas es tracta de gestionar un cost de curt termini perquè deixi pas als beneficis futurs derivats de l’absència de distorsions en els preus causades pels subsidis”. 

Atès el pes que té la política agrícola en el pressupost comunitari (entorn del 40% de la despesa total no financera de la UE) i les prioritats de despesa establertes en les negociacions dels últims anys, serà necessari o bé retallar despesa d’altres partides per cobrir aquests 5.700 milions anuals o buscar finançament fora del pressupost acudint a fórmules de mercat, col·laboració publicoprivada o fins i tot plantejant-se un cofinançament amb els Estats membres de la UE.