Els salaris espanyols suporten una 'falca fiscal' mitjana del 39,4%

La‘falca fiscal’que suporten els salaris espanyols –per efecte de l’impost sobre la renda i les cotitzacions socials– va tornar a pujar el 2018 i va assolir el 39,4% del sou brut total.

L’organització de països desenvolupats OCDE ha publicat aquest dijous el seu informe anual ‘Tributació dels salaris’ ('Taxing wages 2019'), en què es posa en relleu que la ‘falca fiscal’ que suporta un treballador mitjà sense càrregues familiars és més de tres punts superior a Espanya que a la mitjana de l’OCDE (36,1%).

Quan existeixen càrregues familiars (exemple de dos fills), la bretxa és encara més gran i arriba als 7,3 punts (33,9% a Espanya davant una mitjana del 26,6% a l’OCDE), ja que aquest tipus de benefici social és més baix a Espanya que a la mitjana dels països desenvolupats.

El concepte ‘falca fiscal’ posa en relació la càrrega que suporta un salari pels conceptesd’impost sobre la renda i de cotitzacions socials (d’empresari i empleat), després de descomptar els beneficis familiars, amb el cost laboral total. En definitiva, la falca fiscal mesura la diferència entre els costos laborals totals i el salari net que el treballador rep.

Salari brut i net

Segons les dades de l’OCDE, en el conjunt dels països desenvolupats,  la falca fiscal mitjana d’un treballador solter sense càrregues familiars va tornar a baixar el 2018 per quart any consecutiu i es va situar en el 36,1% respecte del cost laboral total (0,1 punts per sota de la dada del 2017).

Això  vol dir que del sou brut total, el 36,1% es va destinar a pagar l’impost sobre la renda i cotitzacions a la Seguretat Social, de manera que el salari net es va limitar al 63,9% del salari brut total (el concepte de salari brut a què al·ludeix l’OCDE no coincideix exactament amb el que es maneja en les relacions laborals espanyoles que, generalment no inclou l’import de les quotes socials que corresponen a l’ocupador).

En el cas d’Espanya, la falca fiscal no va baixar el 2018, sinó que va pujar 0,1 punts fins a situar-se en el 39,4%, lleugerament per sobre de la mitjana del 36,1% dels 36 països membre de l’OCDE. Segons això, el salari net que un treballador espanyol sense càrregues familiars s’emporta a casa equival al 60,6% del sou brut total. En el cas espanyol, la falca fiscal va assolir un màxim del 40,7% sobre el salari brut total els anys 2013 i 2014. Des d’aleshores, s’ha anat reduint fins a l’entorn actual del 39,4%.

Setzè lloc

Des d’aquest punt de vista, Espanya és el setzè dels 36 països de l’OCDE amb més falca fiscal, en un llistat liderat per Bèlgica (52,7%), Alemanya (49,5%), Itàlia (47,9%), França (47,6%) i Àustria (47,6%). També tenen una falca fiscal més gran que Espanya altres països com ara Grècia (40,9%) i Portugal (40,7%).

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

En el costat contrari, la falca fiscal és menor a Luxemburg (38,2%), Polònia (35,8%), Dinamarca (35,7%), Irlanda (32,7%) i la Gran Bretanya (30,9%), entre altres socis europeus d’Espanya. La falca més baixa cal buscar-la a Xile (7%) o a Nova Zelanda (18,4%).

Quan hi ha la possibilitat de beneficis fiscals per càrregues familiars, la falca fiscal d’un treballador espanyol amb dos fills baixa al 33,9% (5,2 punts menys que per a un treballador sense càrregues familiars). No obstant, aquí la diferència amb la mitjana dels països de l’OCDE (26,6%) augmenta fins als 7,3 punts, ja que els incentius familiars són menys intensos a Espanya.