+ Debat

Nova era més assegurada

Efectes del canvi climàtic en l’economia.  El Fòrum +Debat aborda l’efecte de l’escalfament global en el sector assegurador. Rafael Doménech, analista de BBVA Research; Francisco Espejo, subdirector del Consorci de Compensació d’Assegurances, el metge especialista en malalties mediambientals de l’Hospital Vall d’Hebron Xavier Muñoz i el Cimatòleg i catedràtic de la Universitat de Barcelona Javier Martín-Vide ofereixen els seus punts de vista. 

Nova era més assegurada

ALBERT BERTRAN

Es llegeix en minuts

Eduardo López Alonso

Des que el 2007 el cosí del president del Govern en aquell moment, Mariano Rajoy, va convèncer el seu il·lustre parent que el canvi climàtic era una bajanada ha canviat molt l’opinió dels experts. Ja ningú dubta que l’alça de la temperatura global del planeta com a conseqüència de l’increment del CO2i la contaminació és una realitat palpable. 

La Corba de Keeling, obra del científic amb el mateix nom i que mostra l’evolució dels nivells de CO a l’atmosfera des del 1958 a l’observatori de Mauna Loa, a Hawaii, és només una de les moltes evidències que han apaivagat els negacionistes. Actualment estem en més de 400 parts per milió, davant les 315 del 1958. En l’era preindustrial era de 280 parts per milió.

L’ADAPTACIÓ El canvi climàtic transforma l’assegurança 

Rafael Doménech, responsable d’anàlisi econòmica de BBVA Research, ha analitzat les conseqüències del canvi climàtic en l’economia i detecta una derivada que portarà conseqüències impensables d’aquí només una desena d’anys. L’escalfament global revoluciona el sector assegurador i introdueix noves variables que obliguen a replantejar bona part del negoci a les companyies i la posició dels particulars davant les assegurances

. “Els economistes estem veient que la volatilitat més gran del clima i els efectes extrems tenen un efecte econòmic negatiu important, però difícil de mesurar per l’augment del risc”, explica Doménech. Segons l’ONU, les pèrdues anuals causades per desastres naturals van ascendir el 2017 a 300.000 milions de dòlars. Si hi sumem els danys dels últims 20 anys, equivaldrien a dues vegades el PIB espanyol “i la tendència és creixent”, explica l’analista del BBVA.

LES DADES Una alerta per als pròxims anys 

“Ningú discuteix el canvi climàtic”, opina Javier Martín-Vide, climatòleg i catedràtic de Geografia Física per la Universitat de Barcelona. L’escalfament ja és d’un grau centígrad a escala mundial i d’1,4 graus en el cas de la conca mediterrània, explica, i per això segons la seva opinió ha arribat el moment que les autoritats i l’opinió pública en general adverteixin de la gravetat de la situació, ja que ocultar el risc o fallar en la seva valoració agreuja de manera dramàtica les conseqüències. 

“El que vam fer malament en el passat amb les emissions continuarà fent efecte en el futur, l’escalfament global està assegurat durant unes quantes dècades per una evident inèrcia del comportament climàtic del planeta”, explica. 

EFECTES EN LA SALUT Malalties respiratòries 

A més dels efectes directes causats pels desastres naturals, l’escalfament global ja està influint en la salut. Xavier Muñoz, responsable de malalties respiratòries, mediambientals i ocupacionals de l’Hospital Vall d’Hebron, adverteix que un dels efectes directes s’està fent notar en la població més vulnerable a afeccions respiratòries, ja sigui per causes genètiques o malalties cròniques, i entre els nens i les persones grans. “Les dades revelen que un 4% de les morts es deuen a cops de calor, de manera que podrien arribar a ser evitables amb mesures adequades”. Es calcula que “el 15% de les morts en un any es podrien haver retardat amb mesures per prevenir l’exposició a contaminants, com les emissions de motors dièsel. A Espanya, anualment moren entre 80.000 i 100.000 persones a les quals se’ls podria haver allargat la vida”.

L’impacte en el sector assegurador és analitzat de forma diferent segons l’expert consultat. Per Doménech, l’escalfament global i els efectes en la salut i els béns més exposats comportarà un increment de les assegurances i també les primes que s’hauran de pagar. “S’han de prendre mesures per mitigar els efectes i aquestes mesures tindran un cost. La gestió del risc indica que el més lògic és que augmenti l’activitat asseguradora i aquesta implicarà una part més gran de la renda disponible. Per molt que millori la metodologia asseguradora crec que augmentarà la prima per unitat assegurada”, opina Doménech.

EL CONSORCI Espanya, un model exemplar 

Segons l’opinió de Francisco Espejo, meteoròleg i subdirector d’estudis i relacions internacionals del Consorci de Compensació d’Assegurances, el cas d’Espanya és un exemple mundial en els sistemes d’assegurament públic davant de catàstrofes naturals. Espanya disposa de mecanismes de mutualització del risc que de moment mitiguen la pressió perquè pugin les primes. 

Qualsevol assegurat paga una part a la seva companyia d’assegurances que es destina al Consorci per cobrir riscos extraordinaris. Tot el parc automobilístic, les persones i el 76% de les vivendes estan assegurats contra catàstrofes naturals gràcies a aquest ens públic. Espejo recorda que el 69% del que paga el consorci és per inundacions. 

Quan es produeix un desastre i els danys se situen per sobre d’un nivell determinat, el Consorci entra en acció aportant-hi recursos i reassegurant les pèrdues en funció de la prima (algunes de subvencionades, com en el sector agrari). 

ENTRE LA SEQUERA I LA CALAMARSA 2017 i 2018, anys de pèrdues  

“Tant el 2017 com el 2018 va entrar en funcionament per primera vegada en dos anys consecutius la reassegurança del Consorci de Compensació d’Assegurances. La causa, entre d’altres, va ser la sequera del 2017 i els efectes de la calamarsa del 2018, situació que va fer que el sistema tingués pèrdues i fos necessari el mecanisme de reassegurança”, explica Espejo. En qualsevol cas, Espejo puntualitza que “no necessàriament han de pujar les primes de les assegurances. De fet, l’any passat al Consorci vam abaixar les primes a les companyies d’assegurances un 13%. Tenim uns 9.000 milions d’euros per fer front a les catàstrofes naturals”.

Una altra qüestió són les assegurances empresarials, a les quals el Consorci sempre exigeix algun tipus de franquícia per evitar desestabilitzar el sistema. Així, el Consorci aplica una franquícia del 7% en desastres industrials. Si s’inunda una empresa siderúrgica és fàcil que els costos de reparació superin els 15 milions d’euros. O si cau un generador elèctric, els costos arribaran a més d’un milió d’euros. Entre els models de càlcul de prima basats en el risc i un sistema mutualitzat hi ha diferències. Si es contracten més assegurances el preu de les primes tendeix a baixar, opina Espejo.

LA TENDÈNCIA Més assegurances i potser primes més altes 

El fet que es gestionin millor les alertes meteorològiques i que hi hagi una activitat asseguradora més gran beneficia l’estabilitat de les primes i a minimitzar els efectes dels desastres naturals. Fa 30 anys a Espanya hi havia uns 20 milions de pòlisses d’assegurança i actualment hi ha almenys 120 milions. Com a conseqüència, tot i que els desastres naturals augmentin localment, les companyies d’assegurances equilibren o han d’equilibrar les compensacions als seus clients amb la seva pròpia diversificació d’ingressos i una política encertada d’inversió de recursos. Però el context de baixos tipus d’interès i l’escassa retribució dels títols de renda fixa en què inverteixen les companyies d’assegurances complica la gestió dels comptes de resultats.  

Et pot interesar

Potser per això les empreses asseguradores han transitat en els últims temps cap a veritables corporacions de serveis al client, al constatar que oferir manteniment de vivendes, per exemple, minimitza el nombre d’informes o la gravetat dels sinistres. Però l’efecte macroeconòmic del canvi climàtic requereix mecanismes d’autodefensa per part dels particulars. «En termes generals, en les societats occidentals som més rics, els nostres béns valen més i estem més exposats. Els fenòmens climàtics extrems generen un incentiu per voler assegurar els nostres béns i les primes aniran a més”, conclou l’economista Rafael Doménech. 

Una amenaça necessitada de cobertura

Els metges constaten que les onades de calor i les nits tropicals cada vegada tenen efectes directes més greus a Espanya. Les anomenades illes de calor a les ciutats són un dels efectes no previstos de l’escalfament global. El meteoròleg Javier Martín-Vide assegura que ha demanat a l’Agència Estatal de Meteorologia que hi hagi alertes per excés de calor nocturna. <br/>Francisco Espejo admet que les companyies d’assegurances podrien proposar que les onades de calor fossin considerades risc extraordinari i que el Consorci cobrís aquesta circumstància. Tenir aire condicionat o no podria rebaixar la prima. 

Temes:

+Debat