Els tipus negatius del BCE endureixen les condicions del crèdit

Els tipus d’interès negatius i a zero fan que el crèdit ja concedit sigui més barat, però també provoquen que els nous préstecs tinguin unes condicions més estrictes, a més de deixar pràcticament sense remuneració l’estalvi guardat en dipòsits bancaris. Així passa des que el Banc Central Europeu (BCE) va començar a cobrar a les entitats financeres per guardar-los els diners el juny del 2014, amb el pas previ a baixar el tipus de referència del crèdit al 0% el març del 2016. I així continuarà passant previsiblement durant aquest any i el pròxim, després que l’autoritat monetària hagi retardat almenys fins a finals d’aquest exercici la primera pujada del preu oficial dels diners des del 2011.

El Banc d’Espanya l’ha plasmat aquest dimarts en un informe, en el qual explica que l’"oferta creditícia s’ha ajustat a través delstermes i les condicions dels préstecs concedits, i no a través de la quantitat total oferta". Dit d’una altra manera, els bancs no han tallatl’aixeta del crèdit en els últims anys pels tipus negatius del BCE, però sí que han optat per concedir "préstecs menys arriscats", és a dir, amb venciments més curts, amb més actius col·laterals en garantia, i amb comissions més altes.

Fa anys que la política monetària del BCE està afectant elsingressos bàsics de la banca.L’euribor va entrar en negatiu al febrer del 2016, abaratint de forma notable les quotes dels crèdits que reben, però alhora les entitats no s’han atrevit a cobrar als seus clients particulars i pimes pels dipòsits, malgrat haver de pagar per ells el banc central, per temor de perdre’ls. Tres de cada quatre bancs de l’eurozona afirmen que els seus ingressos s’han vist perjudicats per aquest motiu, però no totes les entitats estan afectades en la mateixa mesura.

Empreses més segures

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Per donar crèdits és necessari comptar amb capital, amb el que els bancs menys solvents tenen menys capacitat d’assumir més riscos a fi d’obtenir més beneficis, i per tant han provat de compensar-ho "endurint les condicions del seu crèdit en gran manera". En particular, els bancs espanyols perjudicats per la baixada de tipus "van reduir la seva oferta de préstecs dirigits a empreses amb un perfil de risc més elevat i van augmentar la seva oferta en companyies amb menys risc"

Diferents fonts del sector confirmen que el normal és que aquest enduriment de les condicions es mantingui després de la decisió del BCE de retardar la pujada dels tipus i malgrat la injecció massiva de liquiditat que també va anunciar. ¿Però quin efecte tindran aquestes decisions de l’autoritat monetària en el flux de crèdit? "El crèdit podria reactivar a curt termini en alguns països, com Espanya, que sol reaccionar davant d’estímuls així. En tot cas, sembla que l’objectiu del BCE és, almenys en part, evitar que per falta de liquiditat desaparegui la taxa de creixement baixa però positiva que hi ha en aquests moments en el crèdit de l’eurozona, lògicament amb l’expectativa que algunes de les incerteses de l’economia global i europea desapareguin i pugui generar més estabilitat en el crèdit", explica Santiago Carbó, director d’estudis financers de Funcas.