La 'bugaderia russa' va blanquejar 370 milions a Espanya entre el 2004 i el 2017

La xarxa de blanqueig que va utilitzar empreses en paradisos fiscals, moltes de les quals van realitzar pagaments a través del banc lituà Ukio Bankas, va introduir a Espanya més de 370 milions d’euros entre el 2004 i el 2017 a través de 357 empreses pagadores establertes en paradisos fiscals, principalment les illes Verges i les Bahames, que van anar a parar amb més de 12.000 pagaments a 2.700 beneficiaris, entre empreses i particulars, molts d’ells ciutadans russos o empreses regentades per russos. Però també a empreses espanyoles que, suposadament, van rebre diners a canvi de serveis prestats o productes venuts. Aquesta trama es posa de manifest com a conseqüència de la investigació realitzada per un equip de periodistes, coordinada pel Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP), en la qual ha participat El PERIÒDIC DE CATALUNYA, juntament amb mitjans de 20 països més.

Del total de pagaments realitzats, 172 milions es van dur a terme per mitjà del banc lituà. I entre les empreses que van realitzar transaccions amb Espanya destaquen vuit societats establertes en paradisos fiscals que estan integrades en la maquinària de blanqueig coneguda com la ‘Bugaderia Troika’, una estructura del banc d’inversió Troika Dialog del financer armeni Ruben Vardanyan, mitjançant la qual, càrrecs polítics russos i el crim organitzat, van treure diners del país i van realitzar pagaments en diferents estats europeus, entre ells Espanya. Dues d’aquestes empreses són Delco Networks (Illes Verges) i Dino Capital (les Bahames), que van utilitzar comptes de l’Ukio per transferir a Espanya més de 13 milions d’euros que van anar a parar a la compra de propietats immobiliàries per part de la família de Vladímir Artiakov, vicepresident de l’empresa pública Rostec i home de confiança de Vladímir Putin.

El príncep Carles

Sis empreses més formen part de la ‘bugaderia’: Purus Limited, Suizo Properties, Translux Worlwide, Airship Universal. Digimarket Holdings i Quantus División. No han mogut gaires diners a Espanya, però la seva activitat també s’estén a altres països. Quantus, per exemple, va transferir a Prince’s Charities Fundation, un fundació presidida pel príncep Carles d’ Anglaterra, 200.000 euros procedent de la trama de blanqueig de Troika Dialog, segons publica el diari ‘The Guardian’, que forma part de la investigació. Destaca Suizo Properties, una firma establerta a Xipre que es transfereix diners a si mateixa, fins a 700.000 euros, des d’Ukio Bankas en una direcció del municipi de Platja d’Aro, que és un solar.

Els moviments de diners des dels paradisos fiscals fins a Espanya solen seguir patrons semblants per part de ciutadans russos. Fonts familiaritzades amb aquesta operació, expliquen que els ciutadans russos o d’altres nacionalitats constitueixen o es valen de societats constituïdes en paradisos fiscals, sovint assessorats per bufets d’advocats. Panamà i les illes Verges britàniques són els principals centres de producció d’aquestes societats, però no són les úniques; Xipre i Malta, malgrat que pertanyen a la Unió Europea, han afavorit aquesta operativa.

A Espanya, la mateixa persona obre un compte en un banc local. Són comptes a nom de persones físiques que viuen a Rússia o al país d’origen dels diners. També poden donar d’alta una societat limitada, que habitualment s’utilitza com a firma patrimonial. L’objecte social d’aquestes societats sol ser divers, però l’activitat immobiliària o l’exportació i importació acostumen a ser les més utilitzades. Hi ha gestories que es dediquen a constituir aquestes societats o fins i tot creen les seves pròpia per evitar que el client estranger hagi d’esperar dos mesos per donar d’alta una SL. El banc té l’obligació d’identificar els titulars d’aquestes societats, fins i tot en el cas que la firma estigui establerta a les illes Verges i comprovar que els pagaments a Espanya s’ajusten a l’activitat de la firma. “Però no sempre és possible detectar les irregularitats”, afirmen fonts financeres. “Els bancs han estat controlant aquestes operacions i s’han comunicat amb les autoritats quan no s’han vist clares”, expliquen les fonts consultades.

Inici de les transferències

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Però la realitat és que pel que es refereix a aquesta trama, les transferències van començar tímidament el 2004, amb tot just set operacions per un valor total de 60.457 euros. Però de seguida el ritme es va accelerar. L’any següent ja van ser 200 operacions que van moure 5,6 milions d’euros. El 2007 i el 2008 van ser els anys amb més activitat, registrant-se en el primer 2.995 transferències per valor de 107 milions d’euros, mentre que en el segon hi va haver 3.967 transferències per valor de 119 milions.

Els moviments continuen fins i tot malgrat l’aplicació el 2010 de la normativa de prevenció del blanqueig de capitals, que obligava els bancs a informar d’operacions sospitoses. Així, entre el 2011 i el 2017, malgrat aquestes prevencions, la xarxa va aconseguir introduir a Espanya 28,7 milions d’euros.