Abertis va guanyar 1.681 milions d'euros el 2018, un 87% més per la venda de Cellnex

Abertis va guanyar 1.681 milions d’euros el 2018, un 87% més que l’any anterior per les plusvàlues obtingudes per la venda del 34% de Cellnex i un 15% més en termes comparables, en un exercici en què es va completar l’opa llançada per Hochtief (ACS) i la italiana Atlantia.

Segons ha informat aquest dimecres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, descomptant els 605 milions d’euros de plusvàlues obtingudes per la venda d’Abertis, així com altres impactes fiscals i de tipus de canvi, el benefici net comparable va augmentar un 15% respecte a l’any anterior.

Durant el 2018, va destacar la positiva evolució del trànsit als principals mercats, amb creixements destacats a Espanya (3,3 %); França (1,7 %); Xile (3 %); el Brasil (0,8 %); Puerto Rico (7 %); Itàlia (1,2 %), i l’Índia (4,8 %).

L’ebitda, o resultat brut d’explotació, va arribar als 3.549 milions d’euros, un 3% més, impulsat per diversos factors, com la implantació de mesures de millora de l’eficiència i l’optimització de les despeses d’explotació, tot i que, en termes comparables, va augmentar un 7%.

Els ingressos de l’exercici van arribar als 5.255 milions d’euros, amb un descens del 0,3 % respecte a l’exercici 2017, degut bàsicament a la negativa evolució del tipus de canvi. En termes comparables, els ingressos van augmentar un 5,3%.

El 73% dels ingressos d’Abertis van procedir de fora d’Espanya i el mercat francès es va consolidar com el més gran per al grup, al generar el 33% dels ingressos, seguit d’Espanya, amb el 27%.

El deute financer net consolidat d’Abertis va arribar el desembre del 2018 als 12.538 milions d’euros, davant els 15.578 milions el 2017. Aquesta reducció del 19,5% es deu, bàsicament, a la forta generació de caixa i a la venda del 34% de Cellnex. El deute net no inclou els prop de 9.800 milions de deute assumits per Abertis HoldCo en el context de la compra del 98,7% del capital de la companyia. Després de les desinversions dutes a terme a Cellnex i Hispasat i el nou deute finançat a mitjà termini, Abertis ha reduït a 4.270 milions d’euros les necessitats de fons a curt termini.

Durant el 2018, la inversió total d’Abertis va ascendir a 944 milions d’euros, principalment destinats a inversió en expansió (88% del total) per a l’ampliació de capacitat de les autopistes, especialment les del Brasil i França. A més, el 2018, Abertis va invertir 293 milions en la compra d’un 32,63 % de participació en Hispasat. La setmana passada, la companyia, a través de la seva filial Abertis Telecom Satélites, va arribar a un acord amb Red Eléctrica Corporación per vendre la seva participació del 89,7% a Hispasat, per un total de 949 milions d’euros. 

Reclamació a Foment

D’altra banda, i segons consta al seu informe anual, Abertis xifra en 2.951 milions d’euros l’import que reclama a l’Estat per les inversions i els descomptes del peatge que la companyia va fer en un tram de l’autopista AP-7 a Catalunya en funció d’un acord a què va arribar el 2006 amb el Govern central i aprovat llavors per reial decret. D’aquest import, 890 milions corresponen a les obres de millora i ampliació que el grup, a través d’Acesa, va fer a la via, i els 2.061 milions d’euros restants a la compensació acumulada des d’aleshores pel descens del volum de trànsit.

El Ministeri de Foment haurà d’abonar la primera d’aquestes quanties el 2021, això és, quan conclogui el termini de concessió de l’autopista, que explota els trams de l’AP-7 Barcelona-la Jonquera, Barcelona-Tarragona, Montmeló-el Papiol i Saragossa-Mediterrani. Quant a la quantitat relacionada amb el trànsit, el seu pagament aquell mateix any està pendent del que decideixi el Tribunal Suprem, instància judicial a la qual ha desembocat el desacord i el contenciós que Abertis i Foment mantenen per aquesta quantia des del 2011.

A començaments del 2017, Abertis va aconseguir una sentència favorable sobre aquest pagament per part del Tribunal Superior de Justifica de Madrid, si bé el departament que dirigia Íñigo de la Serna va recórrer la decisió davant de l’alt tribunal. En cas que el Suprem ratifiqui el jutge de Madrid i dicti sentència a favor d’Abertis, l’Estat hauria d’abonar al grup el 2021 l’import que correspongui llavors, ja que les dues quanties van incrementant-se cada any.

Al seu informe anual, Abertis indica que el Suprem tenia fixada la data del passat 6 de febrer per votar i resoldre el recurs, si bé la decisió encara no s’ha comunicat. No obstant, la companyia assegura que "manté, amb més convicció encara, la solidesa dels arguments jurídics, basats en el mateix conveni que l’Administració concedent i la concessionària van firmar per raons d’interès general", segons indica el seu informe.

L’import de la reclamació es va incrementant cada any i al tancament del 2017 se situava en 2.603 milions d’euros, amb la qual cosa el 2018 s’ha incrementat en un 13,3%.

Conflicte amb origen el 2006

El grup d’autopistes manté aquest litigi amb Foment mentre l’any passat va canviar l’estructura del seu accionariat, actualment controlat per ACS i la italiana Atlantia.

A més, a finals d’aquest any, conclou el termini de concessió d’un altre tram de l’AP-7, el que uneix Tarragona i Alacant, i amb això la via tornarà a l’Estat i aixecarà les seves barreres de peatge.

Per la seva banda, el ministeri està pendent d’aquest procés en tant calcula la 'factura' que també suposarà per a les arques públiques el 'rescat’ de nou autopistes de peatge en fallida. Es produeix a més la circumstància que Abertis participa en quatre d’aquestes vies i ha mostrat interès a tornar a licitar per aquestes.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Quant al contenciós de l’AP-7, té el seu origen el 2006, quan el llavors Govern socialista va arribar a un acord amb Abertis, aprovat per reial decret en Consell de Ministres. En virtut del pacte, l’empresa es comprometia a fer obres d’ampliació i millores en l’esmentat tram de l’autopista AP-7 i a aplicar descomptes als peatges. D’altra banda, l’Estat es comprometia a assumir el risc del trànsit de l’autopista si el volum d’usuaris no arribava a certs nivells. No obstant, el 2011, després del canvi de Govern, Foment va començar a plantejar dubtes sobre la interpretació d’aquest acord en què a les compensacions pel trànsit es refereix i després d’un intercanvi de consideracions i informes l’assumpte va derivar als tribunals.

L’última manifestació de l’Executiu sobre aquest assumpte és la resolució dictada pel Consell de Ministres el juliol del 2017, en què concloïa que no corresponia compensar Abertis pel trànsit de l’AP-7 i assenyalava la caiguda d’usuaris en totes les vies durant la crisi.