pobresa energètica

Famílies pobres excloses del bo social apaguen el llum a Catalunya

Disparitat de criteris de renda entre els ajuts catalans i estatals deixen centenars de llars en els llimbs

Les famílies deixen de gastar electricitat per por dels deutes si no paguen els ajuntaments, segons les oenagés

Fanalets. Manifestants reivindiquen mesures contra la pobresa energètica

Fanalets. Manifestants reivindiquen mesures contra la pobresa energètica / EL PERIÓDICO

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els ajuntaments i entitats socials veuen temorosos l’aplicació del bo social energètic a Catalunya. Fa tres anys que la llei catalana de pobresa energètica impedeix que les elèctriques tallin la llum a totes les famílies en risc d’exclusió residencial, però el bo social només cobreix descomptes a la factura per als “casos més extrems”. Hi ha milers de famílies que són vulnerables, estan protegides, però no tenen dret a cap descompte. “Estan deixant de consumir”, alerta Susanna Roig, responsable del grup de vivenda de la Taula d’Entitats del Tercer Sector.

La llei catalana de pobresa energètica és la més garantista de l’estat: defineix com a vulnerables les persones que viuen soles i cobren menys de 1.200 euros al mes, les famílies amb fills a càrrec que ingressen menys de 2.000 euros o menys de 3.000 si també consten a la llar grans dependents o persones amb discapacitat. En canvi, els criteris de renda del nou bo social són inferiors. Preveuen descomptes a la factura a les persones soles que cobren menys de 941 euros al mes, i les famílies amb fills que n’ingressen menys de 1.500. 

L’Ajuntament de Barcelona calcula que el 43% de famílies que protegeix la llei catalana poden quedar fora d’aquests ajuts de l’estat. A Sabadell, el regidor Gabriel Fernández estima que seran el 66%, al voltant de 1.300 llars. Aquestes persones continuaran consumint llum, tenen el dret al subministrament tal com cataloguen els Serveis Socials, però hauran de pagar el preu de tota la factura. “O paguen els ajuntaments, o aquestes famílies comencen a acumular deute que pot arribar als mil euros anuals”, explica Roig.

Notícies relacionades

Hi ha municipis que no es poden fer càrrec de tot aquest cost. És el cas de l’ajuntament de Sabadell, que a més tampoc accedeix als fons reservats de l’Àrea Metropolitana. “Fins que les elèctriques no firmin els convenis per assumir part del deute, no pagarem ni un euro”, diu Fernández. El regidor espera que les elèctriques cedeixin a la seva pressió. En la mateixa línia treballa l’ajuntament de Barcelona, tot i que sí que paga factures dels casos “més greus”.

En qualsevol cas, les famílies que creien que estaven protegides han començat a deixar de gastar electricitat. Ho confirma la representant de les entitats socials, Susanna Roig. “Aquestes persones vulnerables s’estan adonant que el seu deute creixerà. Encara que estan protegides apaguen el llum, utilitzen espelmes i s’escalfen amb mantes”. Un efecte pervers que està deixant la llei catalana més garantista en paper mullat.