Anar al contingut

CRÍTICA ECONÒMICA

L'Airef defensa el futur i sostenibilitat de les pensions

Els economistes critiquen la visió malastruga dels mitjans i l'Administració, que abonen polítiques contra la immigració

Els experts proposen prolongar la vida laboral i flexibilitzar la jubilació per l'augment de l'esperança de vida

L'Airef defensa el futur i sostenibilitat de les pensions

Economistes de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) consideren que la, d’una banda, “lògica preocupació” per la sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya està alimentada “per la proliferació de notícies, moltes vegades imprecises i catastrofistes, sobre la situació present i les perspectives futures del sistema”.

En un article titulat ‘Les pensions: previsions, demografia i sostenibilitat’, escrit per Israel Arroyo i Álvaro Pastor, economistes de l’Airef, per a la publicació periòdica del Consell General d’Economistes, els autors destaquen que per solucionar aquest “problema d’informació”, els poders públics haurien de considerar una prioritat oferir informació precisa sobre aquest tema.

Per a Arroyo i Pastor, les pensions “són el nucli de l’Estat de benestar” i suposen el principal component de la despesa pública i afecten de forma directa la vida de milions de persones que en depenen per al seu dia a dia. Els economistes de l’Airef expliquen que entre els elements més repetits i utilitzats com a justificació per als pronòstics pessimistes es troba “l’hivern demogràfic” que s’acosta, basat en projeccions de població que vaticinen un descens molt important en les pròximes dècades (segons l’INE, de dos milions en els pròxims 30 anys) i que es dispararà la proporció de persones majors de 65 anys.

No obstant, l’Airef critica les projeccions realitzades per l’INE, a l’assenyalar que simplement són prolongacions en el temps d’uns determinats patrons d’evolució, per la qual cosa poden ser “raonables a curt termini, però poden conduir a hipòtesi o resultats molt improbables per al llarg termini”, per la qual cosa advoca per fer previsions basades en escenaris probabilístics.

En aquest sentit, Arroyo i Pastor expliquen que “la diferència entre previsions i projeccions és particularment significativa en el cas dels fluxos migratoris” i que la projecció sobre aquests que fa l’INE “consisteix a suposar que els fluxos observats en un determinat moment del temps es repetiran indefinidament en el futur”, cosa que considera inadequada “per a una variable que experimenta enormes oscil·lacions cícliques”.

D’altra banda, l’Airef considera que “aquest tipus de fenòmens estan subjectes a una enorme incertesa, però que aquesta incertesa a llarg termini no és sinó l’altra cara de l’ampli marge del que disposen avui governs i parlament per adoptar mesures de política econòmica que afavoreixin la sostenibilitat a llarg termini del sistema de pensions”.
A més, els autors de l’article consideren que “el paper que les polítiques d’immigració estan cridades a jugar serà cada vegada més important en totes les economies occidentals”, i incideixen que “malgrat que el consens actual és que la immigració passada no ha tingut un impacte negatiu sobre l’ocupació o els salaris de la població nativa, l’augment en el nombre d’immigrants sol provocar un sentiment de desconfiança en la població nativa i alimenta polítiques restrictives amb la immigració”.

Per combatre aquesta percepció, Arroyo i Pastor advoquen per compensar aquest “biaix de negativitat associat als immigrants” mitjançant la transmissió per part dels poders públics d’“una visió més realista sobre la contribució d’aquells a la societat”.
Per últim, defensen que el sistema de pensions “també ha de fer-se eco de les transformacions demogràfiques, en particular, de la longevitat creixent, que ha comportat guanys en els anys viscuts en bona salut”. En aquest sentit, remarquen que “cada vegada són més els països que han vinculat paràmetres del seu sistema a l’esperança de vida, malgrat l’oposició de segments de la població pròxims a la jubilació”.

L’Airef planteja la necessitat de proporcionar més informació als treballadors sobre els avantatges de cotitzar més anys, a nivell individual i com a societat, així com de “convèncer les empreses de què desfer-se de treballadors sèniors suposa un desaprofitament de talent”, sent partidaris de “flexibilitzar el marc legal per facilitar l’adaptació dels llocs de treball a les necessitats d’aquests treballadors”.

Temes: Pensions