Santander, Caixabank i Bankia reclamen 1.350 milions del Castor

Banc Santander, CaixaBank i Bankia han presentat davant del Tribunal Suprem (TS) una demanda contra l’Estat pels 1.350 milions d’euros que van aportar per facilitar el tancament del magatzem submarí de gas Castor i que el Govern es va comprometre a tornar en 30 anys, “més els danys causats”.

El mes d’abril passat, les tres entitats van presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial contra l’Estat, que es va fer efectiu mitjançant una reclamació davant del Consell de Ministres.

La reclamació no va obtenir cap altra resposta que el silenci administratiu, pel que s’entén desestimada i cap ara la possibilitat de recurs.

Ara, recorren pels “els danys i perjudicis patits com a conseqüència de la pèrdua de les inversions realitzades per ells després de la declaració d’inconstitucionalitat parcial d’un reial decret llei”, pel qual s’adopten mesures urgents en relació amb el sistema gasista i la titularitat de centrals nuclears.

Les entitats van decidir presentar la reclamació al Govern després que el Tribunal Constitucional declarés nuls diversos articles del reial decret llei que va permetre a Escal UGS, empresa controlada per ACS, cobrar una indemnització per la paralització del magatzem de gas; a continuació, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va deixar de reemborsar els diners finançats per Santander, CaixaBank i Bankia.

Els bancs entenen que aquesta decisió judicial no ha d’ocasionar cap pèrdua a qui ha finançat als poders públics per facilitar una mesura d’interès general, ja que, en cas de no ser així, el poder públic es beneficiaria de la inconstitucionalitat a la seva costa, ja que van desemborsar més de 1.350 milions per finançar el tancament del magatzem.

Això es va deure a una sèrie de sismes que van despertar alarma social entre els veïns de les províncies de Castelló i Tarragona.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El setembre de 2013, l’Executiu va suspendre l’activitat del magatzem de gas després dels sismes registrats a la zona; quatre anys després, el Tribunal Constitucional va anul·lar la indemnització de 1.350,7 milions d’euros concedida a Escal UGS per la hibernació del projecte.

Després d’aquesta decisió judicial es van deixar d’abonar els pagaments a Enagás pel manteniment de la instal·lació i als bancs, als quals el gestor tècnic va transferir els drets de cobrament.