+DEBAT

Energia renovable a contrarellotge

Lluita contra la contaminació. La UE impulsa una veritable revolució industrial. El 2050 el 100% de l’energia que consumim haurà de ser d’origen renovable. L’energia solar, l’eòlica i la hidràulica passaran a  ocupar el lloc del petroli o les nuclears, després d’inversions milionàries. Els consumidors hauran de canviar els seus hàbits. 

Energia renovable a contrarellotge

ALBERT BERTRAN

Es llegeix en minuts

Eduardo López Alonso

La lluita contra el canvi climàtic i la irrupció de noves tecnologies introduirà transformacions equiparables a les de la primera revolució industrial. La manera de produir i consumir energia canviarà radicalment en els pròxims 10 anys. Es deixarà de dependre del petroli, del gas i del carbó per fer-ho del sol, del vent i de l’aigua. Alguns càlculs apunten que el 20% del PIB espanyol està en joc. Canviarà el sector energètic, el de l’automoció i el de la construcció (serà necessari modificar la manera de construir). Les energies renovables suposen el 17,5% del total de l’energia consumida a Espanya. Aquest percentatge haurà de passar a ser del 32% el 2030 i del 100% el 2050. Queda molt per fer i els objectius estan marcats. 

Cinc experts van assistir al Debat Més Periódico sobre energies renovables i van coincidir que l’aposta política no s’ha traduït encara en un marc legal pràctic que faciliti la transició. Després d’un Govern de Mariano Rajoy, que ha suposat "perdre 10 anys", el sector està convençut que ha arribat el moment de transformació imprescindible per contribuir a aturar un canvi climàtic ja alarmant, amb una alça de les emissions de CO2del 18% respecte del 1990. Però hi ha el risc que no es compleixin els objectius marcats per la Unió Europea.

PROMOURE INVERSIONS Necessitat d’un marc legal clar 

Els participants en el debat organitzat per EL PERIÓDICO: Pablo Alcaraz (gerent de regulació d’Acciona); Joan Ramon Morante (cap d’àrea de materials avançats per a l’energia de l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya); Joaquín Nieto (director de l’oficina a Espanya de l’Organització Internacional del Treball, OIT); Fernando Ferrando (president de la Fundació Renovables); i Víctor Cusí (president de l’Associació Eòlica de Catalunya, Eoliccat) coincideixen a exigir a les administracions, amb particular èmfasi al Govern de Catalunya, que acceleri les mesures per promoure la instal·lació de noves infraestructures energètiques respectuoses amb el medi ambient, com a pas fonamental per a la transformació que s’acosta. "Per aconseguir els objectius necessitem un camp de joc clar per part de l’Administració", explica Alcaraz. "És una gran oportunitat econòmica que requerirà inversions milionàries, alguns apunten als 380.000 milions d’euros fins al 2050", afegeix el responsable d’Acciona. Els objectius marcats per l’Administració requeriran que les energies produïdes actualment per centrals nuclears i per les basades en energies fòssils com el gas o el carbó siguin substituïdes. 

Segons càlculs d’Eoliccat, només per cobrir l’electricitat que generen dues de les tres centrals nuclears catalanes s’haurien d’instal·lar 300 megawatts (mw) de capacitat solar i 300 més d’eòlica cada any, d’aquí fins al 2030. I a Catalunya hi ha només 1.200 mw instal·lats en renovables. "La paradoxa és que portem sis anys sense la instal·lació de plantes de generació d’energies renovables a Catalunya i la situació no pinta bé", assegura Cusí.

CANVI IMPARABLE Avenços tecnològics i hàbits de consum

La "paradoxa" d’anunciar-se una transició que no es plasma en fets encara alarma el sector, que ha de protagonitzar bona part del canvi davant de gegants industrials, bàsicament empreses relacionades amb el petroli, el gas o el sector de l’automòbil, que volen frenar tant sí com no el ritme d’aquesta transició anunciada. Però el canvi sembla imparable. Per a Fernando Ferrando, "la transposició de les directives es farà, ja que el 2025 la meitat del parc nuclear tindrà 40 anys i haurà de cobrir-se aquesta generació amb energies renovables. I gran part de les centrals de carbó hauran de tancar-se al no complir la normativa anticontaminació". Com a conseqüència d’aquests tancaments, i especialment pel canvi dels hàbits de consum i dels avenços tecnològics el món energètic tal com es coneix actualment s’haurà transformat de manera ràpida en només cinc anys i de forma completa el 2050. "El que ara és ciència-ficció serà realitat en només cinc anys. Serà possible comprar energia al veí. Una de les funcions del teu cotxe elèctric serà que et porti, però el 90% del temps restant que estigui aturat serà utilitzat per a la gestió i la venda d’energia".

OBJECTIU DIFÍCIL Tecnologia madura i emmagatzemament

"Només queden 11 anys per al 2030 i si es té en compte el que tarda a Espanya que els projectes es posin en marxa, difícilment s’aconseguiran els objectius", reconeix Joan Ramon Morante. Malgrat això, aquest expert opina que la ciència ja ha aportat solucions i ho continuarà fent, especialment en el camp de l’emmagatzemament de l’energia. "Totes les transicions que s’han fet a energies renovables al 100%, principalment en illes, han tingut èxit i no han causat problemes de desproveïment", explica Morante. "Les energies renovables són molt madures, la seva introducció podria ser immediata però el problema és polític, regulatori i econòmic; les companyies petrolieres es resisteixen a perdre", afegeix. 

INFRAESTRUCTURES Venda de l’energia no consumida

Al marge del context legal, els experts reconeixen que la palanca per al canvi està a les mans dels mateixos consumidors. És el que denominen l’electrificació de la demanda, unida a la capacitat del consumidor de reduir el seu consum i de vendre els seus excedents. "L’electricitat fotovoltaica ha reduït els seus preus a una cinquena part i ha arrossegat l’eòlica, s’han reduït els costos de les bateries i s’obre la possibilitat que el consumidor vengui també energia", explica Ferrando. Les tecnologies permeten paral·lelament l’existència d’aplicacions per a la gestió d’aquests trànsits energètics. Com a conseqüència d’aquestes disrupcions les grans companyies petrolieres tenen dificultats per amortitzar les seves inversions: "La veritable revolució no és tecnològica, és política i de devaluació de molts dels actius que ara estan al mercat", opina Ferrando. "La tecnologia 'blockchain' contribuirà a aquest canvi. En cinc anys, les instal·lacions actuals que requereixen 70 anys per amortitzar-se no tindran sentit, passaran a ser actius ficticis". Actualment, els rebuts que paguen els consumidors inclouen els costos de retorns d’inversions fetes en el passat més que pel servei. Si això canvia, després d’un dibuix fiscal diferent, les noves companyies energètiques basades en el consum i no en quotes de connexió canviaran el panorama completament. 

FEINA Una transició socialment justa

Des d’un punt de vista laboral, la transició energètica suposarà canvis que Joaquín Nieto descriu com de "canvi d’època". "Sectors sencers desapareixeran, empreses desapareixeran, oficis desapareixeran. Però els estudis de l’OIT indiquen que es crearan no pas menys de 24 milions de nous llocs de treball al món i que se’n perdran sis milions. El saldo serà positiu". I en aquest canvi, Espanya i Catalunya tenen mitjans naturals suficients per reduir la seva dependència de l’exterior. Per a Nieto, el canvi és social i ha de fer-se d’una manera "socialment justa", amb solucions adequades per a tots els treballadors i territoris afectats. "El nombre de llocs de treball relacionats amb les energies renovables es duplicarà a Espanya", afirma. Plaques solars a tots els edificis dibuixaran la nova imatge de les urbs.

Et pot interesar

POLÍTICA ENERGÈTICA Nova oportunitat després de 10 anys perduts

Els experts diuen que tot i que Espanya va perdre bona part del seu potencial industrial en els últims anys després de polítiques energètiques errònies té ara l’oportunitat de reenganxar-se a una revolució que permetrà reduir dependències. En cas contrari, s’haurà de suplicar l’allargament de la vida útil de les nuclears o revitalitzar les interconnexions amb França. "I aquest escenari seria catastròfic", coincideixen els experts en energies renovables.

Temes:

+Debat